Ferdinand Tönnies
Ferdinand Tönnies (26 de juliol de 1855, prop d'Oldenswort (Amt Eiderstedt) - 9 d'abril de 1936, Kiel, Alemanya), va ser un sociòleg alemany, original de Frísia Septentrional.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1855 Oldenswort (Ducat de Schleswig) |
| Mort | 9 abril 1936 (80 anys) Kiel (Tercer Reich) |
| Sepultura | Parkfriedhof Eichhof |
| Geheimrat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Jena Universitat de Leipzig |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sociologia |
| Ocupació | sociòleg, professor d'universitat, filòsof, economista, autor |
| Ocupador | Universitat Christian Albrecht de Kiel |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya National-Social Association (en)  |
| Professors | Wilhelm Wundt, Ernst Engel, Adolf Wagner, Richard Boeckh (en) i Theodor Storm |
| Alumnes | Erich Rothacker |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Tönnies (en) |
Biografia modifica
Va nàixer al si d'una família rica a Slesvig-Holstein, que llavors era baix domini danés. Va estudiar a les universitats de Jena, Bonn, Leipzig, Berlín, i Tübingen. Va rebre el doctorat a Tübingen el 1877. Les seues vinculacions amb el socialisme provocaren que fins a 1913 no entrara a formar part del cos de professors universitaris. Professor a la Universitat de Kiel, de la que va ser expulsat pels nazis el 1933, per les crítiques que els dirigia als seus escrits.
Obra modifica
Tönnies va publicar més de 900 treballs i va fer aportacions rellevants a moltes àrees de la sociologia i la filosofia. Va encunyar el terme Voluntarisme i amb els seus escrits de teoria sociològica va aconseguir importants avanços conceptuals. També va contribuir a l'estudi del canvi social, molt especialment sobre l'opinió pública, tecnologia, el crim i el suïcidi. Mostrà molt d'interés per qüestions metodològiques, especialment de l'estadística i de la investigació sociològica.
Va introduir la distinció entre sociologia pura, sociologia aplicada i sociologia empírica. La primera es dedicava al sistema de conceptes per la comprensió dels fenòmens empírics; la segona, es dedicava a l'aplicació dels conceptes de la sociologia pura als fenòmens històrics contemporanis; i, finalment, la tercera procedia amb l'aplicació de mètodes empírics i inductius.
La seua aportació més coneguda es deriva de la seua obra Comunitat i associació (Gemeinschaft und Gesellschaft -1887-). En aquesta obra, Tönnies elabora una concepció dualista de la societat, que apareix sota les formes de comunitat i d'associació, dues formes que no són contradictòries o antitètiques, sinó complementàries. Les comunitats (Gemeinschaften) són agrupacions basades en relacions afectives, personals, en les quals les relacions socials més rellevants són les del parentiu, la fraternitat, l'amistat, el matrimoni: la raó d'ésser d'aquesta mena de relacions està en elles mateixes. Per l'altra part, les associacions (Gesellschaften) són organitzades racionalment per a l'obtenció de determinades finalitats: empreses, ministeris,... són agrupacions regides per l'interés i el càlcul racional. Aquesta aportació va tindre una influència molt rellevant i la distinció de Charles Cooley entre grups primaris i grups secundaris, així com les distincions entre socialització primària i socialització secundària li deuen molt a la distinció inicial de Tönnies entre comunitat i associació.
Va ser cofundador, junt a Georg Simmel i Max Weber de l'Associació Alemanya de Sociologia
Principals obres publicades modifica
- Tönnies, F. (1887) Gemeinschaft und Gesellschaft (Edició catalana: Comunitat i associació. Barcelona: Edicions 62, 1984)
- Tönnies, F. (1910) Thomas Hobbes, der Mann und der Denker
- Tönnies, F. (1922) Kritik der öffentlichen Meinung
- Tönnies, F. (1924, 1926, 1929) Soziologische Studien und Kritiken
- Tönnies, F. (1931) Einführung in die Soziologie
- Tönnies, F. (1935) Geist der Neuzeit
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Tönnies |