Federico Silva Muñoz

polític espanyol

Federico Silva Muñoz (Benavente, província de Zamora, 28 d'octubre de 1923 - Madrid, 12 d'agost de 1997) va ser un polític espanyol, ministre d'Obres Públiques (7 de juliol de 1965 - abril de 1970) en el règim de Francisco Franco.

Infotaula de personaFederico Silva Muñoz
Biografia
Naixement28 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Benavente (Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1997 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Obres Públiques[1]
7 de juliol de 1965 – 14 d'abril de 1970
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts[2]
31 de maig de 1961 – 30 de juny de 1977
Escudo de España (1977-1981).svg  Diputat al Congrés dels Diputats[3]
30 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
CircumscripcióZamora
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Membre de
Família
FillsMarta Silva de Lapuerta
Rosario Silva de Lapuerta Modifica el valor a Wikidata
Premis

CarreraModifica

Doctor en Dret per la Universitat de Madrid amb premi extraordinari. Va ingressar per oposició, simultàniament, en el Cos d'Advocats de l'Estat i en el de Lletrats del Consell d'Estat d'Espanya. Casat amb Rosario Lapuerta, va tenir nou fills. El seu cos va ser enterrat en la cripta neoromànica de la Catedral de l'Almudena de Madrid.

Professor d'Economia Política de la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid, Director dels cursos de Sociologia de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, Professor de l'Escola d'Estudis Tributaris i Professor de la Universitat Santa María de la Rábida, a Huelva.

Membre de l'Associació Catòlica de Propagandistes, ha ocupat la Vicepresidència d'aquesta Associació.

President dels Patronats del Col·legi Major Universitari San Pablo CEU, del Centre d'Estudis Universitaris i Vocal del Consell Superior d'Ensenyament de l'Església. Membre de la Comissió Permanent de l'Institut d'Estudis Polítics, de Madrid; membre de diverses Comissions del Pla de Desenvolupament; Vicepresident de la Secció Tercera de Política Fiscal i de Crèdit de la Càmera Oficial de Comerç, de Madrid, i Vocal de la Junta de Govern de l'escola de Ciutadania Cristiana.

Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i membre de nombre de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de San Dionisio, a Jerez de la Frontera.[4]

MinisteriModifica

En 1966 va resoldre el problema del calat del port d'Isla Cristina en començar, en la seva època de ministre d'Obres Públiques, el projecte de construcció dels dics en ambdues marges de la ria Carreras per evitar l'acumulació de sediments que reduïen el seu calat.

Va dimitir com a Ministre en 1970 ocupant posteriorment la Presidència de CAMPSA.

En la Transició, va conformar la terna de candidats a substituir Carlos Arias Navarro després de la seva dimissió, completada amb Adolfo Suárez, que va acabar sent el triat pel Rei, i Gregorio López-Bravo; a més, va participar en la fundació d'Aliança Popular, sent un dels anomenats Set Magnífics. Fou elegit diputat per Zamora a les eleccions generals espanyoles de 1977. En els anys 1980 va participar en la revista Razón Española.

CondecoracionsModifica

Entre les seves nombroses condecoracions, figuren: La Medalla francesa del Mèrit, la Medalla d'Or amb caràcter extraordinari de la Diputació de Barcelona, la Medalla d'Or de Madrid, Medalla d'Or de la Ciutat de Huelva i la Gran Creu de Carles III.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Jorge Vigón Suero-Díaz
Ministre d'Obres Públiques
 

1965- 1970
Succeït per:
Gonzalo Fernández de la Mora