Mosaics de la Catedral de Monreale
Els mosaics de la catedral de Monreale (segle XII – mitjans segle xiii) són un conjunt de mosaics de l'escola bizantina que cobreixen bona part dels murs del temple sicilià. Es consideren els mosaics més ben conservats de l'edat mitjana.
![]() ![]() | |
Tipus | mosaic ![]() |
---|---|
Creador | (anònim) ![]() |
Creació | 1180 (Gregorià) ↔ 1189 (Gregorià) |
Moviment | normands ![]() |
Localització | |
Col·lecció | |
Municipi | Monreale (Sicília) ![]() |
Localització | catedral de Monreale i Sicília ![]() |
Mosaics
modificaLa decoració mural de les tres naus de l’església catedral de Monreale, feta amb la tècnica del mosaic, cobreix pràcticament tota la superfície i presenta episodis de l'Antic i el Nou Testament. Es considera que els mosaics es vam fer en gran part entre 1180 i 1189, any en què va morir Guillem II de Sicília, promotor de la catedral, i al que va seguir tot un període de revoltes.[1] Amb fons daurat, s’inclouen dins de l’escola bizantina i es creu que en part van ser obra d’obrers locals formats en aquesta escola.[2]
Les escenes es desenvolupen sense interrupció al llarg de 6.340 m².[1] Malgrat que presenten moltes similituds amb les de la Capella Palatina de Palerm, tant pel que fa l’estil com a la iconografia, els mosaics de Monreale introdueixen característiques noves. Una d’elles és la seva magnificència, donada pel fet que Guillem II tenia com a objectiu crear un complex artístic sense precedents que mostrés la importància que la ciutat havia assolit durant la dominació normanda.[2]
Distribució
modificaEls mosaics que adornen la Catedral representen principalment (almenys en els murs de la creu de capçalera i la nau central) les històries de l'Antic i del Nou Testament, incloent diversos episodis bíblics que van des dels set dies de la creació fins a la fundació de l'Església de Crist a la terra a través dels Apòstols. A aquestes representacions s'empelten altres decoracions de mosaic que representen un conjunt hieràtic d'àngels, sants i profetes.[3]
Seguint l'eix longitudinal de la nau principal de l'Església, és possible identificar les escenes de la Creació que comencen a l'extrem oriental del mur dret amb els episodis relacionats amb el Paradís terrenal i que acaben després amb l'episodi de la lluita de Jacob amb l’àngel a l'extrem oriental esquerre.[3]
Creació del Cel i de la Terra | Creació dels peixos i dels ocells | El repòs del Creador | Creació d'Adam | Adam és introduït al Paradís terrenal | Adam i Eva amb l'arbre del Coneixement del Bé i del Mal | El retret de l'Etern | Sacrifici a Déu d'Abel i Caín | Caín mata a Abel |
En el transsepte es representa la vida de Crist: el cos central està dedicat als episodis de la seva infantesa, mentre que el braç dret i el braç esquerre es dediquen respectivament a la seva vida pública i a la seva Passió amb els fets de l'Ascensió i Pentecosta annexos. Al final de les dues naus, la mirada de l'observador queda inevitablement atreta per la immensa representació de Crist Pantocràtor que ocupa tota la conca absidal.[4]
La curació dels deu leprosos | Jesús persegueix els mercaders del temple | Jesús i la Samaritana | Curació d'un malalt d'hidropesia | Jesús cura el leprós | Curació del paralític | Curació dels dos cecs de Jericó | Curació de la filla del cap de la sinagoga | Resurrecció del fill de la vídua Nain |
Al santuari i a la solea (passarel·la llarga i estreta, que parteix de la zona del presbiteri i s'estén cap a la nau central), la imatge de Crist Pantocràtor està envoltada pels membres electes de la seva cort celestial: la Mare de Déu, els àngels, els apòstols, alguns sants (entre ells Sant Cesari de Terracina, molt venerat pels monjos benedictins) i reis, i profetes de l'Antic Testament.
Paral·lelament a l'esquema fonamental de l'organització decorativa de la Catedral, tant la nau principal com la menor tenen representacions addicionals, sempre fetes amb mosaics. A la primera, per exemple, hi ha un grup de tres representacions referents a la biografia de tres sants vinculats al sud d'Itàlia: San Castrense, San Cassio i San Casto. A la segona, però, es dediquen diversos espais a la il·lustració dels miracles fets per Crist. Continuant l'examen dels elements iconogràfics addicionals, representen altres decoracions mosaics destacables:[3]
- La vida i obra d'evangelització dels apòstols Pere i Pau, respectivament a les dues capelles a la dreta i a l'esquerra de la solea.
- Medallons amb busts de màrtirs, a l'intradós dels arcs que divideixen la nau principal de les menors.
- Personatges pertanyents a la genealogia de Crist, a l'intradós dels quatre grans arcs que delimiten el cos central del transsepte.
- El Vel de Verònica, a la cara oriental de l'arc que separa la solea del transsepte.
- Coronació de Guillem II i do de l'Església del Sobirà a la Mare de Déu, sobre els pilars que sostenen l'arc d'entrada des de la solea al santuari.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Audioguía CATEDRAL DE MONREALE - Interior Mosaicos - Guía Turística» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Touring club italiano. Sicilia. 6a ed. Milano: Touring Club Italiano, 1989. ISBN 88-365-0350-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lello, Giovan Luigi. Descrizione del real tempio, e monasterio di Santa Maria Nuova di Morreale: vite de' suoi arcivescovi, abbati, e signori : col sommario de i privilegj della detta Santa Chiesa (en italià). Nella Regia Stamperia d'Agostino Epiro, 1702.
- ↑ Di Bennardo, Alessandro. Pietre orientate : la luce nelle chiese di Siria e Sicilia (V-XII secolo). Roma: Meltemi, 2005, p. 176 i ss.. ISBN 88-8353-409-3.