Viquipèdia

Frank Cottrell Boyce

Frank Cottrell-Boyce[1] (nascut el 23 de setembre de 1959)[2] és un guionista, novel·lista i actor ocasional anglès, conegut per la seva ficció infantil i per les seves col·laboracions amb director de cinema Michael Winterbottom. Ha aconseguit fama com a escriptor de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2012 i de les seqüeles de Chitty Chitty Bang Bang: The Magical Car, un clàssic infantil de Ian Fleming.[3]

Infotaula de personaFrank Cottrell Boyce

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Rainhill (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKeble College
Universitat d'Oxford - filologia anglesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Liverpool Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, professor d'universitat, actor, autor, escriptor de no-ficció, crític literari, novel·lista, dramaturg, escriptor, escriptor de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Liverpool Hope Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAidan Cottrell-Boyce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0101639 TMDB.org: 26190
Musicbrainz: 7298f091-db96-4b61-8f1e-4f5263ca5718 Goodreads author: 128040 Modifica el valor a Wikidata

Cottrell-Boyce ha guanyat dos grans premis britànics per a llibres infantils, la Medalla Carnegie de 2004 per Millions, que es va originar com un guió cinematogràfic, i el Guardian Prize de 2012 per The Unforgotten Coat, que va ser encarregat per una organització benèfica.[3][4]

Vida personal modifica

Cottrell-Boyce va néixer el 1959 a Bootle prop de Liverpool en una família catòlica. Es va traslladar a Rainhill,[5][6] Va estudiar a l'escola primària de St Bartholomew's a Rainhill[7] i West Park Grammar School.[5] Va ser molt influenciat per llegir Moomins de petit.[8]

Va llegir anglès al Keble College, Oxford, on va obtenir un doctorat. Va escriure crítiques per a la revista Living Marxism. Com a resultat, suposadament, sempre hi havia una còpia de la revista a la venda al plató de la llarga telenovela britànica Coronation Street, mentre que Cottrell-Boyce formava part del personal de redacció d'aquest programa.

Coneix a Denise Cottrell, una companya de grau de Keble, i es van casar a la capella del Keble College. Junts tenen set fills.[9] També és patró de l'Insight Film Festival,[10] un festival interreligiós biennal celebrat a Manchester, Regne Unit, per fer contribucions positives a la comprensió, el respecte i la cohesió de la comunitat.[11]

Aidan Cottrell-Boyce, un dels fills de la parella, també és escriptor.[12]

Carrera modifica

L'any 1979 va liderar la banda de Liverpool "Dead Trout".

Després de conèixer Michael Winterbottom, els dos van col·laborar a Forget About Me. Winterbottom va fer cinc pel·lícules més basades en guions escrits per Cottrell-Boyce, Butterfly Kiss, Welcome to Sarajevo, El perdó, 24 Hour Party People i Code 46. La seva col·laboració de 2005 Tristam Shandy (A Cock and Bull Story), és la darrera segons Cottrell-Boyce, que va demanar que la seva contribució fos acreditada a "Martin Hardy", un pseudònim. Va dir a Variety: "Només havia de seguir endavant... quina millor manera de marxar que donant-li un bon guió a Winterbottom de franc?"[13]

Altres directors de cinema amb els quals ha treballat Cottrell-Boyce inclouen Danny Boyle (Millions), Alex Cox (Revengers Tragedy), Richard Laxton (Grow Your Own) i Anand Tucker (Hilary i Jackie).

Cottrell-Boyce ha estat elogiat per Roger Ebert com un dels pocs guionistes moderns realment inventius. Ha parlat en contra de les fórmules de "l'estructura de tres actes" i d'"el viatge de l'heroi", que sovint es consideren veritats axiomàtiques en el negoci[14] potser el seu exemple més famós d'això és a 24 Hour Party People on el personatge de Anthony Wilson afirma que “Scott Fitzgerald va dir que no hi ha segones actes a la vida nord-americana. Això és Manchester. Fem les coses de manera diferent. Aquest és el segon acte” que Cottrell-Boyce ha afirmat que es va deure a les crítiques que el guió no seguia l'estructura de tres actes.[15]

