Fosfatidiletanolamina

compost químic
No s'ha de confondre amb Cefelina.

Les fosfatidiletanolamines, (en anglès:Phosphatidylethanolamines abreujat com PE) són una classe de fosfolípids que es troben a la membrana biològica.[1] Es sintetitzen per addició de CDP-etanolamina a diglicèrids, alliberant CMP. La S-Adenosil metionina després es pot metilar a amines de fosfatidiletanolamines per a donar fosfatidilcolina. Principalment es pot trobar al folíol interior citoplasmàtic de la bicapa lipídica.[2]

Biosíntesi de la fosfatidiletanolamina en els bacteris

FuncióModifica

Les fosfatidiletanolamines es troben en tots els éssers vius, formant un 25% de tots els fosfolípids. En la fisiologia humana es troben particularment en el teixit nerviós com la matèria blanca del cervell entre altres llocs.[3]

Els PEs tenen un paper en la fusió de la membrana de la bicapa lipídica i en la citoquinesi durant la divisió cel·lular.[4] Addicionalment es creu que els PEs regulen la corvatura de la membrana.[3]

En els humans, el metabolisme de PE es creu que és important en el cor. A més té un paper en la secreció de lipoproteïnes al fetge.[5] El PE també és capaç de propagar prions infecciosos.[6]

Mentre que la fosfatidilcolina és el principal fosfolípid en els animals, en el cas dels bacteris ho són les fosfatidiletanolamines.

EstructuraModifica

Com una lecitina, el PE consta d'una combinació de glicerol esterificat amb dos àcids grassos i àcid fosfòric. El grup fosfat es combina amb l'etanolamina.

ReferènciesModifica

  1. Wellner, Niels; Diep, Thi Ai; Janfelt, Christian; Hansen, Harald Severin «N-acylation of phosphatidylethanolamine and its biological functions in mammals». Biochimica et Biophysica Acta, 1831, 3, 2012, pàg. 652–62. DOI: 10.1016/j.bbalip.2012.08.019. PMID: 23000428.
  2. Mishkind, Michael «Phosphatidylethanolamine – in a pinch». Trends in Cell Biology, 10, 9, 2000, pàg. 368. DOI: 10.1016/S0962-8924(00)01826-2.
  3. 3,0 3,1 Vance, Jean E.; Tasseva, Guergana «Formation and function of phosphatidylserine and phosphatidylethanolamine in mammalian cells». Biochimica et Biophysica Acta, 1831, 3, 2012, pàg. 543–54. DOI: 10.1016/j.bbalip.2012.08.016. PMID: 22960354.
  4. Emoto, K.; Kobayashi, T; Yamaji, A; Aizawa, H; Yahara, I; Inoue, K; Umeda, M «Redistribution of phosphatidylethanolamine at the cleavage furrow of dividing cells during cytokinesis». Proceedings of the National Academy of Sciences, 93, 23, 1996, pàg. 12867–72. Bibcode: 1996PNAS...9312867E. DOI: 10.1073/pnas.93.23.12867. JSTOR: 40713. PMC: 24012. PMID: 8917511.
  5. Vance, J. E. «Thematic Review Series: Glycerolipids. Phosphatidylserine and phosphatidylethanolamine in mammalian cells: Two metabolically related aminophospholipids». The Journal of Lipid Research, 49, 7, 2008, pàg. 1377–87. DOI: 10.1194/jlr.R700020-JLR200. PMID: 18204094.
  6. Deleault, N. R.; Piro, J. R.; Walsh, D. J.; Wang, F.; Ma, J.; Geoghegan, J. C.; Supattapone, S. «Isolation of phosphatidylethanolamine as a solitary cofactor for prion formation in the absence of nucleic acids». Proceedings of the National Academy of Sciences, 109, 22, 2012, pàg. 8546–51. Bibcode: 2012PNAS..109.8546D. DOI: 10.1073/pnas.1204498109. PMC: 3365173. PMID: 22586108.

Enllaços externsModifica