Obre el menú principal

Fermín Sanz-Orrio y Sanz

diplomàtic espanyol

Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.

Infotaula de personaFermín Sanz-Orrio y Sanz
Biografia
Naixement 14 de juliol de 1901
Pamplona
Mort 28 de setembre de 1998(1998-09-28) (als 97 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de les Illes Balears
20 d'octubre de 1940 – 11 de maig de 1941
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Cadis
11 de maig de 1941 – 7 de juny de 1941
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Guipúscoa
7 de juny de 1941 – 6 de març de 1942
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 11 de febrer de 1974
Apartat Conseller Nacional
Organització Sindical
Emblem of Spanish Falange.svg  Delegat Nacional de Sindicats
18 de desembre de 1941 – 7 de setembre de 1951
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Treball[1]
25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962
Dades personals
Formació Universitat de Valladolid
Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític i sindicalista
Partit Carlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Carrera militar
Rang militar capità
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va realitzar estudis de Dret a les Universitats de Valladolid i de Madrid. Advocat de l'Estat abans de 1936. Políticament procedent del carlisme però incorporat a Falange Espanyola anterior a la Guerra Civil Espanyola, on era en 1935 era sotscap provincial i local de Pamplona.

Guerra CivilModifica

Durant la Guerra Civil es va incorporar a l'exèrcit franquista amb el grau de capità. Va resultar ferit a l'agost de 1937 i posteriorment va passar a ocupar tasques polítiques. Dos dels seus germans van morir combatent en els Terços de Requetés.

FranquismeModifica

Amb el règim de Franco va ocupar nombrosos càrrecs. Delegat de Sindicats a Navarra, Barcelona (1939) i Madrid (1940). Governador Civil de Balears (1941). Encara en 1941 va ser Governador civil de Guipúscoa i posteriorment de Cadis, a conseqüència del desenllaç de la Crisi de maig de 1941. També en 1941, Sotssecretari nacional d'Obres Sindicals. En 1941 és nomenat Delegat nacional de Sindicats (en substitució de Gerardo Salvador Merino), càrrec que ocupa fins a 1951.

Ministre de TreballModifica

En 1957 va ser nomenat Ministre de Treball, en substitució de Girón. Va crear la Direcció general d'Ocupació, que va confiar a Wenceslao Fernández de la Vega Lombán, pare de la socialista María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya (2004-10).[2] Va cessar en 1962.

AmbaixadorModifica

En la seva etapa posterior va ser nomenat ambaixador en Pakistan, Filipines i Xina.

Altres càrrecsModifica

Va ser President del Banc Espanyol de Crèdit i vicepresident de les Corts Espanyoles. Membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Publicacions de Fermín Sanz OrrioModifica

  • Los sindicatos españoles. Una creación para el mundo, Madrid, CIPOS de la DNS, 1948
  • El jurista y la arquitectura institucional. Discurso, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, 1964

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
José Antonio Girón de Velasco
Ministre de Treball
 

1957- 1962
Succeït per:
Jesús Romeo Gorría