Marcela Miró Pérez
Marcela Miró Pérez (València, 19 de gener de 1952) és una política i doctora en enginyeria agrònoma valenciana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1952  (71 anys)València |
 4a Presidenta de les Corts Valencianes | |
| 9 juliol 1999 – 12 juny 2003 ← Hèctor Villalba Chirivella – Julio de España Moya → Legislatura: V Legislatura del País Valencià | |
| Diputada a les Corts Valencianes | |
| 28 juny 1999 – 12 juny 2003 Legislatura: V Legislatura del País Valencià Circumscripció electoral: València | |
 8a Consellera de Benestar Social | |
| 24 febrer 1997 – 23 juliol 1999 ← José Sanmartín Esplugues – María Carmen Más Rubio → Legislatura: IV Legislatura del País Valencià Nomenada per: Eduardo Zaplana Hernández-Soro | |
 9a Consellera d'Educació, Cultura i Ciència | |
| 7 maig 1996 – 24 febrer 1997 ← Fernando Villalonga Campos – Francisco Camps Ortiz → Legislatura: IV Legislatura del País Valencià Nomenada per: Eduardo Zaplana Hernández-Soro | |
| Activitat | |
| Ocupació | política, catedràtica |
| Partit | Partit Popular |
| Membre de | |
Ha estat diputada a les Corts Valencianes a la V Legislatura, pel Partit Popular,[2] ocupant la presidència de les Corts.[3] Abans seria Consellera de Cultura, Educació i Ciència entre maig de 1996 (substituint a l'exconseller Fernando Villalonga Campos) i febrer de 1997, i Consellera de Benestar Social entre 1997 i 1999. Els dos càrrecs els ostentà en governs del president Zaplana.[4]
Actualment és Síndica de Comptes i professora a la Universitat Politècnica de València.
Infància i joventut entre la capital del Túria i AlcoiModifica
Ve d'una família de classe mitjana, formada pels seus pares, i tres fills.
La seua mare es dedicava a la cura familiar i el seu pare era enginyer tècnic agrícola i posteriorment professor de la Universitat Politècnica de València.
Durant la seua infància i adolescència compartia el seu temps en la "Institució cultural Femenina Domus".
La seua vocació com a Enginyera agrònoma ve en part per la professió i educació que li va inculcar el seu pare. Per això, es va graduar i doctorar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de València.
De la seua etapa universitària Marcela Miró destaca que la majoria d'estudiants eren homes i tan sols eren tres dones en la seua promoció.
Trajectòria acadèmica en la Universitat Politècnica de ValènciaModifica
En 1983, aconsegueix la plaça de professora agregada Numerària en la Universitat Politècnica de València. Posteriorment en en 1989, obté la plaça de Catedràtica Numerària d'Escola Universitària.
Així mateix, a part de ser professora, ha ocupat altres càrrecs com: subdirectora cap d'estudis a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (1986-1987), així com la vicerectora d'Estudis i Alumnat (1987-1995).
Trajectòria política a la Comunitat ValencianaModifica
En 1995, va ser Directora General de Relacions Institucionals de la Presidència de la Generalitat Valenciana en el Partit Popular.
En 1996, Directora General de Relacions Externes. A més és mateix any, va ser nomenada Consellera de Cultura, Educació i Esports.
En 1997 a 1999, va ser Consellera de Benestar Social.
En 1999 a 2003, va ser Presidenta de les Corts Valencianes en la V Legislatura.
Des de 2004 fins a 2022, és Síndica en la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, ha sigut la primera dona a ocupar aquest càrrec.
Contribució al marc legislatiu de les addiccions a la Comunitat ValencianaModifica
En 1997, en el seu lloc com a consellera de Benestar Social, comptava amb competències: justícia, persones majors, menors, dones, família i adopció, drogues i addicions i esports.
Quant a l'àmbit de drogues i addiccions, no existia un marc legal per a regular aquesta problemàtica, només es comptava amb un Pla Autonòmic molt limitat.
És per això, que des de la pròpia Conselleria de Benestar, es crea en la "Llei de Drogodependències i altres trastorns addictius", va ser la primera llei i per tant pionera en matèria de Drogodependències a la Comunitat Valenciana, sent un referent legislatiu tant a nivell Estatal, com a nivell Autonòmic.
Gràcies a aquesta llei es comença a regular per primera vegada les "drogues" socialment acceptades com el tabac, l'alcohol i les ludopaties.
En aquesta llei, es trobaven reflectides una sèrie de qüestions que en l'actualitat resulten normals, però que no obstant això en els anys 90 van ser de gran novetat.
Algunes d'aquestes qüestions eren: els menors de 18 anys no podien prendre ni comprar alcohol en les discoteques; tampoc es podia fumar en els centres sanitaris, col·legis i centres comercials.
En definitiva, es crea una sèrie de mesures relacionades amb l'assistència sanitària, inserció social i prevenció.
ReferènciesModifica
- ↑ Agulló, Víctor; Arteta, Dayana. 16 pioneras valencianas frente a las adicciones. Nau Llibres, 2022, p. 105-111. ISBN 978-84-16926-89-3.
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ Marcela Miró, presidenta de las Cortes Valencianas, el Periódico de Extremadura
- ↑ Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.375. ISBN 9788495484802.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Héctor Villalba Chirivella |
Presidenta de les Corts Valencianes 1999 - 2003 |
Succeït per: Julio de España Moya |
| Precedit per: Fernando Villalonga Campos |
Consellera d'Educació, Cultura i Ciència de la Generalitat Valenciana 1996 - 1997 |
Succeït per: Francesc Camps |
| Precedit per: José Sanmartín Esplugues (Conseller de Treball i Afers Socials) |
Consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana 1997 - 1999 |
Succeït per: María Carmen Más Rubio |