Fenitoïna

compost químic

La fenitoïna és un medicament anticonvulsiu.[1] És útil per evitar les convulsions tònico-clòniques i la convulsió parcial, però no per la crisi d'absència.[1] La forma intravenosa s'usa per status epilepticus que no millora amb les benzodiazepines.[1] Es pot usar per certes arrítmies cardíaques o el dolor neuropàtic .[1] Els efectes secundaris comuns inclouen nàusea, dolor abdominal, pèrdua de la gana, mala coordinació increment del creixement del cabell i ampliació de les genives.[1]

Infotaula de fàrmacFenitoïna
Phenytoin structure.svg
Malaltia objecteepilèpsia amb convulsions tonicoclòniques generalitzades, epidermòlisi ampul·lar, epilèpsia del lòbul temporal i epilèpsia modifica
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA modifica
Grup farmacològicantiepilèptic modifica
Codi ATCN03AB02 modifica
Dades químiques i físiques
FórmulaC₁₅H₁₂N₂O₂ modifica
Massa molecular252,089878 u modifica
Punt de fusió296 °C modifica
Identificadors
Número CAS57-41-0 modifica
PubChem (SID)1775 modifica
IUPHAR/BPS2624 modifica
DrugBank00252 modifica
ChemSpider1710 modifica
UNII6158TKW0C5 modifica
KEGGC07443 i D00512 modifica
ChEBI8107 modifica
ChEMBLCHEMBL16 modifica
AEPQ100.000.298

La fenitoïna va ser sintetitzada l'any 1908 per Heinrich Biltz i trobat útil per a les convulsions el 1936.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Phenytoin». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Aug 22, 2015].
  2. Aicardi, Jean [2016-03-05]. Epilepsy : a comprehensive textbook. 2nd. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 1431. ISBN 9780781757775. 
  3. Wolfson, Allan B. [6 agost 2016]. Harwood-Nuss' clinical practice of emergency medicine. 5th. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 1415. ISBN 9780781789431 [Consulta: 9 juny 2016]. 

Enllaços externsModifica