Eleccions legislatives franceses de 2024 a la Catalunya del Nord
Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren, en dues voltes, els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024. A la Catalunya del Nord (oficialment el departament dels Pirineus Orientals), s'elegeixen quatre diputats en quatre circumscripcions uninominals.[1] El resultat fou la reelecció de les quatre diputades del Reagrupament Nacional.[2]
| Eleccions legislatives franceses de 2024 a la Catalunya del Nord | |
|---|---|
← 2022   | |
| Data | 2024 |
| Tipus | eleccions legislatives franceses |
| Part de | eleccions legislatives franceses de 2024 |
| Càrrec a elegir | diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys |
| Resultat de la votació
| |
Context
modificaEmmanuel Macron fou reelegit President de la República Francesa el 24 d'abril de 2022 després d'enfrontar-se a la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2022 contra Marine Le Pen i obtenint el 58,55 dels vots.[3] El 16 de maig de 2022 Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França per part d'Emmanuel Macron, després de la renúncia de Jean Castex.[4] Borne va liderar la coalició centrista Ensemble a les eleccions legislatives franceses de 2022 el juny que van donar lloc a un parlament en el que la coalició governant es va reduir a 251 escons de 346 tot i ser el bloc més gran del Parlament, però 38 per a la majoria absoluta. Incapaç de negociar cap acord amb els partits de l'oposició per formar una administració majoritària estable, Borne va formar oficialment un govern minoritari el juliol de 2022, que va viure tres mocions de censura a l'octubre.[5]
El 9 de juny del 2024, dia de les eleccions europees, el president francès Emmanuel Macron dissolgué l'Assemblea Nacional i convocà eleccions legislatives per als dies 30 de juny i 7 de juliol. Ho feu minuts després que, un cop tancades les urnes, un sondeig pronostiqués un resultat històric per a l'extrema dreta amb un 31,5% dels vots, seguida a més de 15 punts de distància, pel partit Renaixement del president francès.
La resposta dels principals partits d'esquerres a aquesta convocatòria electoral fou unir-se en la coalició Nou Front Popular per tal de repartir-se les circumscripcions i no competir entre ells.[6] L'acord incloïa els partits França Insubmisa, Partit Socialista, Els Ecologistes i el Partit Comunista Francès juntament amb altres aliats menors i partits regionalistes d'esquerres com Unió Democràtica de Bretanya i Euskal Herria Bai.[7]
Resultats de les principals llistes en les eleccions europees de 2024 per circumscripció
modifica| Circumscripció | RN | ENS | PS - PP | LFI | LR |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a | 41,22 % | 11,04 % | 12,05 % | 10,4 % | 4,75 % |
| 2a | 49,11 % | 10,33 % | 9,31 % | 5,99 % | 4,64 % |
| 3a | 39,08 % | 10,37 % | 13,51 % | 8,28 % | 4,39 % |
| 4a | 42,51 % | 11,24 % | 13,1 % | 5,86 % | 4,36 % |
Sistema electoral
modificaLes eleccions legislatives tenen lloc per un sistema uninominal a dues voltes en circumscripcions uninominals.[9]
És elegit a la primera volta el candidat que obtingui la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots almenys igual a una quarta part (25%) dels electors inscrits a la circumscripció. Si cap dels candidats compleix aquestes condicions, s'organitza una segona volta entre els candidats que hagin obtingut un nombre de vots almenys igual a una vuitena part dels inscrits (12,5%); els dos candidats més votats a la primera volta passen a la segona volta per defecte si només un o cap d'ells ha arribat a aquest llindar. A la segona volta, es declara electe el candidat més votat.
