Fernando Villalonga Campos
Fernando Villalonga Campos (València, 15 de gener de 1960) és un polític valencià, descendent d'Ignasi Villalonga, diputat al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i conseller de la Generalitat Valenciana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1960 (64 anys) València |
Ambaixador d'Espanya al Brasil | |
2017 – 2018 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
28 març 2000 – 23 abril 2001 – José Ramón Calpe Saera → Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
21 març 2000 – 23 abril 2001 – José Ramón Calpe → Circumscripció electoral: Castelló | |
Secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i Iberoamèrica | |
1996 – 2000 | |
Conselleria d'Educació, Cultura i Esport | |
6 juliol 1995 – 7 maig 1996 ← Joan Romero González – Marcela Miró Pérez → | |
Conseller de la Generalitat Valenciana | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Diplomàtic |
Partit | Partit Popular |
Membre de | |
Participà en | |
9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
Premis | |
|
Llicenciat en Dret en la Universitat de València, on fou alumne de Carme Alborch Bataller, i diplomàtic de carrera, és cosí de Juan Villalonga. És militant del Partit Popular des del 1992, fou director de l'Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI) a Buenos Aires (1992-1995). El 1995 fou nomenat per Eduardo Zaplana Conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana. El 1996 fou nomenat Secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica. Diputat per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000, fou nomenat president de la Fundació Telefónica i dimití el 2001 i fou substituït José Ramón Calpe Saera. El 2008 fou nomenat cònsol general a Nova York.[1]