Obre el menú principal

La font de la Bellesa és una escultura situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la plaça de Dante. Obra de Josep Llimona de 1925, va ser col·locada en el context de la urbanització de la muntanya de Montjuïc efectuada per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1756.[1]

Infotaula d'edifici
Font de la Bellesa
La Bellesa, Josep Llimona.jpg
Dades
Tipus font
Arquitecte Josep Llimona
Creació 1925
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme, modernisme
Mesura 4,05 x 9,83 (total), 1,95 x 0,59 x 0,55 (figura), 0,52 x 0,64 x 0,64 (base)
Ubicació geogràfica
Localització Pl. Dante
 41° 22′ 07″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.368682°N,2.165245°E / 41.368682; 2.165245Coord.: 41° 22′ 07″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.368682°N,2.165245°E / 41.368682; 2.165245
BCIL
Identificador IPAC: 42495
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Detall de l'escultura.

Escultura en marbre que s'alça sobre un pedestal a la plaça Dante de l'avinguda Miramar a Montjuïc. Es tracta d'un dels exemples de La Bellesa que creà Josep Llimona i Bruguera. La plaça sobre la que fou construïda és de forma circular, inclou en un primer nivell altres quatre fonts, també circulars i sobre aquestes, en un segon nivell, un altre receptacle amb els costats còncaus.[2][3]

Sobre aquest últim, i damunt d'un pedestal, es troba l'escultura de la Bellesa, un nu femení realitzat en marbre blanc, que es troba envoltat de brolladors d'aigua. Es tracta d'un disseny de Llimona realitzat uns anys abans, del que va fer diverses versions. L'elegant figura de la jove es troba en contrapposto, amb el braç dret doblegat recolzant la mà en l'espatlla, sobre la qual reclina el cap. L'esveltesa de la figura suggereix una constitució més nòrdica que mediterrània, en una època en què aquesta última era el prototip estètic del corrent de moda, el noucentisme, com es denota en l'obra d'Aristide Maillol o Josep Clarà. Per això, malgrat la data de realització i l'habitual adscripció d'aquesta obra al noucentisme, l'execució de Llimona sembla inspirar-se més en el modernisme dels seus anys de joventut.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Font la Bellesa». [Consulta: 14 setembre 2016].
  2. «Font de la Bellesa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Santiago Alcolea Gil. «La bellesa». [Consulta: 14 setembre 2016].
  4. Lecea et al., 2009, p. 139.

BibliografiaModifica

  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de la Bellesa