Vicente Traver Tomás

arquitecte espanyol

Vicente Traver Tomás (Castelló de la Plana, 1888 - Alacant, 15 de novembre de 1966)[1] fou un arquitecte i polític valencià. El 1912 es llicencià en arquitectura a la Universitat de Madrid, i el 1919 es casà amb Elena González-Espresati Sánchez, filla de Carlos González-Espresati Chaparro. El 1926 fou nomenat director artístic de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en substitució d'Aníbal González. Allí va fer els plànols del Casino de l'Exposició, el Teatre Municipal Lope de Vega (1925-1928), la Fonte de la Plaça d'Espanya (1929), el Caseriu al Cortijo de la Cebolla. També és autor del Palau Arquebisbal de València [2](1941-1946) i dels seminaris de València i de Tortosa.

Plantilla:Infotaula personaVicente Traver Tomás
Nom original(es) Vicente Traver Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Alcalde de Castelló de la Plana
1939 – 1942 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte (1912–), polític Modifica el valor a Wikidata

Fou el primer alcalde franquista de Castelló de la Plana, nomenat per Ramón Serrano Súñer l'abril de 1939. Ocupà el càrrec fins a novembre de 1942. També fou vicepresident de la Societat Castellonenca de Cultura. Després de deixar l'alcaldia tornà a treballar com a arquitecte diocesà, i durant els anys cinquanta fou el dissenyador del retaule major de la Basílica de la Mare de Déu del Lledó.

Referències

modifica
Càrrecs públics
Precedit per:
José Gimeno Almela
Alcalde de Castelló
 

1939 - 1942
Succeït per:
José María Casado Pallarés

Enllaços externs

modifica