Foment Republicà de Sants

El Foment Republicà de Sants és un edifici ubicat al carrer Cros número 7, al barri de Sants de Barcelona. Va ser dissenyat pel mestre d'obra Enric Figueras i Ribas l'any 1894 i és d'estil eclèctic. És un edifici molt ampli que ocupa dues parcel·les, amb planta baixa i primer pis, a les quals se'ls van fer afegits posteriors. Es compon de tres volums, sent el central el més alt i el que conté la sala d'actes i la façana amb la major part del repertori iconogràfic que l'identifica com a espai d'ús cultural i recreatiu. La presència d'una carassa envoltada amb decoració vegetal a les llindes dels forats de la primera planta, evidencien una funció de caràcter teatral a l'edifici.

Infotaula d'edifici Foment Republicà de Sants
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Enric Figueras i Ribas
Construcció	1894
Característiques
Estil arquitectònic	Eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i Sants-Montjuïc (Barcelonès)
Localització	C. Cros, 7-11 - c. Sant Crist, 52-56
41° 22′ 29″ N, 2° 08′ 17″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 42489
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 42489 Id. Barcelona 1687

Descripció

L'edifici del Foment Republicà de Sant s'ubica a la cantonada del carrer Cros amb el del Sant Crist. L'immoble és entre mitgeres i consta de planta baixa, un pis i terrat. Està format per tres cossos i tots el elements estan formats de forma simètrica.

El cos central té a la planta baixa tres obertures, la central d'arc rebaixat i les laterals allindades, separades entre si per pilastres amb capitell corinti; les dues pilastres centrals sobresurten del pla de la façana i fan un efecte de degradació. Al primer pis té al centre un gran balcó de forma semicircular amb la barana de balustres; la porta de dona al balcó és de més alçada que el pis i ocupa una part del coronament. És d'arc de mig punt i la clau de volta està decorada amb una màscara. Hi ha una placa que recorda que aquí es va fundar ERC. La porta està emmarcada per dos pilastres d'ordre corinti que aguanten una cornisa sobre la qual hi ha el coronament. A banda i banda s'obren dos portes balconeres amb barana de balustres; tenen les llindes decorades amb caps i elements vegetals. Estan emmarcades per pilastres corínties a banda i banda i un fris de flors a la part superior. El coronament és de grans dimensions i sobresurt per sobre dels cossos laterals. A banda i banda de la gran finestra del centre hi ha uns cassetons amb relleus relacionats amb les arts amb pilastres i palmetes als costats. Una cornisa dona pas al segon pis d'aquest coronament que té al centre un relleu on es veu una Niké que porta una cinta on es llegeix "ATENEU" i una taula amb un bust i una ploma; dues pilastres aguanten un frontó semicircular amb el timpà buit i decorat amb acroteris. A banda i banda hi ha uns relleus de caps de lleó que mosseguen una cinta d'on pengen garlandes i emmarcant l'escena hi ha unes pilastres on es recolzen unes palmetes.

Els cossos laterals tenen tres obertures a la planta baixa, la més propera al cos central és d'arc rebaixat i es correspon amb el portal d'accés i les altres, de forma allindanada, són botigues. Al primer pis quatre obertures donen a un balcó corregut de ferro forjat. Les llindes de les portes tenen caps d'home i decoració vegetal i per sobre hi ha un fris de flors i respiradors. Als extrems i entre les obertures unes pilastres aguanten un fris, llis el del cos esquerre i decorat amb acroteris el de la dreta, que fa de coronament a aquests cossos.

La façana que dona al carrer Sant Crist té una porta d'arc rebaixat i dues finestres a la planta baixa. Aquestes obertures estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis dos balcons individuals als extrems i dos finestres al centre; en aquest nivell les obertures tenen la llinda marcada però sense decoració. Per sobre hi ha un fris amb respiradors i, rematant la façana, una cornisa.

Història

L'any 1877 es va obrir el carrer Cros que unia el carrer de Sant Crist, que havia sigut la principal via del poble de Sants, i la carretera de Sants. Aquest carrer passava per uns terrenys de la família Cros, motiu pel qual el nou carrer va agafar aquest nom. L'any 1894, Francesc Batllori va encarregar la construcció d'aquest edifici per ubicar l'Ateneu de Sants, lloc on es reunia les élits de Sants.

A partir del 1905 l'edifici passà a ser el Foment Artístich de Sants, una entitat de caràcter cultural on entre moltes d'altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants, moment en el qual va tenir lloc la Conferència d'Esquerres Catalanes que va finalitzar amb la creació d'ERC.

Entre els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 s'hi va celebrar la Conferència d'Esquerres. En aquesta conferència hi van assistir tres organitzacions de caràcter republicà: Estat Català, el partit de Francesc Macià; el Partit Republicà Català de Lluís Companys i l'Opinió, el partit de Joan Lluhí així com altres agrupacions de caràcter més local. Com a culminació de l'acte, es va fundar el partit Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que guanyaria les eleccions municipals.

Després de la Guerra Civil, l'edifici va allotjar la Falange Española Tradicionalista que va reconvertir el teatre de l'antic ateneu en un saló de tir.

El dia 20 de febrer de 2015, un incendi originat a l'establiment comercial de la planta baixa de l'edifici va cremar el local i part de l'estudi del primer pis.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foment Republicà de Sants

• «Foment Republicà de Sants». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.