Eutropi d'Aurenja
Eutropi d'Aurenja (Marsella, entre 395 i 423 - Aurenja, Valclusa, 27 de maig de 475) fou el primer bisbe d'Aurenja (Valclusa), al segle v. És venerat per diverses confessions cristianes.
| |||
| Nom original | (fr) Eutrope d'Orange  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Eutropius segle V Marsella (França) | ||
| Mort | 27 maig 475 (Gregorià) Aurenja (França) | ||
| Sepultura | Relíquies a N. D. de l'Assomption de Cuers | ||
| Bisbe d'Orange | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Període | Antiguitat tardana | ||
| bisbe | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 27 de maig | ||
| Iconografia | Com a bisbe | ||
- Per a d'altres sants del mateix nom, vegeu: Eutropi de Saintes
Biografia
modificaNascut a Marsella sota el regnat d'Honori (395-423), al si d'una família rica i noble, canvià de vida en quedar-se vidu. Llavors es lliurà a la religió, cridant l'atenció del bisbe Eustasi de Marsella, que li proposà de fer-se clergue. Després de negar-s'hi, finalment acceptà i s'ordenà diaca.[1]
En 463, en morir el bisbe Just d'Aurenja, fou elegit com a successor seu per unanimitat. En arribar a la ciutat, s'espantà de la tasca que se li encomanava i fugí abans d'entrar a Aurenja. Segons la tradició, un home anomenat Aper el convencé perquè hi tornés i es consagrés als seus nous fidels. Fou bisbe durant uns dotze anys, portant-hi una vida molt austera i rigorosa. Ell mateix treballava en tot el que calgués, en un moment que la ciutat estava en procés de reconstrucció, tant al camp com a les obres, fent-hi treballs manuals durs.
Participà en els concilis d'Arle en 463 i 475.[2] Morí el 27 de maig de 475 i fou sebollit a la basílica de Sant Julià d'Antioquia, a Aurenja, que ell mateix havia fet aixecar.
Veneració
modificaSe'n conserven relíquies a la col·legiata de Notre-Dame de l'Assomption de Cuers[3]
Cap al 500, el seu successor Ver escrigué la Vita (BHL 2782).[4][5] a més de l'epitafi del sant. La Vita en parla de diversos miracles: exorcismes, guariments, extinció d'incendis per la pregària, etc.
Una de les cartes de Sidoni Apol·linar és adreçada a Eutropi: la VI, 6, datada l'hivern de 471-472 a Clarmont d'Alvèrnia.
Bibliografia
modifica- ↑ Alban Butler, Godescard, Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints, 1830
- ↑ Mémoire de Saint Eutrope, Évêque d'Orange au V siècle.
- ↑ sur patrimoine-de-france
- ↑ Text llatí editat per Ph. Varin, a Bulletin du Comité Historique des monuments écrits de l'histoire de France. Histoire-Sciences-Lettres, tome I. Paris, 1849, p. 53-64
- ↑ Traducció al francès: Charles Louis Richard, Bibliothèque sacrée, ou Dictionnaire universel historique, dogmatique ..., 1822
- André Reyne, Saint Eutrope : évêque d'Orange au Ve siècle. Avignon, Editions Aubanel, 1991.