Faustina Bordoni
Faustina Bordoni (Venècia, 30 de març de 1697 - íd. 4 de novembre de 1781) fou una mezzosoprano italiana, una de les primeres grans prime donne, apreciada pel seu rang vocal i representativa del drama musical del segle XVIII.[1][2][3][4] Va estudiar amb Michelangelo Gasparini i va actuar per tot Europaː Viena, Venècia, Munic, Londres, Dresden, París...
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 març 1697 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 4 novembre 1781 (84 anys) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Dresden |
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu de teatre, cantant |
| Professors | Alessandro Marcello, Benedetto Marcello i Michelangelo Gasparini (en)  |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Johann Adolph Hasse (1730–) |
 | |
Va debutar el 1716 a Venècia amb Ariodante, de Carlo Francesco Pollarolo, causant gran sensació. El 1723, quan la seva fama a Itàlia ja era gran, va fer la seva primera aparició a Munic amb Griselda, de Pietro Torri. El 1726 va aparèixer en l'Alessandro, de Händel, a Londres. Bordoni va crear altres papers de Händel: Alcestis a Admeto, Pulcheria a Riccardo Primo, el 1727, Emira a Siroe i Elisa a Tolemeo, el 1728.[3]
Mantingué rivalitat amb altres cantants coetànies, com Regina Mingotti o Francesca Cuzzoni, un antagonisme alimentat pels fervents seguidors de cadascuna.[3]
_with_a_Musical_Score_-_Google_Art_Project.jpg)
Llegat i memòriaModifica
Va inspirar la protagonista d'una novel·la d'Elise Polko (Faustina Hasse, Leipzig, 1860). I diversos autors van compondre per a ella, entre els quals Giovanni Bononcini, Antonio Caldara, Georg Friedrich Haendel, Johann Adolf Hasse, Domenico Sarro o Pietro Torri.[2]
La seva imatge es pot veure en tres retrats de Rosalba Carriera, al museu de Ca’ Rezzonico i a la Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden, o algun altre de Bartolomeo Nazari, a La Casa-Museu de Händel, a Londres.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ «Faustina Bordoni (1697-1781) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «La Prima Diva. Arias para Faustina Bordoni». LQM La quinta de Mahler, 01-05-2016. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Faustina Bordoni | Italian opera singer | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Bernstein, Tamara. «FAUSTINA BORDONI – Faces of a Prima Donna» (en anglès). early-music. [Consulta: 8 setembre 2017].
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faustina Bordoni |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 788 (ISBN 84 239-4527-8).