Francesc Payà i Llongueras

pilot de trial i comerciant català

Francesc Payà i Llongueras (Vilassar de Mar, 19 d'agost de 1953),[1][2] més conegut com a Quico Payà, és un ex-pilot de trial català que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1970.[3] Després d'haver estat el principal pilot oficial d'OSSA durant diverses temporades i d'haver protagonitzat un sonat fitxatge per Montesa el 1974,[4] Payà fou el primer a pilotar una SWM al campionat estatal (concretament, el 1979), essent així el primer català a competir en trial amb una moto no catalana. També fou un dels únics a pilotar l'austríaca Puch, sense gaire bons resultats en aquest cas.

Infotaula de personaQuico Payà
Biografia
Naixement(ca) Francesc Payà i Llongueras Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Vilassar de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,74 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial, comerciant, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmotospaya.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100000004148731 Instagram: motospaya Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1971 - 1982
EquipsOSSA, Montesa, Bultaco, SWM, Puch
DebutTrial de Les Santes (1970)
Palmarès en trial
C. d'Espanya2 Subcampionats (1972, 1975)
C. Cat. Júnior1 (1971)
Activitat professional
NegocisMotos Payà a Mataró
Cofundador de JP
ResidènciaViu a Mataró (Maresme)

Comerciant de motocicletes des de sempre, resideix des dels 9 anys a Mataró, on regenta la botiga que va fundar el seu pare Olegari Payà.[2][4] Durant uns anys fou l'importador per a tot l'estat de les SWM de trial. El 1987, ja retirat de la competició, s'associà amb el seu antic company d'equip a OSSA Albert Juvanteny i fundaren a Cabrera de Mar una empresa fabricant de motos de trial, JP.[5]

Trajectòria esportiva

modifica

El seu debut en competició fou al IV Trial Internacional de Les Santes de Mataró, el 26 de juliol de 1970, amb resultat de victòria a la categoria júnior amb la seva OSSA (en sènior va guanyar Pere Pi). El 1971, Payà va repetir victòria a la mateixa prova en categoria júnior, mentre que en sènior el guanyador fou Gordon Farley. Aquell any, Payà va guanyar nombroses proves a la seva categoria pertot el país, cosa que li va valdre el títol de Campió de Catalunya júnior.[2]

El 1972, Payà va debutar amb victòria en categoria sènior (la màxima a l'època) al Trial de Reis, prova inaugural del Campionat d'Espanya. Aquella temporada fou molt reeixida i finalment quedà subcampió d'Espanya, a només 5 punts d'Ignasi Bultó. El 1973 va baixar al quart lloc final del campionat, per bé que va obtenir èxits importants, com ara el tercer lloc final als Tres Dies de Santigosa (superat només per l'austríac Walter Luft i el francès Charles Coutard) o el segon lloc en un trial internacional a Someire. Tots aquests èxits li van valdre el premi al millor esportista de Mataró a la Festa de l'Esport del 1974.[2][6]

De cara al 1974, Payà va deixar OSSA i va fitxar per Montesa, participant al campionat d'Europa amb bones actuacions, com ara el novè lloc al Trial de Sant Llorenç i l'onzè a Irlanda. Després del servei militar i d'un accident que va patir, encara va poder acabar en tercer lloc al campionat d'Espanya.[2] El 1975 va estar dominant el campionat estatal quasi tota la temporada amb la Montesa, tot i que finalment el campió fou Manuel Soler i Payà repetí el subcampionat de tres anys enrere.

El 1976, Payà va tornar a OSSA i va aconseguir alguna bona classificació internacional: vuitè a Bèlgica i 34è (tercer català) entre prop de 300 participants als Sis Dies d'Escòcia.[2] Al campionat estatal hi acabà en sisena posició. Durant els anys següents, Quico Payà va anar espaiant la seva activitat, tot i que va seguir aconseguint diversos èxits: el 1978, per exemple, fou tercer al I Trial Indoor de Barcelona, per darrere de Jaume Subirà i Yrjö Vesterinen, el campió del món.

Quico Payà va abandonar definitivament la competició el 1982. A finals d'aquell any se celebrà a Cabrera de Mar un trial indoor en honor seu.[2]

Palmarès

modifica
Any Motocicleta C. del Món C. d'Espanya
1972 OSSA - 2n
1973 OSSA 16è 4t
1974[a 1] Montesa 23è 3r
1975 Montesa - 2n
1976 OSSA 20è
1977 OSSA - 3r
1978 OSSA/Bultaco - 14è
1979 SWM/Puch -
1980 SWM/OSSA -
1981 OSSA -
1982 OSSA? - 18è
  1. Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món

Referències

modifica
  1. «The rider... Paya Francisco» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Records... Fent equilibris dalt d'una moto, Quico Payà arriba a l'elit estatal de trial (1972)». Iluro Sport, núm. 104 [Consulta: 15 juny 2022].
  3. Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 105. ISBN 84-315-12210. 
  4. 4,0 4,1 «Sensacional fichaje: Paya ficha por Montesa» (PDF) (en castellà). El Mundo Deportivo, 06-02-1974. [Consulta: 15 desembre 2012].
  5. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 311. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. «Millor Esportista Absolut». ilurosport.cat. Iluro Sport. [Consulta: 15 juny 2022].

Enllaços externs

modifica
  • Francesc Payà i Llongueras - Lloc web oficial
  • Entrevista a Francesc Payà al web Retrotrials de març del 2014 (anglès)
  • Entrevista a Francesc Payà publicada al Mundo Deportivo el 19/1/1977  PDF (castellà)