Estació Central de Milà

L'Estació Central de Milà (en italià: Milano Centrale, en llombard: Milan Centrala) és la principal estació de ferrocarril de Milà i una de les més importants d'Europa.[1] En superfície és la més gran d'Europa, amb 24 andanes.[1][2]

Infotaula estacióMilano Centrale
Vista de l'estació
Informació general
Zona tarifàriaMi1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AdreçaPiazza Duca d'Aosta, s/n
MunicipiMilà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Servei d'autobús urbà Aparcament Guixeta Cafeteria
OperadorTrenitalia
FERROVIENORD
SBB-CFF-FFS
Deutsche Bahn
SNCF
Renfe
OBB
PropietariRete Ferroviaria Italiana
Grandi Stazioni
Nombre vies24
Data obertura1 de juliol de 1931
Passatgers120 milions per any
Línies i serveis
Servei ferroviariTrenhotelTrenitalia France (en)EuroCityFrecciarossa (en) Modifica el valor a Wikidata
Enllaços
Intercanvis
Estació de metro Centrale FS Modifica el valor a Wikidata
AutobúsAutobús urbà / interurbà
TramviaTramvia de Milà
TroleibúsTroleibús de Milà
Map
 45° 29′ 08″ N, 9° 12′ 14″ E / 45.485658°N,9.203988°E / 45.485658; 9.203988
Nom en la llengua original(it) stazione di Milano Centrale Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
ArquitecteUlisse Stacchini Modifica el valor a Wikidata
Construcció1931 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Altitud132 m Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Itàlia

És una estació terminal i va ser oficialment inaugurada l'any 1931 per tal de reemplaçar l'antiga estació central de 1864, la qual va ser una estació de trànsit i no tenia capacitat per albergar nou tràfic després de l'obertura del túnel de Simplon el 1906. L'estació està connectada a la xarxa del tren d'alta velocitat amb les principals ciutats italianes i amb la xarxa convencional de ferrocarril amb Bolonya, Torí, Venècia, Gènova, Domodossola, Chiasso i Lecco.

L'estació va ser dissenyada per l'arquitecte Ulisse Stacchini (1871-1947).[3] Va subir una reforma important de 2005 a 2010 durant la qual els elements històrics van ser restaurats i l'edifici va ser adaptat a l'evolució de les necessitats dels passatgers. L'antiga «Galleria delle Carrozze» que servia per al trànsit d'autos privats i taxis es va tancar i va ser transformat en una plaça cobert per a vianants.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Milano Centrale» (en italià). Grandi Stazioni. Gruppo Ferrovie dello Stato Italiane, 2017. [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. Bassi, Massimo. «La Stazione Centrale di Milano: la più grande in Europa» (en italià). Unitre Milano, 08-02-2020. [Consulta: 11 febrer 2024].
  3. «La nuova stazione ferroviaria di Milano» (en italià). Archivio Luce, 23-08-2023. [Consulta: 11 febrer 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació Central de Milà