Viquipèdia

Águas de Março

cançó original d'Antônio Carlos Jobim

Águas de Março ("Aigues de març") és una cançó de 1972, del compositor brasiler Antônio Carlos Jobim. La cançó va ser llançada per primer copa en la cara A del disc senzill titulat Disco de Bolso, o Tom de Jobim e o Tal de João Bosco.[1] L'any següent, Jobim l'inclouria al seu àlbum Matita Perê. El 1974 va enregistrar-la novament en versió duet, acompanyat per Elis Regina, dintre de l'LP Ellis & Tom, que van llançar plegats.[2]

Infotaula de cançóÁguas de Março
Tipusobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
ArtistaAntônio Carlos Jobim
Publicat1972 Modifica el valor a Wikidata
Gènerebossa nova Modifica el valor a Wikidata
Llenguaportuguès Modifica el valor a Wikidata
LletraAntônio Carlos Jobim Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntônio Carlos Jobim Modifica el valor a Wikidata
Producciócap valor Modifica el valor a Wikidata
Anomenat en referència amarç i pluja Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 064c9f14-92b1-3f5a-9460-a18f088f9f72 Allmusic: mc0002616144 Modifica el valor a Wikidata

El 2001, va ser nomenada com la millor cançó brasilera de tots els temps en una enquesta feta pel diari Folha de S.Paulo a 214 periodistes, músics i altres artistes del Brasil.[3] En la llista realitzada per l'edició brasilera de la revista Rolling Stone, el 2009, la cançó va ocupar el segon lloc, enrere de Construção, de Chico Buarque.[4]

Antecedents

modifica

El 1971, un any abans de crear "Águas de Março", Tom Jobim havia sofert l'única gran persecució política en la seva vida.[5] En una protesta contra la censura que regnava durant la dictadura militar al Brasil, Tom Jobim i alguns compositors van signar un manifest i es van retirar del Festival Internacional de la Cançó. Dotze d'ells, incloent Jobim, van ser detinguts i interrogats.[6] Segons declaracions posteriors de Chico Buarque, Edu Lobo i Ruy Guerra, un directiu de TV Globo, que emetia l'espectacle, va insistir per tal què els compositors es retractessin i tornessin al festival. La pressió no va funcionar, però —en opinió de Chico i Ruy— va aconseguir que l'aparell repressiu del règim els enquadrés en el marc de la Llei de Seguretat Nacional. En poc temps, Tom va ser conduit a comissaria en diverses ocasions per prestar testimoni, va tenir el seu telèfon intervingut i van confiscar-li el correu postal.[5][7]

La carrera musical de Jobim es diluïa progressivament conforme l'era daurada de la bossa nova anava quedant enrere. Segons les declaracions d'Edu Lobo, a Tom li molestava que «ningú escoltés els seus discos».[8] Helena Jobim també va afirmar que el seu germà llavors feia broma dient que temia acabar amb la seva carrera «amb 80 anys, cantant Garota de Ipanema, en un circ de l'interior i ser esbroncat» pel públic.[9] L'any 1988 va confessar a la revista Playboy que, en l'època en la que va compondre la cançó, el seu metge va augurar-li que moriria de cirrosi.[10] L'any 1992, digué al Jornal do Brasil, que l'havia escrit en un moment en què estava molt abatut, al límit, i que bevia molt.[5][11]

Lletres i música

modifica
 
Tom Jobim, l'any 1972.

Águas de Março va ser composta per Tom Jobim el març de 1972. Va començar a treballar el tema amb guitarra a la seva finca de Poço Fundo, a São José do Vale do Rio Preto, situat a la regió muntanyosa de l'estat de Rio de Janeiro.[12][13] Segons una declaració de Thereza Hermanny, l'esposa de Tom d'aleshores, la inspiració va arribar al final d'una llarga jornada de treball durant la preparació de l'àlbum Matita Perê. Allà mateix van sorgir els primers versos: É pau, é pedra, é o fim do caminho (És tronc, és pedra, és el final del camí).[14]

