Francisco Moliner Nicolás
Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1855 València |
| Mort | 1915 (59/60 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementeri General de València |
 Diputat a Corts | |
| 1r abril 1914 – 21 gener 1915 – Joaquín Lacasta España → Circumscripció electoral: València | |
| Diputat a Corts | |
| 13 juny 1901 – 27 març 1903 | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Granada Saragossa València |
| Ocupació | Metge |
| Ocupador | Universitat de València, rector (1887, 1893–) Universitat de Saragossa (1883–) Universitat de Granada |
| Partit | Partit Liberal Partit Conservador |
| Membre de | |
| Alumnes | Ricard Muñoz i Carbonero |
 | |
Biografia modifica
Estudià medicina a la Universitat de València, on fou deixeble de Nicolás Ferrer Julve. Durant el 1883 fou catedràtic de patologia clínica de la Universitat de Saragossa, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Granada i de fisiologia a la Universitat de València, de la qual en serà rector el 1886, 1893 i 1897. Hi va desenvolupar la histopatologia, la fisiopatologia i la bacteriologia.
El 1885 es va oposar públicament a l'assaig de la vacuna contra el còlera que van fer a València Jaume Ferran i Clua, Amalio Gimeno Cabañas i Manuel Candela Pla, amb els quals va polemitzar públicament perquè considerava que les estadístiques del seu ús eren poc fiables.[1]
Gràcies als seus articles sobre malalties infeccioses i contagioses, el 1890 l'ajuntament de València el va comissionar per a estudiar a Alemanya el mètode de Robert Koch per a combatre la tuberculosi. El 1895 fou nomenat president de l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, i es va fer força popular per organitzar una campanya per a construir un sanatori de tuberculosos a la cartoixa de Portaceli (Bétera) de socors als pobres.[2]
La construcció del sanatori el va impulsar a dedicar-se a la política.[3] Inicialment va militar al Partit Liberal, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1901. El 1908 fou arrestat i separat de la seva càtedra pel governador civil Pérez Moroso per haver promogut una vaga d'estudiants i criticar l'escassetat del pressupost acadèmic, amb l'excusa de la publicació d'un pamflet que no fou dut al governador per a la seva aprovació. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit novament diputat pel Partit Conservador, però va morir poc després. El seu enterrament fou un gran esdeveniment i el 1919 se li va erigir un monument.
Obres modifica
- Tratado de patología general
- La cuestión Ferran (1885).
- Historia de la cuestión Ferrán en España y Francia.
- Tratado de la pulmonía infecciosa
- Patogenia y tratamiento del cólera
- Del cólera en el estado actual de la ciencia y su tratamiento por el lavado de sangre (1890)
- Lecciones clínicas sobre la pulmonía infecciosa.
Referències modifica
- ↑ El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)
- ↑ Jorge Molero Mesa. "Francisco Moliner y Nicolás (1851-1915) y el inicio de la lucha antituberculosa en España". Asclepio, 42 (1990) pp. 253-279.
- ↑ Germán Perales Birlanga. "Francisco Moliner y Nicolás, de la cátedra al escaño". Matrícula y lecciones : XI Congreso Internacional de Historia de las universidades hispánicas. Valencia, Universitat de València, 2012, v.II, pp.157-175.
Enllaços externs modifica
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine.
- Història de la Universitat de València, Tom III, editat per la Universitat de València (pp. 198-199)
- «Francisco Moliner Nicolás». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)