El llindar de qualificació basat en un percentatge del total d'empadronats i no dels vots emesos dificulta l'accés a la segona volta quan l'abstenció és elevada. D'altra banda, el sistema permet l'accés a la segona volta a més de dos candidats si diversos d'ells superen el llindar de 12,5% d'inscrits. Així, els candidats que es presenten a la segona volta poden ser tres, un escenari anomenat «triangular». La segona volta on quatre candidats, anomenats «quadrangular» també són possibles, però molt més rars.[10][11]
Partits i tendències polítiques
modificaEls resultats electorals són publicats a França pel Ministeri de l'Interior, que classifica els partits atribuint-los una tendència política. Aquests últims els decideixen els prefectes, que els atribueixen independentment de la ideologia política declarada pels candidats, que pot ser la d'un partit o un candidat independent.[12]
L'any 2022, només el Partit Comunista Francès (COM), França Insubmisa (FI), Partit Socialista (SOC), Partit Radical d'Esquerra (RDG), Europa Ecologia-Els Verds (VEC), Renaixement (RE), Moviment Demòcrata (MDM), Horitzons (HOR), Unió dels Demòcrates i Independents (UDI), Els Republicans (LR), Reagrupament Nacional (RN) i Reconquesta (REC) se'ls assignaren tendències específiques. Les coalicions Junts i Nou Front Popular, així com els candidats de l'aliança entre Ciotti i Reagrupamenet Nacional, també es beneficien indirectament de les tendències Junts! (Majoria presidencial) (ENS), Unió de l'Esquerra (UG) i Unió de l'extrema-dreta (UXD) sent atribuïbles a candidats que es beneficien, respectivament, del suport de dos partits de centre, dos d'esquerres o dos d'extrema dreta.[13][14]
A totes les altres parts se'ls assigna un o un altre de les tendències següents: EXG (diversos d'extrema esquerra), DVG (diversos d'esquerra), ECO (ecologista), REG (regionalistes), DVC (diversos de centre), DVD (diversos de dretes), DSV (dreta sobiranista) i EXD (extrema dreta). Per tant, partits com Debout la France o Lluita Obrera no tenen les seves pròpies tendències, i els seus resultats nacionals no són publicats per separat pel ministeri, perquè es barregen amb altres partits (respectivament en les tendències DSV i EXG).[15]
Posicionament dels partits catalanistes
modificaEl partit catalanista Sí al País Català va presentar candidats a les quatre circumscripcions amb candidatures amb el nom de Front Català.[16][17] La candidatura volia defensar personalitat, llengua, cultura i tradicions catalanes en el marc dels avenços socials i ambientals. Entre les propostes, afrontar l'alta taxa d'atur, la situació ecològica, l'accés a l'habitatge per als més jóvens, dificultat per la pressió immobiliària i demogràfica, optar per un desenvolupament sostenible, reconeixement de la llengua i cultura catalanes, respecte per al territori davant de la imposició del nom Occitània a la regió i el canvi de nom del departament a País Català.[18] Amb uns pobres resultats que només superaren el 2% en una de les circumscripcions, el partit no va donar instruccions de vot de cara a la segona volta.[19]
Unitat Catalana només es presentà a la primera circumscripció i ho feu en coalició amb Els Centristes, Nouvelle Énergie, Ecologie Positive i Unió dels Demòcrates i Independents en una candidatura que l'administració electoral classificà com a centre divers. La candidata fou Annabelle Brunet, consellera departamental pel cantó de Vernet o Perpinyà-1 i exregidora de l'Ajuntament de Perpinyà, destacant que es presentava contra els extrems de l'extrema dreta i el Nou Front Popular i el menyspreu de la majoria presidencial que ho decidia tot de París estant.[20][21] Entre les seves propostes, afrontar l'aïllament del territori català, el menyspreu als territoris, cultures i llengües regionals, la sequera i el canvi climàtic i oposar-se a la privatització dels serveis públics. La candidatura va aconseguir gairebé un 5% dels vots. De cara a la segona volta, el partit va demanar votar els candidats del Nou Front Popular, amb l'esperança que els seus candidats no seguirien la doctrina de França Insubmisa pel que fa a les llengües regionals. També van lamentar que Sí al País Català hagués presentat una candidata a la circumscripció tot i ser, en opinió del partit, totalment desconeguda pels moviments catalans.[22]
Tant els candidats de Sí al País Català com la candidata d'Unitat Catalana tenien el suport de la federació de partits Regions i Pobles Solidaris.[23]
Fora d'aquests partits, també el candidat independent Marc Medina, batlle de Torrelles, que es presentà a la segona circumscripció, acompanyat de Jacques Bayona, batlle de Sant Pau de Fenollet, portaven al programa la defensa de l'ensenyament del català i l'occità.[24] El candidat del Partit Socialista a la quarta circumscripció, Julien Baraillé, mencionaven, en els seu programa electoral, de "fer viure la nostra cultura catalana".[25]
Resultats
