Herritarren Zerrenda

Herritarren Zerrenda (HZ) (en català: Llista de Ciutadans) va ser una agrupació d'electors nacionalista basca presentada per l'esquerra abertzale per participar en les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny de 2004 a Espanya i França. Les eleccions europees se celebren de forma paral·lela a tots els països de la Unió Europea. Al contrari que les restants eleccions que es realitzen a Espanya, les eleccions europees se celebren en circumscripció única, que abasta tot el país. En el cas francès existeixen set circumscripcions en la França continental. Iparralde, com a part del departament de Pirineus Atlàntics, forma part de la circumscripció Sud-oest.

Infotaula d'organitzacióHerritarren Zerrenda
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme basc Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2004

HZ aspirava a ser una candidatura que agrupés a l'esquerra abertzale tant a França com a Espanya. Finalment va ser il·legalitzada a Espanya (de la mateixa manera que havia succeït amb Autodeterminaziorako Bilgunea el 2003) pel Tribunal Suprem en considerar-se provat que era una continuació de Batasuna, partit il·legalitzat per la seva suposada dependència d'ETA. La sentència posteriorment fou ratificada pel Tribunal Constitucional.

A França, la llista d'HZ va poder presentar-se amb normalitat. L'encapçalava Mirentxu Laco.[1][2] A Espanya, HZ explicava el precedent que en anteriors ocasions Herri Batasuna (el 1987 i 1989) i Euskal Herritarrok (el 1999) havien aconseguit un eurodiputat. A França no existien aquestes possibilitats a causa de l'escàs suport de Batasuna, i l'escàs pes demogràfic d'Iparralde al conjunt de França.

A França, HZ va obtenir 5.139 vots en l'únic departament en el qual va concórrer, el de Pirineus Atlàntics (que constituïen el 2,55% dels vots vàlids al departament).[3] HZ va fer a Espanya una crida al vot nul, ja que va demanar als seus votants que votessin amb paperetes de les candidatures franceses. Aquest vot va ascendir al País Basc i Navarra a 113.933 sufragis (per 13.033 nuls en les eleccions anteriors, en les quals va haver-hi un 44% més de participació). Després de les eleccions es va dissoldre.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Candidatura de LRG (HZ)». Arxivat de l'original el 2006-11-24. [Consulta: 9 agost 2011].
  2. Llistes presentades
  3. «Resultats d'HZ a Pirineus Atlàntics». Arxivat de l'original el 2009-05-07. [Consulta: 9 agost 2011].