A més dels guions originals, Cottrell-Boyce també ha adaptat novel·les per a la pantalla i escrit ficció infantil. La seva primera novel·la Millions es va basar en el seu propi guió per a la pel·lícula del mateix nom; va ser publicat per Macmillan l'any 2004. Cottrell-Boyce va guanyar la Medalla Carnegie dels bibliotecaris britànics, reconeixent-la com el millor llibre infantil de l'any publicat al Regne Unit.[16][17] La seva següent novel·la Framed, va ser la llista final dels dos Carnegie[18] i els Whitbread Children's Book Award. El va adaptar com a guió per a una pel·lícula de televisió de la BBC del 2009. Va tornar a ser la llista de Carnegie per Cosmic (2008).[18] El 2011, se li va encarregar d'escriure una seqüela del llibre infantil d'Ian Fleming Chitty Chitty Bang Bang,[19] que es va publicar l'octubre de 2011 com a Chitty Chitty Bang Bang Flies Again.[20] A més de Coronation Street, va escriure molts episodis de la telenovel·la Brookside, així com el seu spin-offs Damon and Debbie i South.

Va escriure i escenificar la seva primera producció de teatre original Proper Clever al Liverpool Playhouse durant l'Any de la Capital Europea de la Cultura de la ciutat, el 2008. El 18 de setembre de 2010, va copresentar la Visita Papal a Hyde Park amb la personalitat de la televisió Carol Vorderman. El juny de 2012, va assumir el càrrec de professor de lectura (la primera d'aquest tipus) a la Liverpool Hope University.[21]

Cottrell-Boyce era l'escriptor[5][22][23] de la cerimònia d'apertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, la història dels quals va basar-se en La tempesta de Shakespeare.[21] Va col·laborar amb el director Danny Boyle i altres membres de l'equip creatiu, inclòs el dissenyador Mark Tildesley,[22] en el desenvolupament de la història i els temes, i va escriure "documents breus que explicaven la història de cada segment"[24] per proporcionar context a coreògrafs, constructors i altres participants. També va escriure el fulletó,[22][24] els anuncis de l'estadi[22] i la guia de mitjans pel presentador Huw Edwards.[5][24]

Tres mesos més tard, Cottrell-Boyce va guanyar el Guardian Children's Fiction Prize 2012 per The Unforgotten Coat.[4] Aquella història d'una amistat intercultural es va inspirar en una noia de Mongòlia que va conèixer com a escriptora que visitava la seva escola, la família de la qual va ser posteriorment deportada per l'oficina d'immigració britànica. Va ser encarregat per la Reader Organization de Liverpool i se'n van regalar 50.000 còpies.[25] El premi Guardian està atorgat per un jurat d'escriptors infantils britànics i reconeix el millor llibre de l'any d'un autor que encara no l'ha guanyat. Entrevistat pel diari patrocinador, Cottrell-Boyce va dir a The Guardian que "Definitivament sóc un escriptor infantil[;] això és el que vull ser. Sempre estic intentant desfer-me de tota la resta. ... Les pel·lícules que estic fent són les que porten molt de temps als blocs."[3]

Cottrell-Boyce va ser nomenat Doctor Honoris Causa en Literatura a la Edge Hill University el 16 de juliol de 2013.[26]El 2014, Cottrell-Boyce va escriure un episodi de Doctor Who, titulat "In the Forest of the Night". També va escriure el segon episodi de la desena temporada, "Smile".[27] El setembre de 2015, Cottrell-Boyce va donar el ddiscurs magistral al Programa Infantil i Juvenil del 15è Festival Internacional de Literatura de Berlín.[28]

El gener de 2018, va estar a l'equip victoriós del Keble College, Oxford University Challenge "equip de famosos antics alumnes"; va aconseguir gairebé tots els punts anotats per Keble (puntuació total 240) i, com a conseqüència, va ser reconegut a les xarxes socials; Reading University va anotar 0 en aquell joc, fent història de la televisió.[29]

Cottrell-Boyce és un defensor de la lectura en veu alta i patró de The Reader Organisation. una organització benèfica que treballa a través de voluntaris per portar la literatura a tothom, mitjançant la lectura en veu alta a les presons, llars de cura i altres espais comunitaris.[30]

Novel·les modifica

  • Millions (2004)
  • Framed (2005)
  • Cosmic (2008)
  • Desirable (2008)
  • The Unforgotten Coat (2011)[31]
  • Chitty Chitty Bang Bang Flies Again (2011)[32]
  • Chitty Chitty Bang Bang and the Race Against Time (2012)
  • Chitty Chitty Bang Bang Over the Moon (2013)
  • The Astounding Broccoli Boy (2015)
  • Sputnik's Guide to Life on Earth (2016)
  • Runaway Robot (2019)
  • Noah's Gold (2021)[33]

