Ertong Leyuan
Ertong Leyuan (xinès tradicional: 兒童樂園, pinyin: Értóng Lèyuán, literalment 'El paradís dels xiquets') fon una revista infantil publicada a Hong Kong entre el 1953 i el 1995. De periodicitat quinzenal, fon una de les publicacions infantils més importants de Hong Kong, a més de ser la primera publicació per a xiquets en editar-se íntegrament a color.[1] Políticament se li ha vist certa tendència cap a la dreta, i un alineament a favor de la República de la Xina en el context de la Guerra Freda, però els continguts no estaven alineats políticament.[1]
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | mandarí |
| Data d'inici | gener 1953 |
| Data de finalització | 16 desembre 1994 |
| Fundador | Lo Koon-chiu (en)  |
| Estat | Hong Kong britànic |
| Lloc web | childrenparadise.net… |
Després de publicar la darrera entrega (número 1006) el 16 de desembre de 1994, es va anunciar que la publicació deixaria de publicar-se el 1995 a causa de problemes econòmics.[2] El 8 de novembre de 2013, l'exdirectora de la publicació, Zhang Junhua, juntament amb un lector anònim, van digitalitzar el total de 1.006 números i van crear un lloc web per a que es poguera descarregar gratuïtament.[3][1]
Història
modificaEl primer número ix el gener de 1953, amb Luo Guanqiao com editor. S'imprimeix a color i el contingut inclou relats històrics, contes de fades, cançons infantils i rimes populars, sèries de manhua i d'altres.[2] El preu de portada era de 60 HK $.[4]
El primer president, Yan Qibai, va créixer a Lushun durant l'ocupació japonesa. Sabia que el Japó se centrava en l'educació infantil i que la literatura infantil estava força desenvolupada. La referència principal per a la nova publicació foren les publicacions japoneses, amb traduccions realitzades pel mateix Yan Qibai, i el treball d'il·lustració va ser realitzat principalment per Luo Guanqiao i els seus deixebles Li Chengfa i Guo Liming.[5]
Les portades anaven a càrrec de Luo Guanqiao fins que es retira el 1982, alhora que s'incorporen noves personalitats, com Zhang Junhua com editora de text.[6]
Ding Dong
modificaEl 1973, amb Zhang Junhua com editora, es comença a publicar el còmic Ding Dong, la que seria la primera traducció al xinés, pirata, de la sèrie Doraemon, que Kodansha publicava a una de les publicacions infantils que els editors agafaven com a referent. Zhang creia que la història tenia un significat educatiu i que podia reflectir la vida i les aficions infantils. A l'etapa inicial, per tal que els còmics s'ajustaren al context de Hong Kong, l'editora va fer lleugers canvis en el contingut. Per exemple, els personatges que portaven kimonos originalment es van canviar per vestits de tipus local, i els noms es van adaptar.[6][7] La primera entrega de Ding Dong va publicar-se al número 489, aparegut el 16 de maig de 1973.[8]
Amb l'aparició del personatge, la publicació es feu molt popular, i els editors publicaren còmics només amb contingut de Doraemon.[6] De fet, l'editora Zhang Junhua fon coneguda com la mare de Doraemon, en haver sigut la descobridora del personatge.[9]
Així, d'unes vendes d'entre 6.000 i 8.000 exemplars els primers anys, es passa a uns 30.000 exemplars a mitjans de la dècada del 1960. En el 30 aniversari de la revista (1982), les vendes van arribar a les 50.000 i a les 60.000 còpies,[1] assolint el màxim de vendes de la publicació.[6] Les publicacions de Doraemon també tenien xifres de 60.000 exemplars, que era l'equivalent a un exemplar per a cada tres infants de la ciutat.[9] Tanmateix, cal descomptar que alguns exemplars es venien a altres territoris de la Gran Xina,[9] com Malàisia.[1] El 1981, després de huit anys com a ensenya de la publicació, Ertong Leyuan ha de deixar de publicar la sèrie per no disposar dels drets d'autor.[9] Dos números més tard es publicaria IQ Dan, una versió redibuixada de les mateixes historietes on el personatge principal es canvia per una espècie d'ou,[9] que es mantindria a la publicació fins a l'últim moment.[10] Aparentment, des de Hong Kong intentaren obtindre els drets, però Kodansha els demanava també llicenciar productes perifèrics, com l'anime o marxandatge, en el qual no estaven interessats.[1]
A partir d'aquell moment disminueix el número de lectors.[11] A finals del 1994, a causa de diversos motius, es va anunciar que la publicació no continuaria el 1995.[12]
Legat
modificaEl periodista Luo Zhenbang considera que Ertong Leyuan va ser un material de lectura molt important per als xiquets de Hong Kong des dels anys seixanta fins als setanta. La revista combinava històries de mites xinesos (com Viatge a l'Oest) i clàssics occidentals (com La Sireneta), històries locals i mangues japonesos. Del contingut local es destaca la versió de Viatge a l'Oest de Luo Guanqiao.[13]
En el seu moment àlgid, molts xiquets havien de llegir la publicació a la biblioteca, car hi havia desabastiment.[13] També era un popular regal d'aniversari.[14] Però a la dècada de 1990, la publicació deixa d'estar al dia, donant una imatge d'endarreriment.[6] L'any 2008, es feu una exposició al Museu del patrimoni de Hong Kong.[15]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 陳奉京, 洪昊賢. «【愛回帶】「叮噹」名字來自它 過千期《兒童樂園》 免費下載». HK01, 27-04-2017. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «香港兒童文學發展六十五年回顧». 香港中文大學圖書館. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 3 juny 2011].
- ↑ «重建我們的樂園». [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ «世紀．Memorial﹕告別人間樂園». 明報, 03-12-2012 [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ «我們且行偷天換日──悼《兒童樂園》台柱畫家李成法». 信報, 05-11-2011 [Consulta: 7 novembre 2013]. Arxivat 2020-07-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «一篇關於《兒童樂園》». Arxivat de l'original el 2011-10-05. [Consulta: 3 juny 2011].
- ↑ 2011年6月3日及2011年6月10日商業電台節目《光明頂》張浚華女士專訪
- ↑ 鍾劍華 «《兒童樂園》與《叮噹》». 獨立媒體, 07-08-2020.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 香港中華書局. «多啦A夢50周年｜重溫《兒童樂園》版叮噹 原來當年仲有隻IQ蛋？». HK01, 22-09-2020. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ 邱健恩. 千面樂園：兒童樂園封面大全集（特別版）. 中華書局(香港)有限公司,聯合電子出版有限公司（代理）, 2020-07-14. ISBN 978-988-8675-89-0.
- ↑ 陳奉京, 洪昊賢. «【愛回帶】「叮噹」名字來自它 過千期《兒童樂園》 免費下載». HK01, 27-04-2017. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ «半世紀兒童雜誌啟迪文學思維». 星島日報 [Consulta: 30 maig 2021]. Arxivat 2019-07-31 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-07-31. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ 13,0 13,1 明報 [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ «我們且行偷天換日──悼《兒童樂園》台柱畫家李成法». 信報, 05-11-2011 [Consulta: 7 novembre 2013]. Arxivat 2020-07-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Lo Koon-chiu's (羅冠樵) "Children's Paradise" (兒童樂園)». South China Morning Post, 24-08-2008. [Consulta: 31 maig 2021].