En adonar-se de seguida del valor de la cançó, de bon matí, Tom va despertar la seva germana Helena i el seu cunyat per ensenyar-los-els el primer esborrany de la lletra, amb la introducció i les primeres frases, escrit amb llapis sobre un paper que havia trobat a la cuina.[9][15] La família estava fent obres a la finca, construint-hi una nova residència.[16] D'aquí provenen les referències al projeto da casa; a viga; o vão; a lenha; o tijolo chegando (el projecte de la casa; la biga; l'obertura; la llenya; el totxo arribant).[2]

De tornada a Rio de Janeiro, va acabar la cançó en una tarda. Tan bon punt va enllestir-la, Tom va dirigir-se al bar Antonio's (la seva "segona casa") i va convidar tots els seus amics que estaven a la barra del local a atansar-se per a escoltar la nova cançó. Quan es van reunir al voltant de Tom, va treure el paper arrugat de la butxaca i tocant la guitarra, va cantar per primer cop en públic Águas de Março.[15] L'obra va tenir almenys dues grans fonts d'inspiració. Un és el poema O caçador de esmeraldas, del poeta parnassià Olavo Bilac (Foi em março, ao findar da chuva, quase à entrada / do outono, quando a terra em sede requeimada / bebera longamente as águas da estação).[17] També s'han referit un parell de cançons que podien haver servit d'inspiració a Jobim. És el cas de Pisa Baiana, una cançó d'estil ponto de macumba que havia enregistrat J.B. de Carvalho l'any 1938;[18] i del tema Agua do Céu, cantat per Inara l'any 1956.[19]

L'estructura musical s'articula mitjançant un moviment perpetuum mobile.[5] La seva lletra s'estructura al voltant d'un sol verb (ésser), conjugat en tercera persona del singular en present d'indicatiu (é) en pràcticament tots els versos -excepte en la tornada, quan acompanya el títol de la canço, que es transforma en plural (são as águas de Março).[a] Hi ha una alternança constant entre versos considerats optimistes i pessimistes, a més de l'ús de l'antítesi (vida / mort; sol / nit), pleonasme (vento ventando), paronomàsia (ponta / ponto; conto / conta).

La lletra té un caràcter no narratiu i fortament imaginari, constituint sèries descriptives connectades a un ampli espai semàntic. Molts elements, de caràcter general, farien referència a l'escena del lloc: pau, pedra, resto de toco, peroba-do-campo, nó na madeira, caingá, candeia, matita perê (tronc, pedra, resta de soca, peroba-do-campo, nus de fusta, caingá, candeia, cucut estriat).[21] Águas de Março s'encaixa en un repertori de cançons ecològiques -que més tard inclouria Chovendo na roseira, Boto, Correnteza, Passarim, a més dels instrumentals Rancho das nuvens i Nuvens douradas.[2] La lletra s'assembla a un pensament decorrent. La metàfora central es una imatge del pas de la vida quotidiana, del seu moviment continu, de la seva inevitable progressió cap a la mort -com les pluges de finals de març,[b] que marquen el canvi d'estació al sud-est del Brasil. La lletra compra l'aigua amb una promesa de vida, símbol de renovació.[22][23]

Les lletres i la música funcionen en progressions lentes i graduals, com una marea. Els efectes d'orquestració esdevenen cinematogràfics, a partir de les relacions establertes entre els elements musicals i les imatges que evoca el text. Algunes metàfores destaquen per la seva subtilesa i propietats, com la gairebé imperceptible tombo da ribanceira, que es produeix en una rara variació rítmica de la línia del contrabaix, a més de diversos moviments de crescendo i decrescendo de la secció de corda, reforçant el record de la pluja en la lletra.[21][24]

Llançament

modifica

Águas de Março es va publicar originalment com a cara-A d'un disc senzill inclòs al diari O Pasquim, el maig de 1972. La idea hauria sorgit del cantant i compositor Sérgio Ricardo, que va proposar el llançament d'un compacte que combinés, a cada costat, una cançó d'un artista consolidat, i l'altra, d'un principiant. El compacte es va titular Disco de Bolso, Tom de Jobim e o Tal de João Bosco, i portava a la cara B la cançó Agnus sei, el debut de João Bosco (composició a quatre mans amb Aldir Blanc).[1][2] La cançó es va publicar, l'any següent, com a primera pista de l'LP Matita Perê. Tom Jobim va tocar el piano i la guitarra, mentre que la percussió i la bateria van ser interpretades per, Airto Moreira i João Palma.[25]

