Viquipèdia

François Dupeyron

François Dupeyron (Tartàs, 14 d'agost de 1950 - 25 de febrer de 2016) va ser un escriptor i director de cinema francès.

Plantilla:Infotaula personaFrançois Dupeyron

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean-François Marie Dupeyron Modifica el valor a Wikidata
14 agost 1950 Modifica el valor a Wikidata
Tartàs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaFrança Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic, ficció literària, French prose literature (en) Tradueix i French fiction (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, guionista de cinema, actor, guionista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
LlenguaFrancès Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDominique Faysse Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0243191 Allocine: 10248 Allmovie: p88466 TMDB.org: 5005 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

És diplomat per l'IDHEC.[1] Va ser cofundador, amb Mireille Abramovici, Jean-Denis Bonan, Richard Copans i Guy-Patrick Sainderichin, del col·lectiu de cinema militant d'extrema esquerra Cinélutte (1973-1976).

Al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2009 va rebre el « prix France Culture Cinéma », atorgat a una personalitat cinematogràfica per la qualitat del seu treball o la força del seu compromís. Cinc d'ells l'han rebut: Alain Cavalier (2006), Rithy Panh (2007), Sandrine Bonnaire (2008), François Dupeyron (2009) i Ronit Elkabetz (2010).[2]

Ha estat company de Dominique Faysse, actriu d'algunes de les seves pel·lícules, després editora dels seus llargmetratges des de La Chambre des officiers i coguionista de Drôle d'endroit pour une rencontre.[3]

François Dupeyron també és el guionista de totes les seves pel·lícules, tret de la pel·lícula Trésor de la que en va assumir la direcció després de la mort de Claude Berri.

També és coguionista de tres pel·lícules: amb Nicole Garcia el 1994 per Le Fils préféré, amb Frédéric Auburtin i Gérard Depardieu el 1999 per Un pont entre deux rives, i amb Yves Angelo el 2015 per Au plus près du soleil.

És autor de diverses novel·les, entre les quals Inguélézi (Actes Sud, 2004) i Chacun pour soi, Dieu s'en fout (Editions Léo Scheer, 2009),[4] que va adoptar al cinema el 2013 sota el títol Mon âme par toi guérie.

François Dupeyron va morir arran d'una llarga malaltia el 25 de febrer de 2016 als 65 anys.[5]

Filmografia

modifica

Director

modifica

Curtmetratges

modifica

Llargmetratges

modifica

Guionista

modifica

François Dupeyron és guionista de totes les seves pel·lícules, llevat Trésor.

Teatre

modifica

Publicacions

modifica

Distincions

modifica

Premis

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 28a promoció, sortida el 1975.
  2. ↑ RIP François Dupeyron (1950-2016) a www.profession-spectacle.com.
  3. ↑ «François Dupeyron». Canal+.fr. [Consulta: 13 febrer 2015].
  4. ↑ Sotinel, Thomas «Mort de François Dupeyron, réalisateur de « La Chambre des officiers »». Le Monde.fr, 25-02-2016. ISSN: 1950-6244.
  5. ↑ « Décès de François Dupeyron, réalisateur de La Chambre des officiers» , Le Monde, 25 février 2016.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=François_Dupeyron&oldid=32424294»