Festival dels Tres Continents

festival de cinema

El Festival dels Tres Continents (francès Festival des trois continents), creat el 1979 a Nantes per Philippe i Alain Jalladeau, és un esdeveniment dedicat a la cinematografies d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival dels Tres Continents
Map
 47° 13′ N, 1° 33′ O / 47.22°N,1.55°O / 47.22; -1.55
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1979 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióNantes (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Lloc web3continents.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000460 Facebook: festival3continents Twitter (X): f3continents Instagram: festivaldes3continents LinkedIn: festivaldes3continents Youtube: UCZAWxNATefD257MNaYcyBUw Modifica el valor a Wikidata

Dedicat exclusivament a cinematografies desateses, la majoria de les pel·lícules projectades mai s'han emès fora del seu país d'origen, de manera que el festival ha permès revelar personalitats com el malià Souleymane Cissé, el honkonguès Wong Kar-wai, l'iranià Abbas Kiarostami o fins i tot el xinès Zhao Liang.

Història

modifica

El Festival dels Tres Continents es va crear el 1979. El títol està inspirat en el festival de teatre, el Festival dei due mondi que té lloc a Spoleto a Itàlia. El projecte del festival, que vol destacar pel·lícules i documentals d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, obté el suport de la ciutat de Nantes. El comitè de selecció de la primera edició, que registra 7.000 entrades, està format per Catherine Ruelle, Claude Michel Cluny i Serge Daney, revela el cinema afroamericà.,[1] així com una pel·lícula iraniana, quan acabava de tenir lloc la Revolució Islàmica.[2] L'any següent el sud de l'India va estar al programa de l'edició [1] i el cinema filipí el 1981. L'edició de 1982 revela els cineastes Ritwik Ghatak[3] i Guru Dutt.

El 2000 es va crear el seminari « Produire au Sud », un taller de formació per a joves productors del Sud, seleccionats per llurs projectes.[4] Aquest seminari ara s'exporta arreu del món. El 2003 el festival es va obrir a documentals.

L'any 2007, el contracte dels germans Alain i Philippe Jalladeau, fundadors i directors artístics del festival, no va ser renovat per la junta directiva. Aquest últim, en jutjar el festival que havia de fer front a activitats cada cop més nombroses, va haver d'evitar la dispersió, recorrent a una sola persona que pogués tenir autoritat sobre tot l'equip, concepte que no compartien els germans fundadors que tanmateix romanen propietaris de la marca «Festival des 3 Continents» depositada a l'INPI.[5]

Organització

modifica

Seccions

modifica

Hi ha un concurs de llargmetratges. Però el concurs no és l'activitat principal del festival que també presenta una selecció fora de competició així com seccions panoràmiques (dedicades a un país, un estudi, una regió, etc), retrospectives (dedicades a una personalitat) i mirades plurals (dedicades a un tema).

Premis atorgats

modifica

Per a la selecció a concurs, el festival atorga quatre premis: el Montgolfière d'or, que és el més important, el Montgolfière d'argent, el premi del públic i el premi del jurat jove.

Hou Hsiao-hsien, Amir Naderi, Jia Zhangke, Abolfazl Jalili i Wang Bing van guanyar dues vegades el Montgolfière d'or cadascun.

Retrospectives, homenatges i panorames per any

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Louis Marcorelles. «Le Festival des Trois Continents à Nantes Le "nouveau cinéma" de l'Inde du Sud», 13 décembre 1980..
  2. «La source - Festival des 3 Continents». Festival des 3 Continents..
  3. Louis Marcorelles. «Le Festival des Trois Continents à Nantes L'Inde déchirée de Ritwik Ghatak», 3 décembre 1982..
  4. «Appel à candidatures : Atelier Produire au Sud de Nantes 2015». Ambassade de France à Manille, 16 juin 2015. Arxivat de l'original el 2016-03-28. [Consulta: 30 abril 2022]..
  5. «Festival des 3 Continents : dernière séance pour les frères Jalladeau». Presse-Océan, 27 décembre 2007.
  6. Gérard Fouquet. «Regard sur le cinema "Thaï" : quatre pas au royaumes des montreurs d'ombres». 3continents.com, 1985.