Viquipèdia

Aristides Maillol

Escultor, pintor i gravador català del nord
(S'ha redirigit des de: Aristide Maillol)

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Plantilla:Infotaula personaAristides Maillol

(1925) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Aristide Maillol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Aristide Bonaventure Jean Maillol Modifica el valor a Wikidata
8 desembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Banyuls de la Marenda (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Banyuls de la Marenda (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBanyuls de la Marenda Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Académie Colarossi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura i pintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, gravador, dibuixant, aiguafortista, pintor, litògraf, artista visual Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment nabí i simbolisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Léon Gérôme i Alexandre Cabanel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Osouf, Marcel Gimond i Lucile Passavant Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Representat perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 juny 1964documenta 3
16 juliol 1955documenta 1 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c55b60b7-72d8-404c-88ba-f0ee2c456e3a Discogs: 5002728 Find a Grave: 17613643 Modifica el valor a Wikidata
« Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen. »
— Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19[1]


Biografia

modifica

A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. A 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, impressor, il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, parteix a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època que passa més penúries i que fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va entrar en el grup del nabís, i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.[2]

Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. Aleshores es dedica exclusivament a l'escultura; molt influït pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i simple, amb un gran equilibri i sempre les enquadra en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.

El 1905 li arriba la fama al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París per via d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme. La serenitat, així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, li permet de refermar en la història de l'escultura, mitjançant el llegat grec, la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per a oferir-li un gran període postrodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.[3]

A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de l'ocupació franquista de Catalunya.[4] També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908.[5]

Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de tornar a viure i treballar a llur país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, per tècnics Joaquim Claret o Ricard Guinó i influencia nombrosos artistes joves com Jordi Caseblanque o Roger Maureso, per la seva banda Terrús forma Enric Escarrà i Gustau Violet i pren sota la seva protecció Marcel Gili i Pierre Bardou. Artistes com Martí Vives, Camil Descossy, Andreu Suspuglas, Lluís Cazals o Marcel Delaris fan aleshores les primeres exposicions.[3]

Maillol pinta i dibuixa molt; comença el 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Es mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.

La casa museu

modifica

La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els 10 anys darrers de la vida del pintor.

Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria".[6]

Obres

modifica

Aquí una llista parcial d'algunes obres del mestre.

Escultures

modifica
  • Leda, 1900
  • Noia ajupida, circa: 1900 actualment al Museu Deu del Vendrell
  • Mediterrània, 1902, actualment al Museu d'Orsay
  • Corredor ciclista, 1907
  • Tors d'estiu, 1910-11, emplaçada a Barcelona, al costat del MNAC
  • Monument a Cézanne, 1912/1925
  • L'Illa de França, 1925
  • Dina, 1939/1940
  • etc.

Tapissos

modifica
  • El llibre
  • El jardí
  • Música per a la princesa

Il·lustracions

modifica

Pintures

modifica
  • ...

Llista parcial d'obres de Maillol

modifica

Aquí una llista parcial il·lustrada, en format taula.

Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
 
 1933 Monuments als morts de les guerres Pedra
N'hi ha una rèplica en bronze en el lloc original; aquest s'ha traslladat per raons de conservació 		Banyuls de la Marenda
 
 1922 Monument als morts de Ceret Pedra de gres
 Ceret
 
 1922 Monument als morts d'Elna Bronze
 Elna
 
 1919-1923 Monument als morts Pedra calcària
 Portvendres
 
 1938 L'aire Bronze
 París, Jardins du Carrousel
Otterlo, Kröller-Müller Museum
Hannover, Georgsplatz
 
 1938 L'aire Pedra
Monument als aviadors dels correus aeris 		Tolosa de Llenguadoc, Les Abattoirs
 
 1905-1908 L'acció encadenada Bronze Puget-Théniers, Place du Pré-du-Foire
Rèplica a París, Jardins de les Teuleries
 
 1905 La Mediterrània Bronze París, Jardins du Carousel
Rèplica a: Perpinyà, Pati de la Casa de la Ciutat
 
 1921 Banyista arreglant-se els cabells Bronze París, Jardins du Carousel
 
 1937 Banyista amb túnica Bronze
Nota: algunes fonts indiquen 1921 com a data... 		París, Jardins du Carousel
Rèplica a Porto, als jardins de la Fundació de Serralves, des del 2011.
 
 1910 L'estiu Bronze París, Jardins du Carousel
 
 1911 L'estiu sense braços
(Tors d'estiu) 		Bronze
163 cm
Nota: La rèplica a Barcelona fou regalada a la ciutat pels empresaris de l'Associació Barcelona Olímpica el 1992[7][8] 		Perpinyà, Avinguda Arístides Maillol (Passejada dels Plàtans)
Rèplica a Barcelona, jardins del MNAC, sota el nom de Tors d'estiu
 
 1910 Flora Bronze
 París, Jardins du Carousel
 
 1912 Homenatge a Cézanne Plom
 París, Jardins du Carousel (des de 1929)
1918-1925 Tors de Venus Bronze
D'aquesta escultura se'n va fer un tiratge de 6 exemplars, probablement ca. 2008 o 9 (?), un dels quals, amb dimensions de 115 cm x 48 cm x 33cm, fou exposat a La Pedrera de Barcelona el 2009-2010, després adquirit per la GenCat per emplaçar prop de la Delegació a Girona el 2010.[7][9][10] 		París, Museu Maillol.
Rèplica a Girona, al Passatge d'Arístides Maillol, des del 2010.
 
 1925 La muntanya Plom
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
 1909 La nit Bronze
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
 1930 Les tres nimfes Plom
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
 1910 Pomona Bronze
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
 1938 El riu Bronze
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
 1928 Venus Bronze
 París, Jardins du Carousel (des de 1964)

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2013-01-16. [Consulta: 27 gener 2013].
  2. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 209. ISBN 84-95554-27-5. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Maillol i els artistes de la Catalunya del Nord». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 18 octubre 2012].
  4. ↑ Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol
  5. ↑ Rodríguez Samaniego, Cristina. Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània.. 2006a ed.. 
  6. ↑ Maguí Noguer, catàleg de l'exposició Fascinació per Grècia, Museu d'Art de Girona, 2009.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Reportatge: Un Maillol a Girona» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Revista de Girona núm. 263, nov-des 2010, baixable en PDF des de l'hemeroteca de la Revista de Girona, ISSN 0211-2663 (RdG 263). [Consulta: 23-12-2021].
  8. ↑ «TORS DE L'ESTIU (1911), d'Arístides Maillol» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine. (vídeo de 2:42 minuts), Barcinonews, 31-07-2021. [Consulta: 23-12-2021].
  9. ↑ Fitxa del Tors de Venus Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Espais patrimonials, Generalitat de Catalunya, Delegació de Girona. [Consulta: 23-12-2021].
  10. ↑ «El govern compra el "Tors de Venus" de Maillol i l'instal·la a la nova seu de Girona» Arxivat 2021-12-23 a Wayback Machine., Dani Chicano, El Punt Avui, 27 febrer 2010.

Bibliografia

modifica
  • Bassères, François. Mme. François Bassères. Maillol, mon ami, 1979. 
  • Borràs, Maria Lluïsa. Obra Cultural de "La Caixa". Maillol, 1979. 
  • Puig, Docteur René. Aristide Maillol. Fils de Banyuls-sur-Mer. París: La Revue Française, 1965. 
  • Volum 13. Gran Enciclopèdia en Català. Barcelona: Edicions 62, 2004. 

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristides Maillol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aristides_Maillol&oldid=33573398»