Al-Salt

Al-Salt
	السلط (ar)
Tipus	ciutat i jaciment arqueològic
Localització
	32° 02′ 21″ N, 35° 43′ 38″ E / 32.0392°N,35.7272°E
Estat	Jordània
Governació	Al-Balqa
Capital de	Al-Balqa
Població humana
Població	88.900 (1.852,08 hab./km²)
Geografia
Superfície	48 km²
Altitud	820 m
Identificador descriptiu
Prefix telefònic	5
Altres
Agermanament amb	Inđija (en) ; Pàzardjik
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Països àrabs
Data	2021 (44a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii)
Identificador	689
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	2 abril 2015
Data de finalització	27 juliol 2021
Identificador	6012
Lloc web	salt.gov.jo

Al-Salt (àrab: السلط, as-Salṭ) és una ciutat de Jordània, centre administratiu de la part central occidental, capital de la governació de Balqa, a l'antiga carretera entre Amman i Jerusalem, 28 km a l'oest d'Amman, a l'altiplà de Balqa, entre tres turons un dels quals (Jabal al-Qala) és el lloc d'una fortalesa en ruïnes del segle xiii. La ciutat tenia el 1993 una població de 60.740 habitants. L'anomenada gran municipalitat tenia el 2006 una població de 97.000 habitants, i en 2011 ja en superava els 100.000.

Hauria estat construïda per l'exèrcit macedoni sota Alexandre el Gran i s'anomenava Gàdara. En època clàssica Regis Saltus fou un domini agrícola de la corona (segurament concedit per Septimi Sever) a la província Palestina Primera, i va acabar donant nom a la ciutat; restes de l'antic domini es van trobar el 1978. Durant l'època romana d'Orient fou seu d'un bisbat; en aquest temps era un dels principals establiments (sinó el principal) a l'est del riu Jordà. A començaments del segle xii estava en mans dels croats i a la mort de Balduí I de Jerusalem (1118) el seu successor Balduí II va demanar la prolongació de la treva a l'atabeg de Damasc Zahir al-Din Tughtegin i aquest hi va accedir a canvi dels impostos de la ciutat i els de Jabal Awf, Hannana, al-Ghawr i al-Julan, condició rebutjada pel rei jerosolimità. Després de la batalla d'Hittin va passar a Saladí (1187) i el 1192 aquest la va cedir al seu germà al-Àdil I. El fill d'aquest Xaraf al-Din Isa hi va construir una ciutadella anomenada Ras al-Amir, que després va servir com a lloc de desterrament. El 1246 s'hi van establir refugiats khwrizmites, però la ciutat fou atacada per un tal Fakhr al-Din Ibn al-Shaykh i van haver de fugir a Karak. El 1260 fou ocupada pels mongols però recuperada per Baybars I que hi va instal·lar una guarnició. Durant l'època mameluca fou eclipsada progressivament per Amman i per Hisban.

Sota els otomans fou centre d'una nàhiya, amb una població de 168 famílies i 10 homes celibataris al segle xvi. Ibrahim Paixà d'Egipte va destruir la fortalesa segurament el 1831 (en tot cas abans de 1840) i només en queden algunes ruïnes. Al segle xix va dependre de l'Hawran, de Karak o de Nablus; el 1895 era un qadà de la província (liwà) de Karak, que englobava les nàhiyes d'Amman, Djiza i Madaba. El 1921 va ser una de les ciutats esmentades per ser capital del regne de Transjordània, però finalment fou escollida Amman que aleshores només tenia 20.000 habitants.

Districtes Metropolitans

Hamam street a la ciutat vella

La Gran Municipalitat es divideix en nou districtes:

	Districte	Població (2006)	Àrea (Km2)
1	Salt City	71,100	48
2	Zai	2580	7.7
3	Umm Jouzeh	3355	4.2
4	Wadi Alhoor	1815	1.73
5	Al-Yazeediyeh	900	1.08
6	Yarqa	5300	4.154
7	Ira	4100	4.4
8	Allan	4640	3.8
9	Rumaimeen	2884	4,3

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Salt