El 1974, es va publicar una nova versió, gravada acompanyat d'Elis Regina per a l'àlbum a duo Elis & Tom. Aquesta nova gravació va aconseguir un major èxit comercial.[4] En aquesta, es van acreditar Cesar Camargo Mariano i Tom Jobim (piano), Hélio Delmiro i Oscar Castro Neves (guitarra), Luizão Maia (baix elèctric) i Paulinho Braga (bateria).[26]

Versions

modifica

Águas de Março ha tingut diverses versions, tant d'artistes brasilers com estrangers. En el seu país d'origen, es van destacar els enregistraments de João Gilberto, Leny Andrade, Miúcha, Nara Leão, Joyce, Danilo Caymmi, Sérgio Mendes i d'Os Cariocas. En altres països, Waters of March, com va ser traduïda literalment, va rebre, entre altres, les interpretacions de Frank Sinatra,[27] Art Garfunkel,[28] Al Jarreau, Ella Fitzgerald i Dionne Warwick. Una versió en francès, Les Eaux de Mars, va ser interpretada per Georges Moustaki[29] i per l'americana Stacey Kent.[30]

Versió anglòfona

modifica

El compositor va escriure originalment dues versions de la lletra, una en llengua portuguesa i una altra en llengua anglesa, aquesta anomenada Waters of March, i que va mantenir l'estructura i la metàfora central del significat de la lletra.[30] Per a l'anglesa, va intentar evitar paraules amb arrels llatines, motiu pel qual té més versos que en la seva llengua materna. La lletra en anglès conserva la característica d'enumeració d'elements present en la portuguesa. No obstant això, algunes referències específiques a la cultura brasilera, tals com festa de cumeeira, les mencions a la flora autòctona i al folklore van ser omeses.[27]

A més, la versió en llengua anglesa també assumeix un punt de vista diferenciat, més pròxim al dels oients de l'hemisferi nord. En aquest context, les aigües esmentades són les del desgel, enlloc de les tempestes de finals d'estiu a l'hemisferi sud. La "promesa de vida" del text en portuguès també va ser alterada i es va convertir en "promesa de primavera".[27]

