Santiago Calatrava Valls
Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1992.[1]
.jpg)
BiografiaModifica
Naix a la pedania valenciana de Benimàmet el 28 de juliol de 1951, al si d'una família de comerciants de taronges el que li va permetre viatjar pel món en la seua etapa infantil i de joventut, sobretot pel mediterrani, el que li permeté conèixer algunes llengües.
Comença a estudiar a l'Escola de Belles Arts als 8 anys formant-se com a escultor i pintor. Amb 13 anys viatja a París (França) mitjançant un programa d'intercanvi d'estudiants i acabà els seus estudis als Escolapis de València. Posteriorment es matriculà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València de la Universitat Politècnica graduant-se com arquitecte i realitzant el postgrau d'urbanisme. El 1975 es traslladà a Zuric (Suïssa) per tal de continuar els seus estudis d'enginyeria civil, doctorant-se el 1979.
Actualment és reconegut com un dels arquitectes més importants a escala mundial, construint-se dissenys del seu estudi d'arquitectura a les principals ciutats del món com Venècia, Atenes, Buenos Aires, Zuric, Toronto, Lisboa, Lió o Lieja. A Espanya es pot contemplar la seua obra sobretot a la ciutat de València, però també a Bilbao, Sevilla, Madrid o Barcelona.
El novembre de 2017 es reuní amb el president del Kazakhstan, Nursultan Abixulí Nazarbàiev, per a parlar del projecte de construir un dom al bulevard Aigua Verda, a Astanà.[2]
EstilModifica
Santiago Calatrava ha conreat un estil propi que fan dels seus dissenys obres d'art inconfusibles, amb un caràcter marcadament mediterrani on el color blanc és el predominant. La utilització del trencadís per al revestiment dels edificis, recorda l'obra d'Antoni Gaudí, tot i que el català utilitzava colors vius mentre que el valencià utilitza únicament el blanc.
L'arquitectura de Calatrava és principalment de grans estructures (estacions de tren, aeroports, auditoris, ponts, gratacels, etc.) on els seus dissenys mostren les estructures constructives (al contrari que molts arquitectes) basats en anatomies animals i humanes o altres elements naturals, integrant-se així en la tendència de l'arquitectura organicista.
ObraModifica
La primera obra adjudicada de certa importància fou construïda entre el 1984 i el 1990, es tracta de l'estació del ferrocarril de Stadelhofen prop de Zuric, on Santiago Calatrava establí la seua primera oficina. El Pont de Bac de la Roda a Barcelona (1985-1987) començaria a donar-li certa ressonància internacional, i a aquest pont li seguirien el pont del Alamillo a Sevilla (1992), el del Nou d'Octubre de València (1995), el Zubizuri de Bilbao (1997) o el Pont de la Constitució de Venècia més recentment (2008).
El 1989 obri el seu segon despatx, a la ciutat de París mentre treballava en l'obra de l'estació de ferrocarril de l'aeroport de Lió. Dos anys més tard obriria a València per començar un dels majors projectes de l'arquitecte, la Ciutat de les Arts i les Ciències que encara en l'actualitat no està finalitzat. El 1992 finalitzà a Barcelona la Torre Olímpica de Comunicacions, i entre les seues darreres obres destaquen l'Aeroport de Bilbao, el Complex Olímpic d'Atenes o l'Auditori de Tenerife.
Recentment està també dedicant-se a la construcció de gratacels, com el Turning Torso, en Malmö (Suècia), o els previstos a València, Chicago o els quatre prevists a València. També està en construcció la nova terminal de passatgers WTC Transportación Hub a l'espai que deixà després del col·lapse de les Torres Bessones durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.
Premis i reconeixementsModifica
Santiago Calatrava ha estat reconegut amb diversos premis com el Princep d'Astúries de les Arts de 1999, el Nacional d'Arquitectura el 2005 i la Medalla d'Or de l'AIA (American Institute of Architects) també el 2005. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
PolèmicaModifica
No obstant els seus projectes han estat objecte de controvèrsia, tant en la seva connivència política amb el PP valencià, com per deficiències tècniques d'algunes de les seves obres.[3][4]
El 7 de febrer de 2014 és condemnat per l'Audiència Provincial d'Oviedo a pagar 2,96 milions d'euros a la promotora Jovellanos XXI per fallades detectades en l'execució de l'obra del Palau de Congressos d'Oviedo.[5][6]
CronologiaModifica
1980-1989Modifica
- 1983-1990: Estació de Stadelhofen a Zuric (Suïssa)
- 1983: Aeroport de Coesfeld (Alemanya)
- 1987-1992: Pont de Bac de Roda a Barcelona (Catalunya)
- 1987-1992: Brookfield Place o BCE Place a Toronto (Canadà)
- 1987-1992: El puente del Alamillo (Pont de l'Alamillo) a Sevilla (Andalusia)
- 1988-1998: Pfalzkeller Emergency Service Centre a Sankt Gallen (Suïssa)
- 1988 Puente Lusitania a Mèrida (Extremadura)
- 1989-1992: Torre de Comunicacions de Montjuïc a Barcelona (Catalunya)[7]
- 1989-1994: Estació de Ferrocarril TGV de l'Aeroport de Lió Saint-Exupéry (França)
- 1989-1995: Pont d'Ondarroa a Euskadi
1990-1999Modifica
- 1990-2000: Sondikako aireportua (Aeroport de Sondika) a Bilbao (Euskadi)
- 1991-1995: Pont d'Alameda i l'Estació del metro a València (País Valencià)
- 1991-2003: Auditorio de Tenerife (Auditori de Tenerife) a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)
- 1991-2005 Ciutat de les Arts i les Ciències de València (País Valencià)
- 1993-1998: Estação do Oriente (Estació d'Orient) de Lisboa (Portugal)
- 1994-1995: Zubizuri (Pont Blanc) a Bilbao (Euskadi)
- 1994-2001: Milwaukee Art Museum a Milwaukee a l'estat federal de Wisconsin (EUA)
- 1996-1998: Pont de Manrique a Mèrida (Extremadura)
- 1998: Puente de la Mujer (Pont de la dona) a Buenos Aires (Argentina)
- 1998-2000: Cellers Ysios a Guardia a Àlaba (Euskadi)
- 1999-2005 Turning Torso a Malmö (Suècia)
- 1999- :la nova estació dels Guillemins a Lieja (Bèlgica)
2000-2009Modifica
- 2004: Remodelació del Complex Olímpic d'Esports d'Atenes (Grècia)
- 2004: Pont de Katehaki a Atenes (Grècia)
- 2004: Remodelació de la Universitat de Zuric (Suïssa)
- 2004: 3 ponts a Haarlemmermeer (Països Baixos)
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ «Spanish architect to work on unique dome for Astana centre». The Astana Times, 30-11-2017 [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ «Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA». Esquerra Unida del País Valencià.
- ↑ Rodríguez, Tere «Calatrava s'arruga». Presència. Revista Presència SL, 2140, 1 al 7-3-2013, pàg. 32-33.
- ↑ «Calatrava pagará 2,9 millones por los errores del palacio de Oviedo». Levante-EMV, 07-02-2014.
- ↑ «La Audiencia Provincial de Oviedo condena a Santiago Calatrava». El País, 07-02-2014.
- ↑ Garcia Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica". UNED, 2012, pp. 585-587.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Calatrava Valls  |
- (anglès) Web oficial de l'arquitecte
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1999
- (castellà) Bodegas Ysios (Laguardia)