Francesc Bonifaç i Massó
Francesc Bonifaç i Massó (Valls, 1735 - Tarragona, 1806) fou un escultor barroc català, net de Lluís Bonifaç i Sastre i besnet de Lluís Bonifaç el Vell, i germà de Lluís Bonifaç i Massó, tots ells igualment escultors.[1] Establert a Tarragona, realitzà un gran nombre d'obres: Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Maldà (1762); Sant Crist, per al Morell (1766); Ester i Abigail, per al cambril del Santuari de Misericòrdia de Reus (1772); els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí per a la seu de Lleida (1775-1785); el retaule major dels carmelites de Vilanova i la Geltrú (1795). Altres obres seves són de cronologia incerta: els retaules de Sant Oleguer i Sant Agustí per a la catedral de Tarragona, el de Santa Rosalia a Torredembarra, la llitera de la Verge d'Agost a Valls i obres per a la Cartoixa d'Escaladei. El 1771 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1735  Valls (Alt Camp) |
| Mort | 1806 (70/71 anys) Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Lluís Bonifaç i Massó |
| Parents | Lluís Bonifaç i Sastre () |
Referències modifica
- ↑
- ↑ Hugas, Bonaventura Bassegoda i; Riera, Joaquim Garriga i; París, Jordi. L'Època del Barroc i els Bonifàs: actes de les Jornades d'història de l'art a Catalunya, Valls, 1, 2 i 3 de juny de 2006. Edicions Universitat Barcelona, 2007. ISBN 978-84-475-3195-0.