Flora Perini

Flora Perini (Roma, 20 de novembre de 1887setembre de 1975) fou una mezzosoprano italiana, que desenvolupà la seva carrera arreu d'Europa i Sud Amèrica i els Estats Units. Va cantar un ampli repertori que incloïa obres de compositors veríssims com Mascagni, compositors de bel canto com Rossini i Bellini, les grans òperes italianes de Verdi, les òperes alemanyes de Strauss i Wagner i les òperes russes de Rimsky-Korsakov. Va cantar en nombroses estrenes al llarg de la seva carrera, incloent la creació del paper de la princesa en la producció original de 1918 de Suor Angelica de Puccini o la protagonista de Goyescas, de Granados.[1]

Infotaula de personaFlora Perini
Flora Perini 1.jpg
Flora Perini a l'entrada del Metropolitan l'any 1917 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Dades personals
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: dbcb5c14-c8b0-41f1-8e87-48fe3103fa37 Discogs: 1653823 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià a l'Academia Nacional de Santa Cecília de la seva ciutat natal, on el 1907 aconseguí la medalla d'or; l'any següent debutà a La Scala de Milà en el paper d'Anacoana, a l'òpera Cristoforo Colombo, de Franchetti. Després cantà successivament a Venècia, Madrid, Barcelona, Buenos Aires i Nova York.

El 1910 va cantar com a Xenia a Boris Godunov, amb Adamo Didur al Teatro Colón de Buenos Aires. Després va tornar a aquest teatre moltes vegades cantant com a Herodias, a Salome, de Richard Strauss el 1913 i Annina, a Der Rosenkavalier, el 1915. Al Teatro Regio de Torí, dirigit per Ettore Panizza, va debutar el 21 de desembre. El 1912 cantà Cristoforo Colombo, amb Giuseppe Nessi, i el 1913 és la veu celestial a Don Carlo amb Nessi, Giuseppe De Luca (baríton) i Mansueto Gaudio i Gutruna a Il crepuscolo degli dei, amb Giuseppe Danise. També va cantar a Buenos Aires en l'estrena de l'òpera El sueño de Alma, de Carlos López Buchardo el 1914.[2]

El 1915, la Perini va fer el seu debut als Estats Units, al Metropolitan Opera House de Nova York en el paper de Lola a Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, amb De Luca. Després va cantar en 338 actuacions al Met en els següents nou anys interpretant els papers d'Amneris a Aida, Enrichetta a I Puritani, Hedwige a Guglielmo Tell, Maddalena a Rigoletto, Mercédès a Carmen, Nancy a Martha, Rossweisse a Die Walküre, la fada de primavera a The Snow Maiden, Suzuki a Madama Butterfly i Teresa a La Sonnambula. Després va crear els papers de Konchakovna a Il principe Igor el 1915, Pepa a Goyescas d'Enric Granados el 1916, Smaragdi a Francesca da Rimini, de Riccardo Zandonai, la princesa a Suor Angelica, de Giacomo Puccini, el 1918, Pantasilée a La Reine Fiammette, de Xavier Leroux, el 1919, "Light" a L'Oiseau bleu (adaptat per Albert Wolff de L'uccellino azzurro) el 1919 i Larina a Eugeni Onegin, al 1920.[2]

Perini va pertànyer a la primera generació de cantants que van fer gravacions fonogràfiques, i així se la pot escoltar en l'enregistrament fet al 1917 per a la Victor Talking Machine Company, del quartet de Rigoletto, «Bella figlia dell'amore», amb Amelita Galli-Curci, Enrico Caruso i Giuseppe De Luca.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Flora Perini». Opera-arias.com. [Consulta: novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Riemens, Leo; Kutsch, K. J.. A concise biographical dictionary of singers: from the beginning of recorded sound to the present. Chilton Book Co., 1969. 

BibliografiaModifica