modificaAmb una participació del 67,84%, el Reagrupament Nacional va ser el partit més votat a la primera volta a les quatre circumscripcions. A la segona circumscripció, la diputada sortint Anaïs Sabatini va aconseguir la majoria absoluta dels vots i, suposant aquests més del 25% dels electors de la circumscripció, fou elegida diputada sense haver de menester una segona volta. A les altres tres circumscripcions, foren segons els candidats del Nou Front Popular, que passaren a una segona volta. A més, a la tercera circumscripció, també passà a la segona volta el candidat macronista que havia quedat en tercera posició, però es retirà l'endemà.[26]
A la segona volta no hi hagué sorpresa i les tres diputades sortints del Reagrupament Nacional aconseguiren revalidar la seva acta a l'Assemblea Nacional.[2] En saber-se els resultats, simpatitzants de l'esquerra es van concentrar davant de la Casa de la Ciutat de Perpinyà per protestar contra la victòria de l'extrema dreta i, alhora, celebrar la victòria del Nou Front Popular a l'estat francès. Fent onejar banderes dels partits d'esquerres i estelades, van cantar L'estaca de Lluís Llach, cançó considerada un himne contra el feixisme.[27]
Elegits
modifica| Circumscripció | Diputat sortint | Partit | Diputat elegit | Partit | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1a | Sophie Blanc | RN | Sophie Blanc | RN | ||
| 2a | Anaïs Sabatini | RN | Anaïs Sabatini | RN | ||
| 3a | Sandrine Dogor-Such | RN | Sandrine Dogor-Such | RN | ||
| 4a | Michèle Martinez | RN | Michèle Martinez | RN | ||
Resultats a tot el departament
modificaMapes
modificaResultats per circumscripció
modificaDiputat sortint: Sophie Blanc (RN)
| Candidat[28] | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| Sophie Blanc | RN | RN | 21.633 | 45,24 | 25.150 | 57,58 | |
| Francis Daspe | LFI (NFP) | UG | 12.184 | 25,48 | 18.525 | 42,42 | |
| Christophe Euzet | Agir (Junts) | ENS | 7.720 | 16,14 | |||
| Annabelle Brunet[20] | LC-UC (R&PS)[23] | DVC | 2.328 | 4,87 | |||
| Loïc Moszkowiez | LR | LR | 2.092 | 4,37 | |||
| Delphine Danat | FC (R&PS)[23] | REG | 790 | 1,65 | |||
| Jacques Cataldo | REC | REC | 700 | 1,46 | |||
| Pascale Advenard | LO | EXG | 374 | 0,78 | |||
| Vots vàlids | 47.821 | 64,57 | 43.675 | 90,45 | |||
| Vots blancs | 768 | 1,56 | 3.298 | 6,83 | |||
| Vots nuls | 504 | 1,03 | 1.316 | 2,73 | |||
| Total | 49.093 | 100 | 48.289 | 100 | |||
| Abstenció | 24.965 | 33,71 | 25.782 | 34,81 | |||
| Inscrits / participació | 74.058 | 66,29 | 74.071 | 65,19 | |||
Diputat sortint: Anaïs Sabatini (RN)
| Candidat[28] | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | ||||
| Anaïs Sabatini | RN | RN | 38.323 | 54,98 | |
| Marc Medina[29] | Independent | DVC | 14.257 | 20,45 | |
| David Berrué | EELV (NFP) | UG | 13.910 | 19,96 | |
| Mercedes Garcia | FC (R&PS)[23] | REG | 1.337 | 1,92 | |
| Brigitte Laurens | REC | REC | 1.258 | 1,80 | |
| Philippe Goisset | LO | EXG | 618 | 0,89 | |
| Vots vàlids | 69.703 | 97,02 | |||
| Vots blancs | 1.393 | 1,94 | |||
| Vots nuls | 751 | 1,05 | |||
| Total | 71.847 | 100 | |||
| Abstenció | 34.310 | 32,32 | |||
| Inscrits / participació | 106.157 | 67,68 | |||
Tercera circumscripció
modificaDiputat sortint: Sandrine Dogor-Such (RN)
| Candidat[28] | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| Sandrine Dogor-Such | RN | RN | 25.363 | 45,57 | 29.118 | 56,28 | |
| Natalie Cullell | LFI (NFP) | UG | 15.603 | 28,03 | 22.623 | 43,72 | |
| Laurence Gayte | PRV (Junts) | ENS | 11.367 | 20,42 | Retirat[30][31] | ||
| Lucila Grau | FC (R&PS)[23] | REG | 1.780 | 3,2 | |||
| Alexandre Michaut | REC | REC | 935 | 1,68 | |||
| Anna-Maria Urroz | LO | EXG | 612 | 1,1 | |||
| Vots vàlids | 55.660 | 64,99 | 51.741 | 90,06 | |||
| Vots blancs | 1.417 | 2,45 | 4.099 | 7,13 | |||
| Vots nuls | 717 | 1,24 | 1.611 | 2,80 | |||
| Total | 57.794 | 100 | 57.451 | 100 | |||
| Abstenció | 27.856 | 32,52 | 28.204 | 32,93 | |||
| Inscrits / participació | 85.650 | 67,48 | 85.655 | 67,67 | |||
Diputat sortint: Michèle Martinez (RN)
| Candidat[28] | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| Michèle Martinez | RN | RN | 33.159 | 47,90 | 38.045 | 58,14 | |
| Julien Baraillé | PS (NFP) | UG | 17.963 | 25,95 | 27.395 | 41,86 | |
| Patricia Nadal | RE (Junts) | ENS | 11.454 | 16,54 | |||
| Odile Maisonneuve | REC | REC | 3.183 | 4,60 | |||
| Philippe Romain | LR | LR | 1.937 | 2,80 | |||
| Céline Davesa | FC (R&PS)[23] | REG | 960 | 1,39 | |||
| Caroline Poupard | LO | EXG | 575 | 0,83 | |||
| Vots vàlids | 69.231 | 67,38 | 65.440 | 92,24 | |||
| Vots blancs | 1.301 | 1,82 | 3.900 | 3,80 | |||
| Vots nuls | 810 | 1,14 | 1.604 | 1,56 | |||
| Total | 71.342 | 100 | 70.944 | 100 | |||
| Abstenció | 31.400 | 30,56 | 31.803 | 30,95 | |||
| Inscrits / participació | 102.742 | 69,44 | 102.747 | 69,05 | |||
Referències
modifica- ↑ Tebar Gutiérrez, Alba. «Candidats catalans a les eleccions legislatives franceses». Vilaweb, 20-06-2024.
