Esther López Barceló

Esther López Barceló (Alacant, 1983) és una política i professora valenciana, diputada a les Corts Valencianes entre 2011 i 2015 per Esquerra Unida (EUPV). Va nàixer a Alacant, filla de l'escriptor i professor d'Història, Gabriel López Mingot, i de la poeta i professora de Llengua i Literatura castellana, Adriana Barceló Mira. Va viure fins a l'edat adulta al barri alacantí del Pla del Bon Repós i va cursar els seus estudis de secundària a l'IES Jaume II.

Infotaula de personaEsther López Barceló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1983 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Diputada a les Corts Valencianes
9 juny 2011 – 11 juny 2015
Circumscripció electoral: Alacant

Activitat
Ocupacióarqueòloga, política Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIgnacio Blanco Giner (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Llicenciada en Història, amb l'especialització d'arqueologia a la Universitat d'Alacant, Esther López participà en la primera exhumació de fosses comunes dins d'un cementeri a Almansa en 2004. La seua sensibilitat cap a les víctimes del franquisme és la raó que l´ha portat a escriure el llibre Testimonio de la memoria" (2011) editat per l'Associació Guerra, Exili i Memòria Històrica del País Valencià (AGE-PV), de la qual ella és co-fundadora. Va ser una de les organitzadores al costat de l'ex-guerriller Francisco Martínez López, Quico, de les primeres jornades de recuperació de la memòria històrica en el camp de concentració d'Albatera (Sant Isidre, Alacant).

Políticament, Esther López Barceló milita a EUPV i forma part de la seua executiva com a responsable de Confluència, també és responsable de Memòria Democràtica a Izquierda Unida Federal. A l'any 2009 va ser triada Responsable de les Joventuts d'IU i a més fou candidata d'Izquierda Unida (IU) a les eleccions europees de 2009 no obtenint suficients vots per ser eurodiputada. A les autonòmiques de 2011 formà part de les llistes d'EUPV per Alacant, aconseguint l'acta de diputada a les Corts Valencianes.

Durant la VIII Legislatura de Les Corts Valencians va obtindre dos guardons per la seua tasca parlamentària: en 2012 va obtindre La Tuerka de Oro —premi organitzat pel programa de televisió de Tele-K dirigit per Pablo Iglesias Turrión— pel millor discurs parlamentari femení i a 2014, als XXIII Premis Túria de la Cartelera Túria.

Esther López, durant la VIII legislatura de les Corts Valencianes, va protagonitzar diverses denuncies contra la presumpta corrupció del Partit Popular. A 2014 va presentar davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una denúncia contra Juan Cotino per les decisions que va adoptar quan era conseller de Benestar Social sobre les places residencials de la tercera edat i que suposadament van beneficiar a l'empresa de la seua família. Al mateix any va presentar una denuncia contra Sergio Blasco per una presumpta trama de corrupció relacionada amb hospitals al Perú, per la qual el nebot de l'exconseller de Solidaritat i exdiputat popular en les Corts, Rafael Blasco, hauria «teledirigit» la construcció de diversos hospitals al Perú, amb l'anomenat «model Alzira», comptant amb els servicis d'empreses espanyoles adjudicatàries de la Generalitat i amb la Fundació del centre sanitari «com a pantalla». Al mateix any va presentar la primera proposició de llei de Memòria Democràtica que es proponia a les Corts Valencianes.

Posteriorment, va ser directora del gabinet del regidor de l'Àrea de Govern d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Madrid Carlos Sánchez Mato, fins que va obtindre una plaça de professora interina a València el 2017.[1] Durant eixe temps va coordinar diverses accions polítiques com el primer informe d'impacte de gènere als Pressupostos Municipals de Madrid, o l'elaboració d'un decret de clàusules socials per a la contractació pública.

Al 2017 va publicar un llibre d'entrevistes als protagonistes polítics dels anomenats "Ajuntaments del canvi" que van aconseguir el govern de les principals ciutats del país als comicis municipals de 2015. L'obra es titulà La conquista de las ciudades

En juliol de 2018 va ser la responsable de presentar a les Corts Generals una Proposció de llei de Memòria Democàtica junt amb el coordinador d'IU, Alberto Garzón, i representants d'associacions memorialistes.

Al novembre de 2018 va contraure matrimoni amb Ignacio Blanco, amb qui ja mantenia una relació de diversos anys.[2]

Referències modifica

Enllaços externs modifica