Estació de La Corunya
L'estació de la Corunya, també coneguda com a la Corunya-San Cristovo (en gallec A Coruña-San Cristovo), és l'estació de ferrocarril més important de la ciutat de la Corunya, a Galícia. Aquesta concentra el trànsit de passatgers i l'estació de San Diego les mercaderies. És de caràcter terminal.
 A Coruña | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Informació general | ||||
| Adreça | Carrer Joaquín Planells s/n | |||
| Municipi | La Corunya (Galícia) | |||
| Serveis |    | |||
| Propers trens | 31412 | |||
| Operador | Renfe Operadora | |||
| Propietari | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias | |||
| Nombre vies | 6 | |||
| Nombre andanes | 4 | |||
| Data obertura | 1935 | |||
| Línies i serveis | ||||
| Regionals | G1, G4 | |||
| Llarga Distància | Alvia, Trenhotel | |||
| ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Construcció | 1935 | |||
L'edifici principal es va construir l'any 1935 i és obra d'Antonio Gascué Echeverría. És d'una arquitectura única en les estacions espanyoles, i fins i tot europees, essent l'única juntament amb la de Hèlsinki, del mateix estil. És una barreja entre racionalisme i de postguerra.
L'estació està situada al carrer Joaquín Planells s/n, al costat de la Ronda d'Outeiro, relativament apartada del centre de la ciutat, encara que ben comunicada en autobús.
Història modifica
El ferrocarril va arribar a la ciutat el 10 d'octubre de 1875 amb la inauguració del tram La Corunya-Lugo de la línia que havia d'unir Palència amb la capital corunyesa.
El 10 de desembre de 2011 es va posar en servei el tram d'Alta Velocitat entre Ourense i la Corunya, pel qual circulen des de llavors trens Avant. Està prevista una remodelació de l'estació arran de l'arribada de l'alta velocitat.
Futura estació intermodal modifica
El futur de l'estació està en fase d'estudi, basant-se principalment en les directrius de l'urbanista Joan Busquets. Es pretén agrupar en el mateix edifici l'estació de tren, d'autobusos, taxis i metro lleufer, creant a més un gran parc en superfície, un augment dels serveis, un corredor verd, el soterrament de les vies i fins i tot, donant-se la possibilitat d'un jardí botànic en l'actual platja de vies. El finançament aniria a càrrec de la Xunta de Galícia, Adif, Vialia i el mateix ajuntament, mitjançant la construcció d'habitatges o edificis de serveis entorn del parc i al solar que deixaria lliure l'actual estació d'autobusos.
Serveis ferroviaris modifica
Llarga Distància modifica
| Tren | Destinació | Estacions del recorregut | Observacions |
|---|---|---|---|
| Arco Camiño de Santiago |
Hendaia | Santiago de Compostel·la · O Carballiño · Ourense-Empalme · Monforte de Lemos · A Rúa-Petín · O Barco de Valdeorras · Ponferrada · Bembibre · Astorga · Lleó · Sahagún · Palència · Burgos · Miranda de Ebro · Vitòria · Altsasu · Zumarraga · Sant Sebastià · Irun | |
| Talgo | Madrid-Chamartín | Santiago de Compostel·la · O Carballiño · Ourense-Empalme · A Gudiña · Puebla de Sanabria · Zamora · Medina del Campo · Segòvia-Guiomar | - |
| Talgo | Alacant-Terminal | Santiago de Compostel·la · O Carballiño · Ourense-Empalme · A Gudiña · Puebla de Sanabria · Zamora · Medina del Campo · Àvila · Villalba de Guadarrama · Madrid-Chamartín · Madrid-Atocha Cercanías · Alcázar de San Juan · Albacete · Almansa · Villena · Elda-Petrer | - |
| Trenhotel Galicia | Barcelona-Sants | Betanzos-Infesta · Curtis · Lugo · Sarria · Monforte de Lemos · San Clodio-Quiroga · A Rúa-Petín · O Barco de Valdeorras · Ponferrada · Bembibre · Astorga · Lleó · Palència · Burgos · Logronyo · Castejón de Ebro · Tudela de Navarra · Saragossa-Delicias · Lleida-Pirineus · Camp de Tarragona | - |
| Trenhotel Rías Galegas |
Madrid-Chamartín | Santiago de Compostel·la · O Carballiño · Ourense-Empalme · A Gudiña · Puebla de Sanabria · Zamora · Medina del Campo · Àvila | - |
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de La Corunya |