Seminari Metropolità de València

El Seminari Metropolità de València va ser autoritzat en 1769 com seminari conciliar.[1] Actualment està situat a Montcada, el Seminari Major i comparteix les instal·lacions amb el CEU San Pablo, El Seminari Menor es troba a Xàtiva.

Infotaula d'edifici
Seminari Metropolità de València
SemiMetroValencia.JPG
Dades
TipusEdifici religiós i seminari modifica
ArquitecteVicente Traver Tomás
ConstruccióS XX (1948)
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Nord
MunicipiMontcada modifica
LocalitzacióMontcada (València)
 39° 33′ 00″ N, 0° 23′ 14″ O / 39.549911°N,0.387341°O / 39.549911; -0.387341
Activitat
DiòcesiArquebisbat de València modifica
ReligióCatòlic
Propietat deArquebisbat de València modifica
Pavelló lateral del Seminari Metropolità de València

La primera seu del seminari va ser a l'edifici de la Casa Professa de la Companyia de Jesús a València en 1790 amb l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero.[1] El Bisbe auxiliar, Melchor Serrano va ser el primer rector que va començar amb vint seminaristes. L'increment constant de seminaristes (1.300 en el curs 1891-92) va fer que s'haguessin de condicionar algunes dependències del carrer Trinitaris. En 1939 és nomenat rector Antonio Genoll. En 1948 el seminari es trasllada al nou edifici situat a Montcada en el qual s’havien construït el pavelló central i els dos transversals. El projecte d'aquest edifici va ser realitzat al 1944 per l'arquitecte Vicente Traver Tomás que també havia projectat el Palau Episcopal.[2]

En 1966 es va inaugurar l'Església i es va donar per acabat l’edifici del nou seminari. L'Arquebisbe de València José María García Lahiguera, al setembre del 1969 nomena nou rector a Rafael Sanus Abad. El Seminari va conèixer una nova estructuració en comunitats més reduïdes i el règim de vida va ser molt més obert, seguint l’esperit del Concili Vaticà II.[2] En 1974 monsenyor José María García Lahiguera, decideix traslladar a Xàtiva el Seminari menor, nomenant com a Rector a José Vilaplana Blasco. D'aquesta manera, els seminaristes d'EGB cursen els estudis al Col·legi Claret i els de BUP i COU a l'Institut José de Ribera.[3] Al 1976, es va realitzar el relleu de Rafael Sanus Abad al capdavant del Seminari Major i li va succeir Honorato Ros Llopis, que va ser rector fins a juny de 1979, any en què li va succeir Juan Antonio Reig Pla. Al juny de 1977 el nou arquebisbe Miguel Roca Cabanellas, donat el nombre ben reduït de seminaristes, va decidir traslladar el Seminari Major de Montcada a València, al carrer Trinquet de Cavallers.[2] Al 1980 el Seminari Menor deixa Xàtiva i s'instal·la de nou en un pavelló de l'edifici del seminari de Montcada. Els seminaristes estudiaran en el Col·legi del CEU San Pablo.[3]

Al gener de 1985 va ser nomenat rector del seminari Agustí Cortés Soriano. Des d'aquell curs, els seminaristes majors tornarien progressivament des de la Casa de València al Seminari de Montcada. Al 1995 el Seminari Menor passa a situar-se de nou a la ciutat de Xàtiva, estudiant els seminaristes en el Col·legi Claret.[3]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • AADD. Historia del Seminario Metropolitano de Valencia. València: Seminario Metropolitano de Valencia, 1991. 

Enllaços externsModifica