Obre el menú principal

Francesc Vilaró i Carbonell

compositor, tenor i organista català

Francesc Vilaró i Carbonell (Palafrugell, Baix Empordà, 12 d'octubre de 1885 - Granollers, Vallès Oriental, 26 de març de 1966) fou un instrumentista de tenora, pedagog i compositor de sardanes i de nombroses composicions corals i religioses. Ocasionalment usà el pseudònim Vilanell.

Infotaula de personaFrancesc Vilaró i Carbonell
Biografia
Naixement 12 octubre 1885
Palafrugell
Mort 26 març 1966 (80 anys)
Granollers
Grup ètnic Catalans
Activitat
Ocupació Compositor i organista
Gènere artístic Sardana
Veu Tenor
Família
Germans Felip Vilaró i Carbonell
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

El seu pare, organista de Palafrugell, li va donar els seus primers estudis musicals de solfeig i piano, que continuaren amb el mestre Molins (violí). Va ser present al Concurs de Cobles que es va fer a Barcelona el 1902, i oir el gran tenora Albert Martí va despertar la vocació d'en Francesc per aquest intrument, i la voluntat de demanar a en Martí que l'ensenyés a tocar-lo. Als 18 anys, i després de perfeccionar-se amb Joan Lamote de Grignon, va ingressar a la cobla La Principal de Palafrugell com a tenora. A l'any següent va ser requerit com a organista a Arbúcies, així com a mestre de música i per formar-hi una cobla. En aquesta població va escriure la primera sardana (La Moreneta del Montseny, 1908) i va desenvolupar una profunda tasca docent amb alumnes con Francesc Riumalló i Joan Bosch.

L'any 1913 va deixar Arbúcies i es va traslladar a Granollers, on continuà ensenyant música i fundà la cobla Vilaró, nodrida per alguns membres de la família Vilaró i en actiu fins al 1936. Després de la guerra fou director i tenora solista de la cobla Unió Artística de Granollers.

El seu germà Felip va ser fiscornaire i compositor de sardanes, i el seu fill, Josep Maria Vilaró i Pascual, va ser instrumentista de tible, pianista i compositor de fecunda producció.

ObresModifica

SardanesModifica

  • A la treballada, per a piano
  • Al despuntar l'aurora (1943)
  • L'aplec de Lliçà (1960)
  • Aquelles enramades
  • Camí de Riells (1955)
  • Camperola
  • Cançó d'abril, enregistrada en disc "de pedra"
  • Cant de primavera
  • Cant del pastoret (1927)
  • El cant del rossinyol (1920)
  • Cap al tard, enregistrada en disc "de pedra" per La Principal de Palafrugell (Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, ca 1917)
  • La caseta del veral
  • La casserra (1920)
  • Conxita (1927)
  • Els dansaires de Lliçà (1928), signada amb el pseudònim Vilanell
  • Dins la roureda
  • Dol d'enamorat, amb el pseudònim Vilanell
  • Dolça mirada (1952)
  • En Ton paleta (1929). Enregistrada per la Principal de la Bisbal en diversos discos single i LP (Barcelona: Discophon, 1968 SC 2034; 1975 STER 56, STER 77, E-7138)
  • Enyorament de l'amor
  • Flor de Teià (1919)
  • Flor del camp (1916)
  • Flors de primavera
  • Flors del Montseny
  • La font de Sant Hilari (1958)
  • La font del Briançó
  • La font del rossinyol (1951)
  • Fulles de rosa
  • La gralla del pastor (1934)
  • Guillermina
  • Jorn de festa (1947)
  • Mar de Tamariu (1965)
  • Maria Àngels
  • Marisefa (1956)
  • Matinada (1914)
  • Matinada alegre
  • Merceneta
  • La més alegre (1953)
  • La Moreneta del Montseny (1908), la primera
  • Muntanyes del Canigó
  • La non non del rossinyol
  • Ofrena
  • La pastora del Cadí (1962)
  • Pastora galana (1945)
  • Picardia (1950)
  • La plana riallera (1931)
  • Pluja de roses, enregistrada
  • Primavera, enregistrada
  • La pubilla del Vallès (1929)
  • Record
  • Record de Llerona (1960)
  • Recordant aquelles enramades (1960)
  • Records d'amor
  • Retorn (1917)
  • La rondalla (1923)
  • La rosella
  • Rosina. Enregistrada en disc "de pedra (Barcelona: Odeón, 1926)
  • El rossinyol alegre (1956), obligada de tible
  • Santa Fe (1947)
  • So de festa (1952)
  • Sol naixent
  • Sota d'un faig
  • Tornant d'aplec (1945)
  • La tranquil·la (1954)
  • Vesprada (1913)

Enllaços externsModifica