Francisco de Paula Pavía y Pavía

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Francisco de Paula Pavía Pavía)

Francisco de Paula Pavía y Pavía (Cadis, 17 de juliol de 1812[a]- Madrid, 7 de novembre de 1890)[1] va ser un polític espanyol, ministre de Marina en diversos gabinets de govern de la restauració borbònica.[3]

Plantilla:Infotaula personaFrancisco de Paula Pavía y Pavía
Imatge
Francisco de Paula Pavía y Pavía a La Ilustración Española y Americana, 1881. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco de Paula Pavía Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1812 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Marina
23 de setembre de 1877 – 9 de desembre de 1879

8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarFlota Modifica el valor a Wikidata
Rang militarvicealmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSpanish reconquest of Mexico (en) Tradueix
Primera Guerra Carlina
Spanish–Moro conflict (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica
 
Caricatura de Pavía a El Buñuelo, 1881.

Nascut a Cadis el 18 de juliol de 1812, ingressà a l'Escola Naval Militar quan només tenia onze anys.[2] Fou destinat amb les forces navals del Cantàbric durant la Primera Guerra Carlista i va participar en la presa de Pasaia (28 de març de 1836), en la d'Hondarribia (11 i 12 de juliol) i en el tercer setge de Bilbao.[4]

Després d'una brillant carrera fou promogut a brigadier en 1852, a cap d'esquadra en 1863 i a vicealmirall en 1869.[2] En diferents ocasions fou cap dels Departaments de la Península i els Apostadors d'Ultramar.[2]

Va ser ministre de Marina des de setembre de 1877 a desembre de 1879, primer amb els governs conservadors de Cánovas del Castillo i Martínez Campos, per a passar en 1881 a fer-ho amb el govern liberal de Sagasta.[2] En aquesta època va acompanyar al rei Alfons XII en el seu viatge a bord de l'esquadra per les costes de Galícia, assistint en Ferrol a la botadura del creuer Navarra i del canoner Paz.[2] Fou responsable d'encarregar en 1882 el monument a Colom del port de Cartagena, obra de Juan Sanmartín y Senra.[5][6]

Fou senador vitalici des d'abril de 1877, després d'haver-ne estat electiu en 1876.

Va morir a Madrid la matinada del 7 de novembre de 1890.[2] I en el moment de la seva mort desenvolupava els càrrecs de vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina i de vicepresident del Senat.[2] Fou enterrat en la Sacramental de San Justo.[7]

Condecoracions

modifica

Posseïa les següents condecoracions:[2]

  1. Pascual cita el 17 de juliol,[1] tanmateix el diari La Época assenyala el 18 de juliol, coincidint però en l'indret, Cadis.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Pascual, 1999, p. 167.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 La Época, 1890, p. 3.
  3. «Marina, Ministerio de». Instituto de Historia — CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 setembre 2015].
  4. Francisco de Paula Pavía y Pavía a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
  5. Melendreras Gimeno, 1987-1989, p. 1704.
  6. Pérez Rojas, 1986, p. 360.
  7. La Iberia «Entierro del vicealmirante Pavía». La Iberia [Madrid], 12.150, 09-11-1890, pàg. 2. ISSN: 1130-7552.

Bibliografia

modifica
Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Bautista Antequera y Bobadilla
Ministre de Marina
 

1877-1879
Succeït per:
Santiago Durán y Lira
Precedit per:
Santiago Durán y Lira
Ministre de Marina
 

1881-1883
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón