Ramon Ferrer i Garcés

Ramon Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 18 d'octubre de 1803Barcelona, 1 de gener de 1872[1]) fou un metge i polític català.

Plantilla:Infotaula personaRamon Ferrer i Garcés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1803 Modifica el valor a Wikidata
Aitona (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1872 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
24è Batlle de Barcelona
setembre 1854 – novembre 1854
← Antoni AheránAntoni Viadera i Surreu →
Batlle de Barcelona
gener 1841 – novembre 1841
← Josep Maluquer i MontarditTomàs Maria de Quintana i Badia →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cervera Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perAlcalde de Barcelona
President de l'Ateneu Català
Activitat
Ocupaciómetge i polític
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Biografia

modifica

Fou fill del cirurgià Antoni Ferrer i Castro i de Ramona Garcés, ambdós lleidatans, i germà de l'advocat i polític republicà Miquel Ferrer i Garcés. El 1831 es doctorà en medicina a la Universitat de Cervera i milità a les files del Partit Progressista. El 1834 va obtenir la càtedra de Patologia i Medicina Operatòria del Col·legi de Cirurgia de Barcelona[2] i va donar suport a les bullangues de juliol de 1835, tot encoratjant els seus alumnes a allistar-se a les milícies rebels, raó per la qual fou deportat un temps a l'Havana. Fou elegit diputat a les eleccions a Corts espanyoles de 1836 i 1839 per les circumscripcions de Lleida i Barcelona respectivament,[3] i alcalde de Barcelona pel Partit Progressista entre gener i novembre de 1841 i entre setembre i novembre de 1854. Durant el seu mandat defensà l'enderrocament de les muralles.

De 1845 a 1872 fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública de la Universitat de Barcelona.[4][5] També fou president de l'Ateneu Català el 1863[6] i vicepresident de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1853-1854).[7][8] Va escriure alguns treballs mèdics de referència.

  • Consideraciones sobre el estudio práctico de la cirujía (1839)
  • Fragmento Toxicológico (1846)
  • Tratado de medicina legal (1848).

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Josep Maluquer i Montardit
Alcalde de Barcelona
 

1841
Succeït per:
Tomàs Maria de Quintana i Badia
Precedit per:
Antoni Aherán
Alcalde de Barcelona
 

1854
Succeït per:
Antoni Viadera i Surreu