Obre el menú principal

Felipe Alcaraz Masats

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Felipe Alcaraz)

Luis Felipe Alcaraz Masats (Granada, 1 de març de 1943) és un polític i escriptor espanyol, ha estat diputat al parlament andalús, secretari general del PCA, diputat al Congrés dels Diputats, President Executiu del Partit Comunista d'Espanya i portaveu federal d'Izquierda Unida. És pare de l'entrenador de futbol Lucas Alcaraz.[1][2][3]

Infotaula de personaFelipe Alcaraz Masats
Felipe Alcaraz 2013 (cropped).jpg
Nom original (es) Felipe Alcaraz
Biografia
Naixement 1r març 1943 (76 anys)
Granada
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

22 març 2000 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Sevilla


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

12 març 1996 – 5 abril 2000
Circumscripció electoral: Sevilla


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

18 juny 1993 – 27 març 1996
Circumscripció electoral: Sevilla


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 – 21 juny 1982
Circumscripció electoral: Jaén

Activitat
Ocupació Polític i escriptor
Partit Partit Comunista d'Espanya
Esquerra Unida
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Doctor en filologia romànica, exerceix com a professor universitari i fins i tot treballà un temps com a administratiu a Butano SA. S'inicia en la política en els anys cinquanta des de l'esquerra, com a part de l'oposició al franquisme. El 1973 s'afilia al Partit Comunista d'Espanya (PCE), per ingressar finalment en 1979 en el Comitè Central, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat per Jaén.[4]

El 1981 és triat secretari general del Partit Comunista d'Andalusia (PCA), càrrec que manté fins a 2002. Durant aquest període és diputat del Parlament d'Andalusia per Sevilla en 1982, 1986 i 1990, sent diverses vegades portaveu parlamentari del PCE i d'IU.

A les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000[5] és novament elegit diputat nacional per Sevilla, sent també portaveu d'IU al Congrés dels Diputats. Perd el seu escó a les eleccions generals de març de 2004. Al desembre del mateix any intenta disputar a Gaspar Llamazares la coordinació general d'Esquerra Unida en la VIII Assemblea Federal de la coalició, encara que finalment retira la seva candidatura recolzant la d'Enrique Santiago.

Al XVII Congrés Federal del PCE (juny de 2005), i recolzat pel Partit Comunista andalús, arriba a un acord amb Francesc Frutos i Gras per presentar una llista conjunta, i serà escollit President Executiu amb el 80% dels vots. El 2008 anuncia que no es presenta a la reelecció a la presidència executiva i que abandona la primera línia política.[6]

Va renunciar a la paga de pensió màxima vitalícia, a la qual tenia dret com a ex parlamentari, igual que el seu homòleg Julio Anguita.[7]

ObresModifica

Novel·les 
  • Sobre la autodestrucción y otros efectos (1975)
  • Informe d'una toma de partido en literatura (1977)
  • El sueño de la libertad (1981)
  • Amor, enemigo mío (1993)
  • Extraños centinelas (2006)
  • La muerte imposible (2009)
  • La conjura de los poetas (2010)
  • Tiempo de ruido y soledad (2011)
Poesia
  • Azahar y caballo (1986)
  • Conspiración de olvido (1988)
  • Navegación de silencio (2003)

ReferènciesModifica

  1. «El hijo del comunista» (en castellà). Diario Córdoba, 25-06-2009. [Consulta: 21 febrer 2014].
  2. «Lucas Alcaraz, ADN rojiblanco» (en castellà). Marca, 06-02-2013. [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. «Lucas Alcaraz, el andaluz que vino del este» (en castellà). Il Catenaccio, 04-01-2014. [Consulta: 21 febrer 2014].
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  6. Alcaraz deja la presidencia del PCE y se pasa a la literatura a El País, 22 de desembre de 2008
  7. Felipe Alcaraz renunció a este «privilegio», Pablo Castellano admite que «le viene muy bien» y la última en pedirlo ha sido Cristina Almeida, www.elcomercio.es.

Enllaços externsModifica