Mandinkà

(S'ha redirigit des de: Mandinga)
Aquest article és sobre el dialecte mandinkà, refererint-se als parlars de l'extrem occidental de la llengua mandenkà.

El mandinkà —de vegades escrit, erròniament, mandinga, per influència de la literatura en francès— és un dialecte de la llengua mandenkà, (de la branca de les llengües mandé, família lingüística del Congo-Níger), parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística. Cal no confondre, per tant, el nom donat a aquest dialecte de l'extrem occidental, mandinkà, amb el nom que es dona al conjunt de tota la llengua mandenkà. Com que forma part d'aquesta darrera, és similar als dialectes bàmbara i als dialectes maninkà. Actualment el mandinkà es parla a Gàmbia, Guinea Bissau i el sud de Senegal.

Infotaula de llenguaMandinkà
Mandinkakáŋo
Altres nomsلغة مندنكا
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.350.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deGàmbia, regió de Bafatá, regió de Cacheu, regió de Gabú, regió d'Oio, Kolda, Sédhiou i regió de Ziguinchor Modifica el valor a Wikidata
Estat Senegal
 The Gambia
 Guinea Bissau
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües mandé Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet àrab, alfabet N'ko i alfabet romà Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mnk
Glottologmand1436 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemnk Modifica el valor a Wikidata
ASCL9256 Modifica el valor a Wikidata
IETFmnk Modifica el valor a Wikidata

CaracterístiquesModifica

És una llengua aglutinant i SOV. És una llengua tonal que presenta principalment dos tons: alt i baix, una modulació ascendent i una altra descendent, encara que les varietats parlades a Gàmbia i Senegal poden perdre l'accent tonal degut a la proximitat amb llengües veïnes no tonals com el wòlof.

Alfabets i escripturaModifica

Tot i que no té una llarga tradició com a llengua escrita, hi ha exemples d'escriptura amb caràcters de l'alfabet àrab.

Àrab ا ع ب ت ط ض ج ه ح خ د ر س ش ص ث ظ ڢ ل م ن و ي ك لا
Llatí ('), aa, ee (', amb madda ŋ) b, p t t t c, j h h d r s s (sh) s s s f l m n, ñ, ŋ w y k, g la

Posteriorment s'utilitzà l'alfabet N'ko, encara que és poc difós.

Actualment s'utilitza l'alfabet llatí amb caràcters especials. En aquest dialecte no s'usen les consonants v, x, z, q i g.

La c és pronunciada com el dígraf tx català a ‘cotxe’. La lletra especial ŋ es pronuncia ng i la ñ com ny.

Les vocals són les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: baabaa, ‘papa’, o teerimaa, ‘amic’. Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.

Una frase d'exempleModifica

N niŋ saasaa le mu, ‘estic malalt’, literalment ‘jo amb malaltia estic’.

Nombre de parlantsModifica

Ethnologue afirmà el 2006 que hi havia 1.346.000 parlants nadius de mandinkà.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Mandinka» (en anglès). Ethnologue - Languages of the World, 2006. [Consulta: 13 febrer 2012].