Obre el menú principal

Federico Roncali Ceruti

polític espanyol

BiografiaModifica

Era fill del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia, cavaller de l'Orde de Sant Jaume[2] i germà de Joaquín Roncali y Ceruti. Militar com el seu pare, va lluitar en la campanya del Nord durant la primera guerra carlina, després de la qual fou ascendit a mariscal de camp. El 1840 fou destinat a la divisió de Castella la Nova. Milità al Partit Moderat i va tenir friccions amb Baldomero Espartero, raó per la qual va donar suport Ramón María Narváez.[3] Aquest el va nomenar capità general de Navarra(1843) i de València. Ocupant aquest càrrec va reprimir durament la Rebel·lió de Boné liderada pel coronel de cavalleria i comandant de carabiners Pantaleón Boné, qui es va fer amb la ciutat d'Alacant durant 44 dies fins a la seva execució. La duresa de la repressió li va valdre el 1846 que la reina Isabel II d'Espanya li concedís el títol de comte d'Alcoi.[4]

En 1845 fou nomenat senador vitalici[5] i durant uns dies fou ministre de guerra en el govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo. Després fou destinat com a capità general a Granada i Galícia. De 1848 a 1850 fou capità general de Cuba. Fou també President del Consell de Ministres i ministre d'Estat del 14 de desembre de 1852 al 14 d'abril de 1853.

ReferènciesModifica