Fernando Espinosa de los Monteros y Bermejillo
Fernando Espinosa de los Monteros y Bermejillo (Sant Sebastià, 12 de setembre de 1884 – Madrid, 19 de desembre de 1937) va ser un polític i diplomàtic espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 setembre 1884 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Mort | 19 desembre 1937 (53 anys) Madrid |
Ministre d'Estat | |
15 de setembre de 1923 – 3 de desembre de 1925 | |
Ambaixador d'Espanya a Alemanya | |
1927 – 1931 | |
Activitat | |
Ocupació | Diplomàtic |
Família | |
Pare | Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz |
Germans | Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo Carlos Espinosa de los Monteros y Bermejillo |
Premis | |
Biografia
modificaFill de Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz i germà del també diplomàtic Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo, ingressa en la carrera diplomàtica i ocupa la Subsecretaria del Ministeri d'Estat des de 1921, encarregant-se del Ministeri en el període que abastarà després del cop militar de Miguel Primo de Rivera des de setembre de 1923 fins a desembre de 1925. De 1927 a 1931 fou el darrer ambaixador de la monarquia espanyola en la República de Weimar.[1]
Referències
modifica- ↑ Christoph M. Kimmich. German Foreign Policy, 1918-1945: A Guide to Current Research and Resources. Scarecrow Press Inc, 2013, p. 33.
Bibliografia
modifica- Diccionario biográfico español. Reial Acadèmia de la Història
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Santiago Alba Bonifaz |
Ministre de Gràcia y Justícia 1923-1925 |
Succeït per: José María Yanguas y Messía |
Precedit per: Pablo Soler y Guardiola |
Ambaixador d'Espanya a Alemanya 1927-1931 |
Succeït per: Américo Castro |