Misgurn del Japó
El misgurn del Japó (Misgurnus anguillicaudatus) és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes. Pot fins a 28 cm de llargària total.[1] Menja cucs, crustacis petits, insectes, larves d'insectes i d'altres organismes aquàtics petits.[2] Viu als rius, llacs, estanys, pantans i camps arrosers de zones de clima subtropical. Es troba a l'àrea compresa entre Myanmar, el nord-est d'Àsia i la Xina central.[1] Ha estat introduït en altres països (com ara, Hawaii)[3][4] i, si més no pot esdevenir una espècie invasora, sobretot per la negligència i la irresponsabilitat d'aquariòfils que evacuen peixos superflus al clavegueram o a rius i estanys.
Misgurnus anguillicaudatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 166158 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Cobitidae |
| Gènere | Misgurnus |
| Espècie | Misgurnus anguillicaudatus Cantor, 1842 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
És una espècie popular en aquariofília. Tolera temperatures compreses entre 2 i 30 °C, i pot respirar aire per tal de complementar les seues necessitats respiratòries en aigües poc oxigenades.[1] El fet d'ésser emprat pels pescadors com a esquer viu ha contribuït a la seua propagació fora del seu hàbitat original.[5] Es molt semblant al també invasor Paramisgurnus dabryanus que és simpàtric. Per les similituds «hom considera probable que en algunes exportacions per temes d'aquariofília s'hagin barrejat ambdues espècies».[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Misgurnus anguillicaudatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Yamamoto, M.N. i A.W. Tagawa 2000 Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p.
- ↑ Maciolek, J.A.. «Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania». A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr.. Distribution, biology, and management of exotic fishes. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1984, p. 131-161. ISBN 0-8018-3037-0.
- ↑ Freyhof, J.; Korte, E. «The first record of Misgurnus anguillicaudatus in Germany» (en anglès). Journal of Fish Biology, 66, 2, 2-2005, pàg. 568–571. DOI: 10.1111/j.0022-1112.2005.00606.x.
- ↑ Allen, G.R., S.H. Midgley i M. Allen 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p.
- ↑ Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Pla d'erradicació del Paramisgurnus dabryanus (pdf). Generalitat de Catalunya, 22.05.2020.
