Obre el menú principal

Fenitoïna

compost químic

La fenitoïna és un medicament anticonvulsiu.[1] És útil per evitar les convulsions tònico-clòniques i la convulsió parcial, però no per la crisi d'absència.[1] La forma intravenosa s'usa per status epilepticus que no millora amb les benzodiazepines.[1] Es pot usar per certes arrítmies cardíaques o el dolor neuropàtic .[1] Els efectes secundaris comuns inclouen nàusea, dolor abdominal, pèrdua de la gana, mala coordinació increment del creixement del cabell i ampliació de les genives.[1]

Infotaula de fàrmacFenitoïna
Phenytoin structure.svg
Malaltia objecte epilèpsia amb convulsions tonicoclòniques generalitzades, epidermòlisi ampul·lar, epilèpsia del lòbul temporal i epilèpsia
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic antiepilèptic
Codi ATC N03AB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₅H₁₂N₂O₂
Massa molecular 252,089878 uma
Punt de fusió 296 °C
Identificadors
Número CAS 57-41-0
PubChem (SID) 1775
IUPHAR/BPS 2624
DrugBank 00252
ChemSpider 1710
UNII 6158TKW0C5
KEGG C07443 i D00512
ChEBI 8107
ChEMBL CHEMBL16
AEPQ 100.000.298
Modifica les dades a Wikidata

La fenitoïna va ser sintetitzada l'any 1908 per Heinrich Biltz i trobat útil per a les convulsions el 1936.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Phenytoin». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Aug 22, 2015].
  2. Aicardi, Jean [2016-03-05]. Epilepsy : a comprehensive textbook. 2nd. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 1431. ISBN 9780781757775. 
  3. Wolfson, Allan B. [6 agost 2016]. Harwood-Nuss' clinical practice of emergency medicine. 5th. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 1415. ISBN 9780781789431 [Consulta: 9 juny 2016]. 

Enllaços externsModifica