Fabian von Bellingshausen

(S'ha redirigit des de: Fabian Gottlieb von Bellingshausen)

Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (17781852) fou un navegant germànic del Bàltic al servei de Rússia que va explorar l'Antàrtida i les illes Tuamotu. En rus és anomenat Faddei Faddèievitx Bellinsgauzen (Фаддей Фаддеевич Беллинсгаузен) i de vegades també se'l coneix com a Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.

Infotaula de personaFabian von Bellingshausen
Bellinsgauzen Faddey.jpg
modifica
Nom original(de) Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen modifica
Biografia
Naixement(de) Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen modifica
9 setembre 1778 (Julià) modifica
Saaremaa modifica
Mort13 gener 1852 (Julià) modifica (73 anys)
Kronstadt (Rússia) modifica
Lloc d'enterramentKronstadt modifica
Dades personals
Grup ètnicAlemanys modifica
FormacióNaval Cadet Corps (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióExplorador, cartògraf i militar modifica
Carrera militar
LleialtatImperi Rus modifica
Rang militaralmirall modifica
ConflicteGuerra russoturca modifica

Bellingshausen va néixer, el 20 de setembre de 1778, d'una família noble germànica a l'illa Ösel, avui Saaremaa a Estònia i aleshores part de l'imperi rus. Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle xix. Diplomat a l'acadèmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegació rus en el Nadezha de Krusenstern, del 1803 al 1806. Va seguir després com a capità de diversos vaixells a la mar Bàltica i la mar Negra.

Expedició a l'AntàrtidaModifica

 
Segell soviètic de 1965, emès en ocasió del 145è aniversari de l'expedició de Bellingshausen

El 1819, el tsar Alexandre I organitzà la primera expedició científica de la regió polar antàrtica i encarregà a Bellingshausen el comandament dels vaixells Vostok («est») i Mirnyi («pau»). Va creuar el cercle polar antàrtic, sent el segon en fer-ho després de James Cook, i va descobrir el continent antàrtic, el 28 de gener del 1820, a les coordenades 69° 21′ 28″ S, 2° 14′ 50″ O / 69.35778°S,2.24722°O / -69.35778; -2.24722.

A la primavera, l'expedició va continuar cap al nord. Explorà vint atols de les Tuamotu en la primera exploració exhaustiva de l'arxipèlag, descobrí l'illa Vostok a les illes de la Línia, fondejà a Tahití i visità les Fiji i Tasmània. De tornada a l'Antàrtida a l'estiu austral, descobrí l'illa Pere I i la Terra d'Alexandre I que, el 1940, es va trobar que era una illa. Visità les illes Shetland del Sud, i les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.

A la tornada a Kronstadt, el 4 d'agost de 1821, va tenir una rebuda triomfal. Havia fet la volta a l'Antàrtida, va ser el primer a observar la migració de les balenes cap al sud a l'estiu austral, va advertir que els indígenes i la fauna de Tasmània estaven en vies d'extinció, va denunciar que les illes Macquarie havien estat devastades pels caçadors de foques, i havia capturat el primer pingüí emperador.

Va combatre a la guerra russo-turca de 1828-1829, va obtenir el grau d'almirall i va ser governador de Kronstadt on va morir el 3 de gener del 1852.

Ruta del viatgeModifica

  Vostok Mirnyi
Desplaçament 600 tones 530 tones
Tripulació 117 homes 72 homes
Capità Fabian von Bellingshausen Mikhaïl Petróvitx Làzarev

Topònims relacionatsModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabian von Bellingshausen