Fermín Sanz-Orrio y Sanz

Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901 – Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.

Fermín Sanz-Orrio y Sanz

Biografia
Naixement	14 juliol 1901 Pamplona (Navarra)
Mort	29 novembre 1998 (97 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 11 febrer 1974 – Enrique García-Ramal y Cellalbo → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Pere Gual i Villalbí Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 14 juliol 1962 – Jesús Romeo Gorría → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball d'Espanya
25 febrer 1957 – 10 juliol 1962 ← José Antonio Girón de Velasco – Jesús Romeo Gorría →
Procurador a Corts
12 octubre 1956 – 14 abril 1958 ← José Antonio Girón de Velasco Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya a les Filipines
5 maig 1954 – 26 juliol 1956 ← Antonio Gullón y Gómez (en) – Francisco Javier Conde García →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya al Pakistan
25 gener 1952 – 5 maig 1954
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Delegat Nacional de Sindicats
18 desembre 1941 – 7 setembre 1951 ← Manuel Valdés Larrañaga – José Solís Ruiz →
Governador civil de la província de Guipúscoa
7 juny 1941 – 6 març 1942 ← Gerardo Caballero Olabézar – Luis Rodríguez de Miguel →
Governador civil de la província de Cadis
11 maig 1941 – 7 juny 1941 ← Manuel de Mora-Figueroa y Gómez-Imaz – Manuel Chacón Secos →
Governador civil de la província de Balears
20 octubre 1940 – 11 maig 1941 ← Fernando Vázquez Ramos – Luis Rodríguez de Miguel →
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, advocat, sindicalista, polític, advocat de l'Estat
Partit	Carlí FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Carrera militar
Rang militar	capità
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis (1962)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1958)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1958)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1951)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1950)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1947)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1947)  Medalla al Mèrit en el Treball (1947)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1945)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort

Biografia

Va fer estudis de Dret a les Universitats de Valladolid i de Madrid. Advocat de l'Estat abans de 1936. Políticament procedent del carlisme però incorporat a Falange Espanyola anterior a la Guerra Civil Espanyola, on era en 1935 era sotscap provincial i local de Pamplona.

Guerra Civil

Durant la Guerra Civil es va incorporar a l'exèrcit franquista amb el grau de capità. Va resultar ferit a l'agost de 1937 i posteriorment va passar a ocupar tasques polítiques. Dos dels seus germans van morir combatent en els Terços de Requetés.

Franquisme

Amb el règim de Franco va ocupar nombrosos càrrecs. Delegat de Sindicats a Navarra, Barcelona (1939) i Madrid (1940). Governador Civil de Balears (1941). Encara en 1941 va ser Governador civil de Guipúscoa i posteriorment de Cadis, a conseqüència del desenllaç de la Crisi de maig de 1941. També en 1941, Sotssecretari nacional d'Obres Sindicals. En 1941 és nomenat Delegat nacional de Sindicats (en substitució de Gerardo Salvador Merino), càrrec que ocupa fins a 1951.

Ministre de Treball

En 1957 va ser nomenat Ministre de Treball, en substitució de Girón. Va crear la Direcció general d'Ocupació, que va confiar a Wenceslao Fernández de la Vega Lombán, pare de la socialista María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya (2004-10). Va cessar en 1962.

Ambaixador

En la seva etapa posterior va ser nomenat ambaixador en Pakistan, Filipines i Xina.

Altres càrrecs

Va ser President del Banc Espanyol de Crèdit i vicepresident de les Corts Espanyoles. Membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Publicacions de Fermín Sanz Orrio

• Los sindicatos españoles. Una creación para el mundo, Madrid, CIPOS de la DNS, 1948
• El jurista y la arquitectura institucional. Discurso, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, 1964

Bibliografia

• Fermín Sanz-Orrio, luchador por la justicia social, 2009, Editorial Akrón, ISBN 978-84-936984-5-4

Càrrecs públics
Precedit per: José Antonio Girón de Velasco	Ministre de Treball 1957- 1962	Succeït per: Jesús Romeo Gorría