Francesco Laudadio

Francesco Laudadio (Mola di Bari, 2 de gener de 1950 - Bolonya, 6 d'abril de 2005) va ser un director de cinema i televisió italià, a més d'escriptor.

Francesco Laudadio

Biografia
Naixement	2 gener 1950 Mola di Bari (Itàlia)
Mort	6 abril 2005 (55 anys) Bolonya (Itàlia)
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, productor de cinema

Biografia

Als 18 anys va ser el principal líder del moviment estudiantil de Bari el 1968-70, aleshores dirigent del Partit Comunista Italià fins al 1975. Llicenciat en filosofia, germà de Felice Laudadio, va abandonar l'activitat política militant a finals de 1975 i, després d'haver-se traslladat de Bari a Roma, s'apropa al cinema el 1976 treballant primer com a secretari d'edició i producció i immediatament després com a ajudant de direcció d'Ettore Scola, Alberto Sordi, Pasquale Squitieri, Gianni Serra i especialment Mario Monicelli. El 1992 va fundar la seva pròpia productora cinematogràfica, Filmola srl, amb la qual coproduirà algunes de les pel·lícules que va escriure i va dirigir i iniciarà la producció d'altres obres cinematogràfiques dirigides per la directora alemanya Margarethe von Trotta, entre elles Das Versprechen, pel·lícula d'obertura del 45è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 1995 i candidata d'Alemanya al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el mateix any.

Va debutar com a director l'any 1982 amb Grog, en competició al Festival de Venècia de 1982, guanyador al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1982 i un David di Donatello. Autor atent a la problemàtica del nostre temps, en deu anys va dirigir cinc pel·lícules interessants i reeixides, entre elles Fatto su misura, que tracta un tema candent com és la inseminació artificial,, Topo Galileo, una de les poques interpretacions cinematogràfiques de Beppe Grillo, i La riffa, rodada íntegrament a Bari i remake gratuït d'un famós episodi de Boccaccio '70 amb Monica Bellucci - en el seu debut cinematogràfic- en el paper que va ser Sophia Loren.

Després de col·laborar en el guió de dues pel·lícules de producció francesa, va arribar a la televisió com a director de dues pel·lícules i alguns episodis de la sèrie Il mastino. Afectat per una greu malaltia, mor als 55 anys, el seu germà Felice anuncia que el cos del seu germà serà incinerat i no hi haurà funeral, va tornar a la gran pantalla per darrera vegada el 2004 amb Signora , un drama sentimental ambientat durant el feixisme.

L'any 2007 la seva novel·la pòstuma Scrivano Ingannamorte va ser publicada per Sellerio Editore, amb un prefaci d'Andrea Camilleri i un epílogo de Piero Di Siena. Novament es va publicar pòstumament el seu llibre La sirena delle 10. Cronaca dell'organizzazione degli scioperi operai del marzo 1943 a Torino per la Fundació Francesco Laudadio, creada en el seu honor, amb un prefaci de Maurizio Landini, introducció d'Alexander Hoebel i una nota de Piero Di Siena. Sempre la Fondazione Laudadio ha publicat els volums Intifada de Francesco Laudadio, Giorgio Arlorio i Emile Habibi, i Francesco Laudadio fra politica e cinema d'Eleonora Zonno (2011). Algunes tesis de grau a la Universitat de Bari "Aldo Moro" s'han centrat en el treball cinematogràfic de Laudadio.

Filmografia

Director

Cinema

• Topo Galileo (1988)
• Roma 12 novembre 1994 – curtmetratge (1995)
• Un addio nel west, episodi d' Esercizi di stile (1996)
• Donne, episodi d' Alfabeto italiano – curtmetretge (1998)

Televisió

• Il mastino – sèrie de televisió (1997)
• Marco e Giulia. Inviati speciali (2001)

Director i guionista

Cinema

• Grog (1982)
• L'addio a Enrico Berlinguer, documental col·lectiu (1984)
• Fatto su misura (1985)
• La riffa (1991)
• Persone perbene (1992)
• Signora (2004)

Televisió

• L'ultimo concerto – telefilm (1996)

Col·laboracions

• Signore e signori, buonanotte, dirigida per Ettore Scola, Mario Monicelli, Luigi Comencini i Luigi Magni (director ajudant) (1976)
• Un borghese piccolo piccolo, dirigida per Mario Monicelli (secretari d'edició) (1977)
• Il prefetto di ferro, dirigida per Pasquale Squitieri (secretari d'edició) (1977)
• Il nero muove, dirigida per Gianni Serra (ajudant de direcció) (1977)
• Un viatge amb l'Anita, dirigida per Mario Monicelli (ajudant de direcció) (1978)
• Temporale Rosy, dirigida per Mario Monicelli (ajudant de direcció) (1979)
• Camera d'albergo, dirigida per Mario Monicelli (ajudant de direcció) (1980)
• Das Versprechen (Les années du mur), dirigida per Margarethe von Trotta (1995)
• Les gens normaux n'ont rient d'exceptionnel, dirigida per Laurence Ferreira Barbosa (col·laboració en el guió) (1996)

Reconeixements

• David di Donatello
  • 1983 – David di Donatello al millor director novell per Grog

• Globo d'oro
  • 2005 – Globo d'oro de la premsa estrangera per Signora

• Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
  • 1982 - Gran Premi del Públic per Grog