Ignacio Blanco Giner

polític espanyol

Ignacio Blanco Giner (Algemesí, 26 de setembre de 1974) és un polític valencià, Síndic-portaveu d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a les Corts Valencianes en la VIII Legislatura i candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana per a les eleccions a les Corts de 2015 pel seu partit.

Infotaula de personaIgnacio Blanco Giner
Ignacio Blanco 2015.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Algemesí (Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg Secretari Autonòmic de Participació i Transparència
27 juny 2019 – 15 gener 2020
← Belén Cardona RubertAntoni Llorente Ferreres →

Símbol d'EUPV (vell).svg Síndic del Grup Parlamentari EUPV
17 novembre 2014 – 11 juny 2015 (dissolució)
← Marga Sanz Alonso
Corts Valencianes.svg Diputat a les Corts Valencianes
9 juny 2011 – 11 juny 2015

Circumscripció electoral: València

Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Unida Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEsther López Barceló (2018–) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (1997)[1] per la Universitat de Granada, té també cursos de la llicenciatura en Dret per la UNED i el Màster en Institucions i Polítiques de la Unió Europea (1998) per la Universitat de València.

Va iniciar la seua trajectòria professional en el Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), on va treballar com a Director de Projectes entre 1999 i 2000, tenint especial vinculació amb els processos polítics de Veneçuela i Equador. Posteriorment va treballar com a tècnic de cooperació al desenvolupament a l'ONG Bombers Sense Fronteres fins que va aprovar una oposició com a tècnic Administració General de la Generalitat Valenciana[1] el 2002. Militant d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), obté l'acta de diputat a les Corts Valencianes a les eleccions de 2011 per la circumscripció de València. Com a portaveu adjunt del Grup Parlamentari, Blanco encapçala iniciatives d'oposició als presumptes casos de corrupció política que afectaven als governs del PP a la Generalitat com la denúncia dels presumptes tractes de favor de la Generalitat Valenciana a Santiago Calatrava.[2]

El novembre de 2014 Ignacio Blanco guanyà les Primàries d'EUPV per triar la persona candidata a la presidència de la Generalitat davant Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV i candidata a les anteriors eleccions de 2011. Blanco liderarà així la llista per la circumscripció de València, mentre que la també diputada Esther López ho farà per Alacant i Jesús Monleón per la de Castelló.[3] Sanz continuà com a Coordinadora General del partit però deixà el lideratge al Grup Parlamentari de les Corts per cedir a Blanco tot el protagonisme institucional.[4]

Finalment, la candidatura Acord Ciutadà va obtenir 106.047 vots, un 4,26% del total, el que va valdre que Esquerra Unida del País Valencià quedara fora del parlament, i Blanco dimitira de tots els càrrecs el 28 de maig de 2015.[5]

A les eleccions de 2019 EUPV formà amb Podem la coalició Unides Podem pel que la formació de Blanco recuperà la representació a les Corts i també s'incorporà al Pacte del Botànic com a força de govern i pel que EUPV dirigeix la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica amb la coordinadora d'EUPV Rosa Pérez Garijo al capdavant. Ignacio Blanco va formar part de l'equip de la conselleria com a Secretari Autonòmic de Participació i Transparència entre juliol 2019 i gener de 2020.[6][7]

Al novembre de 2018 va contreure matrimoni amb Esther López Barceló, amb qui mantenia una relació de diversos anys.[8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Las nuevas Corts que se constituirán el 9 de junio incluyen parlamentarios llamados a jugar un papel protagonista en los debates de la Cámara notícia a Levante-EMV del 25 de maig de 2011 (castellà)
  2. «Santiago Calatrava denuncia a EU por una web que recoge sus 'pifias'» (en castellà). El Mundo-CV, 17-02-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  3. «Ignacio Blanco, Esther López Barceló i Jesús Monleón seran els candidats d'Esquerra Unida per València, Alacant i Castelló». ara.cat, 10-11-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  4. «Sanz cede el puesto de portavoz a Blanco tras las primarias de EUPV» (en espanyol). El País, 10-11-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  5. Ignacio Blanco dimite tras la caída de EUPV en Les Corts notícia a Valenciaplaza del 28 de febrer de 2015 (castellà)
  6. NTC, À Punt. «Alfred Boix, Isaura Navarro i Ignacio Blanco, entre els nous secretaris autonòmics», 21-06-2019. [Consulta: 10 setembre 2022].
  7. Martínez, Laura. «Ignacio Blanco pide su cese como secretario autonómico de Transparencia» (en castellà), 08-01-2020. [Consulta: 10 setembre 2022].
  8. «Esther López Barceló e Ignacio Blanco se dan el "sí quiero"». Levante-EMV, 24-11-2018 [Consulta: 23 abril 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignacio Blanco Giner


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Marga Sanz Alonso
Síndic del Grup Parlamentari d'EUPV
a les Corts Valencianes

2014-2015
Succeït per:
Desapareix