Filantropia
La filantropia és l'amor del gènere humà i tot el que a la humanitat respecta, particularment, en la seva forma positiva i constructiva, expressat en l'ajuda als altres sense que necessàriament es requereixi un bescanvi o cap interès en una resposta. La filantropia, al contrari de la caritat o la beneficència, no és un terme moral ni polític sino una passió filosòfica personal en general antipolítica. És l'oposat a la misantropia, per bé que cada una de les dues pot revestir trets de l'altra.[1][2]
Els esforços filantròpics són relitzats per part d'individus o per grups d'individus organitzats. Donatius a organitzacions humanitàries, persones, comunitats, o treballant per a ajudar els altres, directament o per mitjà d'una organitzacions no governamentals amb fins no lucratius, així com ho és el treball de voluntari per a prestar suport a institucions que tenen el propòsit específic d'ajudar els éssers vius i millorar les seves vides, són considerats actes filantròpics.
Etimologia modifica
L'etimologia de la paraula filantropia deriva les seves arrels del grec φίλος philos (o fils), i άνθρωπος, antropos, que es traduïxen respectivament com "amor" (o "amant de", "amic de"), i "home" (o "ésser humà"), pel que filantropia significa "amor a la humanitat". La seva antonímia és misantropia.
Història modifica
El terme va ser creat per Julià l'Apòstata. Una de les tasques primordials de Julià com emperador, va ser la de restaurar el paganisme com religió dels romans, en aquest intent va imitar a l'església cristiana en totes les seves institucions i fins i tot en la seva doctrina, com en aquest cas, així va encunyar el terme "filantropia" per a suplir al cristià de caritat, que formava una de les virtuts de la nova religió i que mai havia estat part del paganisme com religió a Roma o Atenes.
Als Estats Units destaca l'empresari Andrew Carnegie, que va escriure L'evangeli de la riquesa i es va dedicar a la filantropia a gran escala, amb especial èmfasi en la creació de biblioteques locals, la pau mundial, l'educació i la investigació científica. Uns altres filantrops americans importants del segle xx van ser els empresaris John D. Rockefeller i Henry Ford.
Referències modifica
- ↑ Paula Hunziker,Misantropia, filantropia, apatia, Ed. Brujas, 2007. ISBN 9789875910829 (castellà)
- ↑ Concepción Arenal, La beneficencia, la filantropía y la caridad, Universidad Complutense de Madrid, Imprenta del Colegio de sordo-mudos y de ciegos, 1861. (castellà)
Bibliografia modifica
- Justin Sachs, El Poder De La Filantropía, 2015. ISBN 9781507103883 (castellà)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filantropia |