Fátima Djarra Sani
Fàtima Djarra Sani (Guinea Bissau, 1968) és integradora social, mediadora intercultural i activista contra l'ablació. Treballa en Metges del Món com intermediadora amb la comunitat africana.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968 (55/56 anys) Bissau |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Premis | |
Trajectòria modifica
La seva família pertany a l'ètnia mandinga i ella mateixa va sofrir la mutilació genital quan tenia 4 anys.[1]
Va marxar del seu país després de la mort del seu marit. Es va graduar a Cuba com a tècnica superior en Construcció Civil i va completar la seva formació a Brussel·les en l'Institut de Transports i Logística Routiers i va arribar a Bilbao, on residia la seva germana. Allà va realitzar cursos d'auxiliar de geriatria i mediació intercultural.[2] L'1 d'abril de 2008 es va incorporar a Metges del Món Navarra.[3] Va organitzar tallers i xerrades de visibilització de la dona africana. Des de 2008 treballa en un projecte de salut sexual reproductiva i prevenció de la mutilació genital.[4] Va participar en la redacció d'un protocol per a la prevenció i actuació davant la mutilació genital femenina que es va aprovar al juny de 2013 a Navarra. És tècnica superior en Construcció Civil i tècnica superior en Integració Social.[5]
En 2011 va fundar l'Associació de Dones Africanes "Mujeres Africanas en Navarra Flor de África".[6]
Com a mediadora va recollir en 2011 el Premi Especial dels IV Premis de Qualitat del Sistema Nacional de Salut, atorgat pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat d'Espanya a Metges del Món.[7]
El 2014 crea al costat de 6 col·laboradores més "Dunia Musso" (Món de Dones), una organització centrada en treballar a Guinea Bissau amb la població jove. Les noves generacions són les que han de prohibir la mutilació femenina.[8]
El 2015 va publicar el llibre "Indomable" l'objectiu del qual és sensibilitzar a la societat sobre la pràctica nefasta i injusta que afecta 200 milions de dones i nenes.. De la mutilació a la vida (editorial Península).[9] En ell narra la seva història i el que ha suposat per a la seva vida. Denúncia que la falta d'informació i educació empara aquestes conductes, per la qual cosa Fàtima ha decidit dedicar la seva vida a aquestes tasques perquè no puguin servir d'excusa en el futur.
Premis i reconeixements modifica
- 2015 Premis Solidaris Onda Cero Navarra, com a cooperant internacional.[10]
- 2016 Pregonera del Nadal a Pamplona.[11]
- 2016 Premi Solidaris ONCE Navarra[12]
- 2019 Premi Cruz de Carles III El Noble de Navarra.[13]
- 2019 Guardó "Referent Skolae", reconèixer la trajectòria vital de dones que desenvolupen la feina de casa allunyades dels estereotips de gènere[14]
Referències modifica
- ↑ . Arxivat 2017-02-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-02-06. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «La indomable, una historia de dignidad. Noticias de Gipuzkoa». www.noticiasdegipuzkoa.com. Arxivat de l'original el 7 de febrer de 2017. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «La protagonista de la semana: Fátima Djarra | África es Imprescindible». africaesimprescindible.org. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «El Gobierno navarro concede la Cruz de Carlos III a Fátima Djarra, Julio Sesma y Los Iruña’ko». naiz, 13-03-2019. [Consulta: 30 març 2019].
- ↑ «Fátima Djarra referente skolae».
- ↑ «Liceo Monjardín | LA HISTORIA DE FÁTIMA DJARRA». www.liceomonjardin.net. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Premiado el Proyecto de prevención de la mutilación genital femenina de Médicos del Mundo Aragón, Catalunya y Navarra». Médicos del Mundo, 13-01-2011. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «La lucha de Fátima». el DiarioSolidario, 09-02-2018. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Djarra Sani, Fátima. Indomable : de la mutilación a la vida, 2015. ISBN 9788499424316. OCLC 922000014.
- ↑ «I Premios Solidarios Onda Cero Navarra». www.ondacero.es. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «Fátima Djarra Sani, mediadora intercultural de Médicos del Mundo, será la pregonera de la Navidad en Pamplona. Noticias de Navarra». Noticias de Navarra. Arxivat de l'original el 30 de març de 2019. [Consulta: 30 març 2019].
- ↑ «La solidaridad de la sociedad navarra, galardonada por la ONCE» (en castellà). www.once.es. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ «Boletín Oficial de Navarra Número 66 de 31 de mayo de 2010 - navarra.es». www.navarra.es. [Consulta: 30 març 2019].
- ↑ Telebista, Euskal Irrati. «Osasuna Femenino, Fátima Djarra y Amaia Remírez, reconocidas como 'referentes Skolae'» (en castellà). www.eitb.eus. [Consulta: 8 maig 2020].