Obre el menú principal

Francisco Moliner Nicolás

metge i polític

Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Infotaula de personaFrancisco Moliner Nicolás
Monument al doctor Moliner en l'Albereda, València.jpg
Monument al doctor Moliner en l'Albereda de València
Biografia
Naixement 1851
València
Mort 21 de gener de 1915(1915-01-21) (als 64 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
13 de juny de 1901 – 27 de març de 1903

1 d'abril de 1914 – 21 de gener de 1915
Circumscripció València
Dades personals
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Metge
Ocupador Universitat de València (1887, 1893–)
Universitat de Saragossa (1883–)
Universitat de Granada
Partit Partit Liberal
Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià medicina a la Universitat de València, on fou deixeble de Nicolás Ferrer Julve. Durant el 1883 fou catedràtic de patologia clínica de la Universitat de Saragossa, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Granada i de fisiologia a la Universitat de València, de la qual en serà rector el 1886, 1893 i 1897. Hi va desenvolupar la histopatologia, la fisiopatologia i la bacteriologia.

El 1885 es va oposar públicament a l'assaig de la vacuna contra el còlera que van fer a València Jaume Ferran i Clua, Amalio Gimeno Cabañas i Manuel Candela Pla, amb els quals va polemitzar públicament perquè considerava que les estadístiques del seu ús eren poc fiables.[1]

Gràcies als seus articles sobre malalties infeccioses i contagioses, el 1890 l'ajuntament de València el va comissionar per a estudiar a Alemanya el mètode de Robert Koch per a combatre la tuberculosi. El 1895 fou nomenat president de l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, i es va fer força popular per organitzar una campanya per a construir un sanatori de tuberculosos a la cartoixa de Portaceli (Bétera) de socors als pobres.[2]

La construcció del sanatori el va impulsar a dedicar-se a la política.[3] Inicialment va militar al Partit Liberal, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1901. El 1908 fou arrestat i separat de la seva càtedra pel governador civil Pérez Moroso per haver promogut una vaga d'estudiants i criticar l'escassetat del pressupost acadèmic, amb l'excusa de la publicació d'un pamflet que no fou dut al governador per a la seva aprovació. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit novament diputat pel Partit Conservador, però va morir poc després. El seu enterrament fou un gran esdeveniment i el 1919 se li va erigir un monument.

ObresModifica

  • Tratado de patología general
  • La cuestión Ferran (1885).
  • Historia de la cuestión Ferrán en España y Francia.
  • Tratado de la pulmonía infecciosa
  • Patogenia y tratamiento del cólera
  • Del cólera en el estado actual de la ciencia y su tratamiento por el lavado de sangre (1890)
  • Lecciones clínicas sobre la pulmonía infecciosa.

ReferènciesModifica

  1. El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)
  2. Jorge Molero Mesa. "Francisco Moliner y Nicolás (1851-1915) y el inicio de la lucha antituberculosa en España". Asclepio, 42 (1990) pp. 253-279.
  3. Germán Perales Birlanga. "Francisco Moliner y Nicolás, de la cátedra al escaño". Matrícula y lecciones : XI Congreso Internacional de Historia de las universidades hispánicas. Valencia, Universitat de València, 2012, v.II, pp.157-175.

Enllaços externsModifica