- ↑ 2,0 2,1 Solano, Alexandre. «Rassemblement National s'imposa a les quatre circumscripcions catalanes». Vilaweb, 07-07-2024.
- ↑ López, Marta. «Macron supera l’ultra Le Pen i allunya el malson d’Europa». Regió 7, 24-04-2022. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022.
- ↑ Riera Guitart, Quim. «El govern francès salva dues mocions de censura però evidencia la seva debilitat». El Nacional, 24-10-2022.
- ↑ «Els partits francesos d'esquerra tanquen un acord per a crear un Front Popular». À Punt, 13-06-2024.
- ↑ Ubiria, Maite. «EH Bai sumará al nuevo Frente Popular de la izquierda desde Ipar Euskal Herria» (en castellà). Naiz, 14-06-2024.
- ↑ «En cartes : les résultats des européennes projetés dans les 577 circonscriptions législatives en France», 12 juin 2024.
- ↑ Loic Farge. «Élections législatives 2022 : dates, partis, candidats, sondages». Vie pratique. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Législatives 2024 : l'essentiel en questions-réponses». [Consulta: 25 juin 2024].
- ↑ Camille Kress. «Triangulaire, quadrangulaire», 16-06-2022. [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ «Législatives 2024 : 4011 candidats au premier tour». [Consulta: 25 juin 2024]..
- ↑ «Rappel nuances - Elections Législatives 2024 - Publication des résultats des élections en France». [Consulta: 30-62024]..
- ↑ Circulaire IOMA2415691J
- ↑ «Législatives 2022 : DVD, DSV, REG... que signifient les nuances politiques attribuées aux candidats ?». [Consulta: 30 juny 2024]..
- ↑ «« Oui au Pays catalan » présente des candidats dans toutes les circonscriptions» (en francès). Made in Perpignan, 14-06-2024.
- ↑ «Front Català a les eleccions legislatives». Ràdio Arrels, 17-06-2024.
- ↑ «Nota de premsa del 27-6-2024 de Sí al País Català» (en francès). Regions i Pobles Solidaris, 27-06-2024.
- ↑ «Catalunya Nord: Nota de premsa Sí al País Català/Front Català», 05-07-2024.
- ↑ 20,0 20,1 «Élections législatives 2024 : "Je me présente contre les extrêmes et le mépris", Annabelle Brunet, la voix du centre sur la première circonscription des Pyrénées-Orientales» (en francès). L'Independant, 18-06-2024.
- ↑ «“Annabelle Brunet és la millor candidata que els catalans podrien tenir” Mateu Pons, Unitat Catalana». Ràdio Arrels, 27-06-2024.
- ↑ «Catalunya Nord: Unitat Catalana crida a votar al NFP "amb l'esperança que els candidats en cas de ser elegits, s'allunyin de la doctrina de la LFI pel que fa a les llengües regionals"», 04-07-2024.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 Legislatives 2024 — Candidats Regions i Pobles Solidaris - uMap
- ↑ «Programa electoral de Marc Medina i Jacques Bayona» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Programa electoral de Julien Baraillé» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «L'extrema dreta té pràcticament assegurats tres dels quatre escons a Catalunya». Vilaweb, 30-06-2024.
- ↑ Solano, Alexandre. «"L’estaca" sona als carrers de Perpinyà contra la victòria de l’extrema dreta». Vilaweb, 07-07-2024.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Candidats catalans a les eleccions legislatives franceses». Vilaweb, 20-06-2024.
- ↑ Sabouraud, Diane. «Élections législatives 2024 : "Toute ma vie, j’ai aimé le challenge", Marc Médina au front de la deuxième circonscription des Pyrénées-Orientales» (en francès). L'Independant, 25-06-2024.
- ↑ Solano, Alexandre. «La retirada tàctica d'un candidat a Catalunya Nord i les opcions d'aturar l'extrema dreta». Vilaweb, 02-07-2024.
- ↑ «Législatives 2024 : la candidate de la majorité présidentielle se retire de la seule triangulaire des Pyrénées-Orientales» (en francès). L'Independant, 01-07-2024.