Fernando Jáuregui Campuzano

(S'ha redirigit des de: Fernando Jáuregui)

Fernando Jáuregui Campuzano (Santander, Cantàbria, 1950)[1] és un periodista espanyol.

Infotaula de personaFernando Jáuregui Campuzano

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCOPE Modifica el valor a Wikidata
Interessat enTransició democràtica espanyola i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1839890 Facebook: FernandoJaureguiCampuzano Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria periodística modifica

Premsa escrita modifica

Fernando Jáuregui s'incorpora al món de la comunicació després d'acabar els seus estudis de Dret i de Periodisme a Madrid, començant com a periodista a Europa Press. Durant els anys següents va començar a escriure columnes en diversos diaris de tirada nacional com són l'Informaciones, el Diario 15 (entre 1975 i 1982), El País (entre 1982 i 1989), El Periòdico, El Independiente (durant el 1989), el Ya i a El Correo.[2]

Actualment escriu a l'ABC i l'Agència Colpisa i, a l'hora, dirigeix la revista Más-Más i el diari digital Diariocritico.com.[3]

Ràdio modifica

Ha sigut comentarista polític de la COPE i de Radio Nacional de España. El 1993 s'incorpora a Onda Cero i el 1995 entra a formar part de l'equip que posa en marxa l'espai de debat La Brújula que dirigeix Ernesto Sáenz de Buruaga.

Al septembre de 1997 s'incorpora a Radio Nacional de España com a col·laborador del programa 24 Horas, on va treballar fins al mes de maig de 2004. Va tornar a la cadena el 2013 col·laborant amb el programa Las mañanas de RNE. Col·labora a més a més al programa Herrera en la onda, també a RNE.

Televisió modifica

El 1993 va ser anomenat subdirector de serveis informatius a Telecinco quan dirigia el programa Mesa de redacción (entre 1994 i 1995), substituint a Miguel Ángel Aguilar, inicialment amb la col·laboració de Luis Mariñas i Julio Fernández i, posteriorment, en solitari. Dos anys després es va incorporar com a tertulià al programa Los desayunos de TVE a TVE (del 1997 al 2004).[4]

Des del 2004 col·labora a les tertúlies dels programes Alto y Claro de Telemadrid, El programa de Ana Rosa de Telecinco, La vuelta al mundo de Veo7 (entre 2009 i 2010), Las mañanas de Cuatro' de Cuatro i La noche en 24 horas de TVE.

Publicacions modifica

Ha publicat nombrosos llibres:

  • La otra historia de UCD (1980, juntament amb Manuel Soriano)
  • Crónica del antifranquismo (1985, amb Pedro Vega)
  • La derecha después de Fraga (1987)
  • Julio Anguita (1992)
  • La metamorfosis: los últimos años de Felipe González: de la crisis de Suresnes a la crisis del XVIII Congreso (1993)
  • El hombre que pudo ser FG: pasión y muerte de Antonio Amat "Guridi" y otros "malditos" del PSOE (1994, amb la col·laboració de Manuel Ángel Menéndez Gijón)
  • Lo que nos queda de Franco: símbolos, personajes, leyes y costumbres, veinte años después (1995)
  • Crónicas de la crispación (1996 amb Pilar Cernuda)
  • Aznarmanía (1997 amb Pilar Cernuda)
  • Servicios Secretos (2000 juntament amb Pilar Cernuda i Joaquín Bardavío)
  • 23-F: la conjura de los necios (2001 amb la col·laboració de Pilar Cernuda i Manuel Ángel Menéndez Gijón)
  • El sequerón: ocho años de aznarato (2004 amb Pilar Cernuda)
  • Cinco horas y toda una vida con Fraga (2004)
  • Los secretos del Nuevo Periodismo (2006 com a coordinador amb Manuel Ángel Menéndez Gijón)
  • La decepción (2008)
  • El Zapaterato. La negociación. El fin de ETA (2010 juntament amb Manuel Ángel Menéndez Gijón)

Referències modifica

Enllaços externs modifica