Esquerra dels Pobles

Esquerra dels Pobles va ser el nom que va adoptar una coalició electoral formada en Espanya per a presentar-se a les Eleccions al Parlament Europeu de 1987 i de 1989, les primeres celebrades a Espanya per a escollit representants en aquesta càmera. Els seus integrants eren partits nacionalistes d'esquerres.

Infotaula d'organitzacióEsquerra dels Pobles
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaRegionalisme i nacionalisme a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987

Eleccions europees de 1987 modifica

A les eleccions de 1987 la formaven Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unidad Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EM) i Partit Socialista de Menorca (PSM). La candidatura l'encapçalava Mario Onaindia Natxiondo (EE), seguit d'un representante del PSG-EG.[1]

La coalició va obtenir un total de 261.328 vots (1,37%), sent la vuitena força política i sense aconseguir cap eurodiputat dels 60 en joc (fou la candidatura amb major nombre de vots que no va obtenir representació). La coalició va obtenir els seus millors resultats a les Illes Balears (9.885 vots, 2,95%), Illes Canàries (7.915 vots, 1,29%), País Valencià (24.985 vots, 1,24%), Galícia (36.062 vots, 2,93%), Navarra (9.453 vots, 3,35%) i País Basc (104.315 vots, 9,72%).[2]

Integrants modifica

Partits
Euskadiko Ezkerra (EE)
Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG–EG)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE)
Partit Socialista de Mallorca (PSM)
Partit Socialista de Menorca (PSM)
Chunta Aragonesista (UA–CHA)

Eleccions europees de 1989 modifica

Malgrat no assolir els resultats esperats, a les eleccions de 1989 repetiren cartell i aquest cop l'integraren nou partits: Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Unitat del Poble Valencià (UPV), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unitat Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EN), Partit Socialista de Menorca (PSM), Partíu Asturianista (PAS) i Asamblea Canaria-Izquierda Nacionalista Canaria (AC-INC). La candidatura l'encapçalava Juan María Bandrés (EE).[3]

La coalició va obtenir un total de 290.286 vots (1,83%), sent la novena força política i obtenint un eurodiputat dels 60 en joc. La coalició va obtenir els seus millors resultats a Aragó (8.563 vots, 1,7% a la comunitat autònoma), Illes Balears (9.923 vots, 4,18%), Illes Canàries (16.553 vots, 3,19%), País Valencià (43.893 vots, 2,56%), Galícia (12.906 vots, 1,38%), La Rioja (1.469 vots, 1,24%), Comunitat de Madrid (33.172 vots, 1,56%), Navarra (8.550 vots, 3,73%) i País Basc (94.733 vots, 9,84%), sense passar de l'1% en cap altra comunitat autònoma.[4] En general, els seus resultats van ser millors que a les eleccions anteriors llevat a Galícia, on van perdre la meitat del seu percentatge de vot.

El seu únic eurodiputat, Juan María Bandrés, es va integrar en el grup dels Verds.[5]

Integrants modifica

Partits
Euskadiko Ezkerra (EE)
Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG–EG)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE)
Partit Socialista de Mallorca (PSM)
Partit Socialista de Menorca (PSM)
Chunta Aragonesista (UA–CHA)
Assemblea Canària Nacionalista (ACN)
Unitat del Poble Valencià (UPV)
Partit Asturianista (PAS)

Resultats electorals modifica

Parlament Europeu
Any Vots % Escons
1987 261,328 (#8) 1.36
0 / 60
1989 290,286 (#9) 1.83
1 / 60

Referències modifica

Enllaços externs modifica