Preludi i fuga en re major, BWV 850
El preludi i fuga en re major, BWV 850 és la cinquena parella de preludis i fugues del primer llibre del El clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach.
Forma musical | preludi i fuga | ||
---|---|---|---|
Àudio | |||
Tonalitat | re major | ||
Compositor | Johann Sebastian Bach | ||
Llengua | contingut no lingüístic | ||
Catalogació | BWV 850 | ||
Instrumentació | instrument de teclat | ||
Cronologia | |||
| |||
El preludi, en moviment perpetu, és un estudi desenvolupat per a la mà dreta. La fuga a quatre veus, pren la forma d'una obertura francesa amb ritmes puntejats, i un tema atípic que recorda els de Haendel.
Preludi
modificaEl preludi, en compàs 4/4 ( ), consta de 35 compassos. El tema és un perpetuum mobile (moviment perpetu) i està concebut com un estudi per a la mà dreta tot treballant la precisió, mentre que el polze i el cinquè dit presenten una separació important. L'atenció se centra sobre la mà dreta, mentre que la mà esquerra bàsicament fa notes dins cada temps del compàs, en pizzicati.
Fuga
modifica
Caracteristiques 4 voix — 33x33px|4/4, 28 mes.
⋅ fuga pathétique
⋅ 11 entrées du sujet
⋅ réponse tonale
⋅ pas de contre-sujet
⋅ 3 divertissements
|
La fuga a quatre veus, en compàs 4/4 ( ), consta de 29 compassos, amb un tema a l'estil de Händel, de caràcter sumptuós, poderós, amb els seus ritmes majestuosos que evoquen una obertura a la francesa.
El tema és atípic, «llançat per un viu ressort de triples corxeres, però de seguida rassie sobre un prudent ritme despuntat»;[1] tot com aquesta fuga sense contra-tema autèntic, ni strette. En el transcurs de les diversions, la fórmula en duplica-corxeres (manllevat a la mesura 3) no en serà que més posada en valor (compassos 9–10, 17).[2]
El ritme despuntat de la tercera mesura ha de realitzar-se com una corxera lligada a una triple La mateixa presentació es troba al Preludi en <i id="mwLg">fa-sostingut</i> major.
Gènesi
modificaEl preludi existia a un estat anterior més curt (22 compassos) al Clavierbüchlein de Wilhelm Friedemann Bach (núm. 17), i a una còpia de Forkel, que correspon a les compassos 1–18 i 27–29 de la versió definitiva.[3]
Posteritat
modificaThéodore Dubois en ha realitzat una versió per a piano a quatre mans,[4] publicada l'any 1914.
Bibliografia
modifica- Hugo Riemann. Analysis of J.S. Bach's Wohltemperirtes clavier. 1. Augener & Co. / G. Schirmer, 1893. Riemann1893.
- Cecil Gray. Forty-Eight Preludes and Fugues of J.S .Bach (pdf). Oxford University Press, 1938, p. 28–30. Gray1938. OCLC 603425933.
- Hermann Keller. Le clavier bien tempéré de Johann Sebastian Bach (pdf). Bordas, 1973, p. 65–68 (Études). Keller1973. OCLC 373521522.
- François-René Tranchefort (dir.). Guide de la musique de piano et de clavecin. Fayard, 1987, p. 27 (Les Indispensables de la musique). Tranchefort1987. ISBN 978-2-213-01639-9. OCLC 17967083.
- Guy Sacre. La musique pour piano. I (A-I). Robert Laffont, 1998, p. 201–202 (Bouquins). Sacre1998. ISBN 2-221-05017-7.
- David Schulenberg. The keyboard music of J.S. Bach. Routledge, 2006, p. 266–267. Schulenberg2006. ISBN 0415973996. OCLC 63472907.
Notes i referències
modifica- ↑ Sacre, 1998, p. 202.
- ↑ Keller, 1973, p. 67.
- ↑ Keller, 1973, p. 65.
- ↑ Le clavecin bien tempéré. Transcripció per a 4 mans de Théodore Dubois.
Enllaços externs
modifica- Preludi i fuga en re major a freesheetpianomusic.com PDF
- (anglès) La fuga en re major Arxivat 2017-10-30 a Wayback Machine. a bach.nau.edu