Ferrimolibdita

La ferrimolibdita és un mineral de ferro (III) de la classe dels sulfats. Anomenada així l'any 1913 per P. P. Pilipenko, que va canviar el nom de l'espècie en al·lusió a la seva composició química, que conté ferro i molibdè.

Ferrimolibdita
Feixos grocs de ferrimolibdita sobre quars de la província de Lieja, Bèlgica
Fórmula química	Fe3+ 2(MoO₄)₃·7H₂O
Epònim	Fèrric i molibdat
Classificació
Categoria	sulfats > molibdats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.GB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.GB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/F.02
Dana	49.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	plomalls aciculars, agregats radials, polsim, terrós
Estructura cristal·lina	a = 6.665 Å, b = 15.423 Å, c = 29.901 Å; Z = 8
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal
Color	groc, groc canari
Exfoliació	distinta {001}
Fractura	desigual
Duresa	1 a 2
Lluïssor	adamantina, sedosa
Color de la ratlla	groga clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,99
Densitat	4 a 4,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.720 - 1.810 nβ = 1.730 - 1.830 nγ = 1.850 - 2.040
Birefringència	δ = 0,130 - 0,230
Pleocroisme	X = Y = clar, gairebé incolor; Z = gris fosc a groc canari
Angle 2V	26° a 32° (calculat)
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Fmyb
Referències

Característiques

Químicament, la ferrimolibdita és un molibdat, amb fórmula Fe3+
2(MoO₄)₃·7H₂O. Forma revestiments i agregats radials d'agulles de color groc que cristal·litzen en el sistema ortoròmbic. La seva duresa oscil·la entre 1 i 2 a l'escala de Mohs, sent per tant un mineral molt tou. La seva fractura és desigual i la seva lluentor és transparent a translúcida.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrimolibdita pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: lindgrenita, szenicsita, cuprotungstita, fil·lotungstita, rankachita, anthoinita, mpororoïta, obradovicita-KCu, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descrita per primera per a una aparició a la mina Alekseevskii a la conca del riu Karysh, la República de Khakàssia, Sibèria, Rússia. Es presenta com un producte d'oxidació dels dipòsits de molibdè. Comunament formada a partir de l'alteració de la molibdenita. Pot trobar-se associada a altres minerals, com ara: molibdenita, pirita i calcopirita.