Notes

modifica
  1. ↑ En portuguès, el nom dels mesos s'escriu amb la inicial en majúscules.[20]
  2. ↑ A l'hemisferi sud, març és el darrer mes d'estiu.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «O Tom de Antonio Carlos Jobim e o Tal de João Bosco.» (en portuguès). Sérgio Ricardo. Memória viva. [Consulta: 5 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mammì, Lorenzo; Nestrovski, Arthur; Tatit, Luiz. Três canções de Tom Jobim (en portuguès). São Paulo: Cosac Naify, 2004. ISBN 978-8575033784. 
  3. ↑ Ribeiro, Lúcio; Sánches, Pedro Alexandre. «A maior das músicas: "Águas de Março", de Tom Jobim, vence eleição» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 18-05-2001. [Consulta: 9 juliol 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 «100 Maiores Músicas Brasileiras» (en portuguès brasiler). Rolling Stone, 08-10-2009. Arxivat de l'original el 2011-12-26. [Consulta: 2 agost 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Garcia, Walter «A construção de "Águas de março"» (en portuguès). Rivista di Studi Portoghesi e Brasiliani, vol. XI, 2010, pàg. 39-61. ISSN: 1724-1529.
  6. ↑ Oliveira, Simone; Ponso, Fabio. «No Maracanãzinho, Festival da Canção tornou-se celeiro de talentos da MPB» (en portuguès brasiler). O Globo, 20-10-2016. [Consulta: 10 juliol 2024].
  7. ↑ Martins, Marília. 3 Antônios e 1 Jobim: histórias de uma geração (en portuguès). Rio de Janeiro: Relume-Dumará, 1993, p. 182-183. ISBN 978-8585427535. 
  8. ↑ Zappa, Regina. Chico Buarque: para todos (en portuguès). Rio de Janeiro: Relume Dumará / Prefeitura, 1999, p. 76. ISBN 9788573161977. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Jobim, Helena. Antonio Carlos Jobim – Um homem iluminado (en portuguès). Nova Fronteira, 1996, p. 167-171. ISBN 978-8520906842. 
  10. ↑ «Playboy entrevista Tom Jobim» (en portuguès brasiler). Playboy. Abril [São Paulo], setembre 1988. OCLC: 711319047.
  11. ↑ «Entrevista à Cleusa Maria» (en portuguès). Jornal do Brasil, 01-03-1992. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
  12. ↑ «Inspiração para 'Águas de Março', sítio de Tom Jobim é devastado na Região Serrana» (en portuguès brasiler). O Globo, 11-01-2011. [Consulta: 2 agost 2013].
  13. ↑ «Sítio onde Tom Jobim criou 'Águas de março' é destruído pela chuva» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 16-01-2011. [Consulta: 5 agost 2013].
  14. ↑ Cezimbra, Márcia; Callado, Tessy; de Souza, Tárik. Tons sobre Tom (en portuguès). Rio de Janeiro: Revan, 1995, p. 116. ISBN 85-7106-076-2. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Cabral, Sérgio. Antonio Carlos Jobim – Uma biografia (en portuguès). Lumiar, 1997, p. 298-299. ISBN 9788585426422. 
  16. ↑ Cultural, Instituto Itaú. «Águas de Março» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. [Consulta: 5 juliol 2024].
  17. ↑ Jobim, Antonio Carlos; Lontra Jobim, Ana. Visão do paraíso: a Mata Atlântica (en portuguès). Rio de Janeiro: Index, 1995, p. introd.. ISBN 978-8570830456. 
  18. ↑ Ribeiro, Lúcio; Sánches, Pedro Alexandre. «Plágio? "Águas de Março" teria sido inspirada em folclore» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 25-05-2001. Arxivat de l'original el 2012-03-03. [Consulta: 2 agost 2013].
  19. ↑ «A maior canção ou plágio?» (en portuguès brasiler). MappeSonore - per una geografia dell'orecchio. [Consulta: 6 juliol 2024]. Extracte de: «100 canções esssenciais da música popular brasileira». Bravo!, maig 2008.
  20. ↑ «Dias, meses e estações em Portugal e no Brasil» (en portuguès brasiler). Ciberdúvidas da Língua Portuguesa. [Consulta: 10 juliol 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 Lopes, Patrícia de Almeida Ferreira. A singular sonoridade de Matita Perê construída por meio da parceria de Tom Jobim e Claus Ogerman (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade de São Paulo, 2017-04-26. 
  22. ↑ Garcia, Juliana. «Outono, tempo de perdas e ganhos» (en portuguès brasiler). Personare. [Consulta: 6 agost 2013].
  23. ↑ Bianciotto, Jordi. «‘Águas de março’, de Antônio Carlos Jobim: abrupta purificación» (en castellà). El Periódico de España, 30-08-2022. [Consulta: 10 juliol 2024].
  24. ↑ «Aguas de marzo» (podcast) (en castellà). Cuando los elefantes sueñan con la música. RNE, 08-03-2021. [Consulta: 10 juliol 2024].
  25. ↑ «Matita Perê» (en portuguès brasiler). Discos do Brasil. [Consulta: 10 juliol 2024].
  26. ↑ «Elis & Tom» (en portuguès brasiler). Discos do Brasil. [Consulta: 10 juliol 2024].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Silva Maximiano, Marina. O Brasil de Tom Jobim na Voz de Frank Sinatra: um estudo sobre tradução, música e cultura (tesi) (en portuguès brasiler). Juiz de Fora: Universidade Federal de Juiz de Fora, 2012. 
  28. ↑ «Garfunkel – ‘The Singer’» (en portuguès brasiler). Portal Gig, 28-08-2012. Arxivat de l'original el 20 de junho de 2015. [Consulta: 3 agost 2013].
  29. ↑ Chibani, Anissa. «Georges Moustaki : chansons, mort... Biographie du célèbre artiste voyageur» (en francès). L'interaute, 24-06-2021. [Consulta: 4 agost 2013].
  30. ↑ 30,0 30,1 Medeiros, Jotabê. «Stacey Kent, canta 'Águas de Março' em francês» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 31-03-2010. [Consulta: 3 març 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Águas_de_Março&oldid=33681868»