Flavia Company

novel·lista argentina

Flavia Company (Buenos Aires, Argentina, 1963) és una escriptora, periodista i traductora que viu a Catalunya des de l'any 1973. Ha treballat també com a crítica literària, professora de tallers literaris i presentadora de televisió (BTV), però la seva trajectòria professional destaca per la seva literatura. Com a escriptora, cultiva l'assaig, el conte, la prosa poètica i la novel·la. És professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Màster de Creació Narrativa de la Universitat Pompeu Fabra.[1]

Infotaula de personaFlavia Company
Flavia Company.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, guionista, periodista, traductora
GènereNarrativa, poesia, periodisme d'opinió i literatura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresDame Placer

IMDB: nm2086575 Twitter: FlaviaCompany Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El 27 de setembre de l'any 1963 va ser el seu naixement. L'any 1990 es trasllada a Sant Carles de la Ràpita, una ciutat que més tard retratarà en el seu llibre "Retrat de la Ràpita", il·lustrat per la pintora i amiga seva, Rosa Querol. A partir del 1995, viu entre Sant Carles i Barcelona, on impartirà tallers literaris tant per a nens com per a adults. Durant aquest temps també ha col·laborat com a crítica literària al diari La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estudiat piano i l'apassiona navegar en el seu veler, el Proteo. El juny de 2018 va emprendre un viatge al voltant del món, sense data ni lloc de tornada, durant el qual va decidir deixar de signar amb el seu nom i iniciar l'ús d'heterònims sortits dels personatges de les seves novel·les. El primer heterònim és Haru a 2020 i segueix amb Andrea Mayo a 2021. Respecte a aquesta evolució poden llegir-se les reflexions de la mateixa autora al seu bloc. Actualment col·labora amb el diari espanyol La Vanguardia. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, portuguès, italià, polonès, alemany i danès.

Novel·les en catalàModifica

  • La planta carnívora. Ed. Proa (2021). Signat amb heterònim: ANDREA MAYO
  • Ja no necessito ser real. Univers Llibres, 2020. Signat amb heterònim: HARU
  • Magôkoro. Catedral, 2019.
  • Haru. Catedral, 2016.
  • Segona pell. Proa, 2013.
  • Que ningú no et salvi la vida. Ed. Proa, 2012.
  • L'illa de l'última veritat. Ed. Proa, 2010.
  • Negoci Rodó. Ed. Columna, 2005.
  • Melalcor. Edicions 62, 2000.
  • Ni tu, ni jo, ni ningú. Premi Documenta 1997. Edicions 62, 1998.
  • Llum de Gel. Edicions El Mèdol, 1996.
  • L'apartament. MobilBook/Salón Náutico, 2006.

Novel·les en castellàModifica

  • Ya no necesito ser real. Catedral, 2020. Firmado con heterónimo: HARU
  • Magôkoro. Catedral, 2019.
  • Haru. Catedral, 2016.
  • Querida Nélida, reedició en Ediciones La Palma, Colección EME, 2016.
  • Que nadie te salve la vida. Lumen, 2012. (Editorial El Ateneno, 2020)
  • La isla de la última verdad. Lumen, 2011.
  • La mitad sombría. DVD Ediciones, 2006. (Editorial Evaristo, 2020)
  • Ni tú, ni yo, ni nadie. Ed. Muchnik, 2002.
  • Melalcor. Ed. Muchnik, 2000.
  • Dame placer. Ed. Emecé, 1999. (Editorial Comba, 2021)
  • Luz de hielo. Bassarai Ediciones, 1998.
  • Saurios en el asfalto. Ed. Muchnik, 1997.
  • Círculos en acíbar. Ed. Montesinos, 1992.
  • Fuga y contrapuntos. Ed. Montesinos, 1989.
  • Querida Nélida. Ed. Montesinos, 1988.

Relats en catalàModifica

  • Al teu rotllo. Ed. Cruïlla, 2015.
  • No em ratllis. Ed. Cruïlla, 2013.
  • L'apartament. MobilBook/Salón Náutico, 2006.
  • Viatges Subterranis. Ed. El Mèdol, 1993.

Relats en castellàModifica

  • Trastornos literarios. Ed. Páginas de Espuma, 2011. (Reedició revisada amb texts inèdits.)
  • Con la soga al cuello. Ed. Páginas de Espuma, 2009.
  • Género de Punto. Ed. El Aleph, 2003.
  • Trastornos Literarios. Ed. DeBolsillo, 2002.
  • Viajes subterráneos. Bassarai Ediciones, 1997.

Prosa poèticaModifica

  • Retrat de la Ràpita. En català. Amb il·lustracions de la pintora Rosa Querol. Edició de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, 1996.

PoesiaModifica

  • Yo significo algo. Stendhal Books, 2016.
  • Volver antes que ir. En castellà. Eugenio Cano Editor, Madrid, 2012.

Literatura infantil en catalàModifica

  • Societat Kyoto. Ed. Cruïlla, 2019.
  • El llibre de les preguntes. Ed. Cruïlla, 2016.
  • Dona-hi la volta. Ed. Cruïlla, 2016.
  • Els Ambigú i el cas de l'estàtua. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2010.
  • Un perill sota el mar. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2009.
  • Estels Vermells. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2008.
  • Gosigatades. Ed. Animallibres, 2007.
  • L'espai desconegut. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2006.
  • El missatge secret. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2004.
  • L'illa animal. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2003.
  • El llibre màgic. Ed. Cruïlla. Col. El Vaixell de Vapor, 2001.

Obra pròpia traduïda a altres llengüesModifica

  • L'issola dell'ultima verità (L'illa de l'última veritat) Traducció a l'italià, Itàlia. Edizioni E/O, 2013. Traducció de Stefania Maria Ciminelli.
  • Com a soga do pescoço (Con la soga al cuello) Traducció al portuguès, Brasil. Ed. Cubzac, 2011. Traducció de Luís Carlos Cabral.
  • Die Insel der letzten Wahrheit (L'illa de l'última veritat) Traducció a l'alemany, Ed.Berlin Verlag, 2011. Traducció de Kirsten Brandt.
  • A mitade sombria(La mitad sombría) Traducció al portuguès, Brasil. Ed. Cubzac. Enero 2008. Traducció d'Ana Lima Cecilio.
  • "Diario", del llibre de contes Género de Punto. Seleccionat per l'antologia "Crossing Barcelona", traduït a l'alemany, 2007. Ed. Sammlung Luchterland. Traducció de Hanna Grzimek.
  • Viajes subterráneos, contes. Traducció al polonès. 1999.
  • Ni tú ni jo ni ningú, traducció per l'autora del català al castellà. Ed. El Aleph, 2003.
  • Dame Placer, traducció a l'holandés, Ed. De Geus, (2002).
  • Dá-me Prazer, traducció al portuguès de Serafim Ferreira, Ed. Difel, 2001.
  • Donne-moi du plaisir, traducció al francès de Claude Bleton, Ed. Flammarion, 2001.
  • Luz de Hielo (novel·la; traducció per l'autora al castellà de Llum de Gel,). Ed. Bassarai, 1998.
  • Viajes subterráneos (contes; traducció al castellà de Viatges Subterranis, per Ignacio Navau, amb la revisió i les correccions de l'autora.) Ed. Bassarai, 1997.

AntologiesModifica

  • Mar de pirañas. Nuevas voces del microrrelato español (Ed. Fernando Valls), Menoscuarto, 2012, ISBN 978-84-96675-89-6.

ReferènciesModifica

  1. «Flavia Company». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].

Enllaços externsModifica