Vicente García Lacal
Vicente García Lacal (Carlet, 1888- després de 1955)[1] va ser un músic i compositor format a Barcelona que deixà un especial record a Huéscar (Andalusia).[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  Carlet (la Ribera Alta) |
| Mort | 1955 (66/67 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona assignatures de solfeig, harmonia, contrapunt, fuga i composició. El 1930, quan era músic militar de primera i instrumentista de requint a la banda del regiment d'infanteria "Vergara núm. 57" en guarnició a Barcelona, guanyà el concurs per a director interí de la Banda de Música de Huéscar (Granada), i la dirigí al llarg de les dècades de 1930 i 1940.[3]
Dirigí la Banda de Música de Bailén (1948-1955) i la de Iecla (1955-1958), i es presentà als concursos per dirigir les d'Hellín (1944 i 1953) [2] i Almansa (1952). Compongué peces de música de processó i de ball, algunes de les quals amb títol català (La font del cuento, El mirar dels teus ulls, Els pardals i Trini) i tres sardanes. Durant l'estada a Huéscar va ser autor [3] de dues peces dedicades a les santes patrones del poble: l'Himne a les santes, i la sarsuela ¡Al agua, Santas Benditas!. A Huéscar en recorden el nom la "Capilla de música Vicente García Lacal" [4] i el carrer "Maestro García Lacal".
Obres modifica
- A Rodufo
- Aguadoras de Granada
- ¡Al agua, Santas benditas!, juguete cómico-lírico (1932), sarsuela amb lletra de Conrado Iriarte e Iriarte dedicada a les santes Nunilona i Alòdia [5]
- Bajo el peso de la Cruz
- Brava era la maña
- El capricho de Lola
- Carlet
- Coro de aguadora
- De mis amores
- Desvelos
- Dolor de Madre
- Dos marineritos y el capitán
- Ecos de Graná
- Elías y Margarita (1962), masurca[6]
- Esta es mi rumba Panchito
- La font del cuento, amb el nom d'una font del barri del Guinardó, a Barcelona
- Gloria al Señor
- Himno a las Santas [Patronas] (1944), amb lletra d'Ángel Herrera, dedicat a Nunilona i Alòdia, patrones de Huéscar i de la veïna Puebla de Don Fadrique. La lletra s'adequa en cantar-la a l'un o a l'altre poble[7][8]
- Madre mía
- El mirar dels teus ulls
- La moza y el mocito (1962), pas-doble[6]
- Oh María
- El nuevo recluta
- Paquito
- Els pardals i Trini
- Que tiempo fue mejor
- Que suenen las guitarras (1962), pas-doble[6]
- Redención del Señor
- Romance
- Rumba del día
- Santa María Magdalena
- El señor Merino
- Sigo firme en mi palabra
- Sulpicio (1962), romança[6]
- 31 en marcha
- Ya cantan los gallos
- Yecla querida
- La Zaína
- Sardanes: Floretes que cauen (1950), Marieta i Tot verdeja (1962) [9][6]
Referències modifica
- ↑ Muñoz López, Francisco J. Yecla. memorias de su identidad. EDITUM, 2009, p. 260. ISBN 9788483718988.
- ↑ 2,0 2,1 García Ruiz, Gregorio. La música en Hellín. Historia de la Capilla Parroquial y de la Banda Municipal (1580-1966). Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses "Don Juan Manuel", 2013 (Serie I. Estudios. Núm. 209). ISBN 978–84–96800–56–4 [Consulta: 30 juny 2021]. Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Pulido Castillo, Gonzalo. «Se busca director para la Banda de Música de Huéscar (Granada) 1930», 01-06-2014.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Novenario en honor del Stmo. Cristo de la Expiración» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Presentació i fragments de la sarsuela "Al agua, Santas"». [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Registro de la propiedad intelectual. Inscripciones definitivas números 135.001 a 132.500». Boletín Oficial del Estado, Suplemento al núm. 106, 04-05-1965, pàg. 3.
- ↑ «Interpretació popular de l'"Himno a las Santas"». [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Antología de poemas en honor de las santas Alodía y Nunilón» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2016-07-29. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Vicenç Garcia Lacal, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r juny 2014].