Aparicions modifica

Crédits d'escriptura modifica

Televisió modifica

Producció Notes Emissor
Brookside
  • "Double Talk" (1987)
  • "Reconnection" (1987)
  • "Fish" (1989)
  • "Glasses" (1989)
 Channel 4
Damon and Debbie
  • Minisèrie de televisió (1987)
 Channel 4
South
  • Minisèrie de televisió (1988)
 ITV
The Real Eddy English
  • Minisèrie de televisió (1989)
 Channel 4
Forget About Me
  • Telefilm (1990)
 Thames Television
In Suspicious Circumstances
  • "An Uncommon Murder" (1992)
  • "Unjust Deserts" (1992)
 ITV
Crime Story
  • "All Good Friends" (1992)
 ITV
A Woman's Guide to Adultery
  • "Episodi #1.1" (1993)
  • "Episodi #1.2" (1993)
  • "Episodi #1.3" (1993)
 ITV
Coronation Street
  • "Episodi #1.3207" (1991)
  • "Episodi #1.3243" (1991)
  • "Episodi #1.3399" (1992)
  • "Episodi #1.3801" (1995)
 ITV
New York Crossing
  • Telefilm (1996)
 RAI
Saint-Ex
  • Telefilm (1996)
 BBC
Springhill
  • Co-creator (1996–1997)
 Sky
Captain Star
  • "The Atomic Alarm Clock" (1997)
  • "Day of the Zooties" (1997)
  • "The Worm Turns" (1997)
  • "The Edge of the Universe" (1997)
 ITV
God on Trial
  • Telefilm (2008)
 BBC Two
PBS
Framed
  • Telefilm (2009)
 BBC One
Cerimònia d'apertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012: Isles of Wonder
  • Telefilm (2012)
 BBC One
Doctor Who BBC One
Stephen
  • "Episodi 1" (2021)
  • "Episodi 3" (2021)
 ITV

Cinema modifica

Producció Director Distribució
Butterfly Kiss (1995) Michael Winterbottom Electric
Welcome to Sarajevo (1997) Michael Winterbottom Warner Bros. Pictures
Hilary i Jackie (1998) Anand Tucker Channel 4 Films (UK), October Films (U.S.)
Pandaemonium (2000) Julien Temple Optimum Releasing
El perdó (2000) Michael Winterbottom Pathé (UK), United Artists (US)
24 Hour Party People (2002) Michael Winterbottom Pathé (UK), United Artists (US)
Revengers Tragedy (2002) Alex Cox World Cinema Ltd.
Code 46 (2003) Michael Winterbottom MGM
Millions (2004) Danny Boyle Pathé Distribution (UK), Fox Searchlight Pictures (USA)
Tristam Shandy (A Cock and Bull Story) (2005) Michael Winterbottom Redbus Film Distribution
Grow Your Own (2007) Richard Laxton Pathé, Warp Films
The Railway Man (2013) Jonathan Teplitzky Lionsgate (UK), The Weinstein Company (US)
Goodbye Christopher Robin (2017) Simon Curtis Fox Searchlight Pictures
Sometimes Always Never (2018) Carl Hunter Parkland Entertainment (UK), Blue Fox Entertainment (USA)
Kensuke's Kingdom (2023) Neil Boyle & Kirk Hendry Le Pacte (France)

Premis i nominacions modifica

Any Premi Treball Categoria Resultat Referència
1993 Writers' Guild of Great Britain Award Coronation Street TV – Sèrie dramàtica original (amb Paul Abbott, Martin Allen, Ken Blakeson, Tom Elliott, Barry Hill, Stephen Mallatratt, Julian Roach, Adele Rose, Patrea Smallacombe, John Stevenson, Peter Whalley, Mark Wadlow and Phil Woods) Guanyador
1999 Premi BAFTA Hilary i Jackie Millor guió - Adaptat Nominat
Premi Golden Satellited Millor guió cinematogràfic - Adaptació Nominat
2001 Premis British Independent Film El perdó Millor guió Nominat
2004 XXXVII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Code 46 Millor guió Guanyador
2005 Premi British Independent Film Millions Millor guió Guanyador
Humanitas Prize Categoria llargmetratge Nominat
2007 Premis Chlotrudis Tristam Shandy (A Cock and Bull Story) Millor guió adaptat Guanyador
2014 Australian Film Critics Association Awards The Railway Man Millor guió (amb Andy Paterson) Nominat
Film Critics Circle of Australia Awards Millor guió (amb Andy Paterson) Guanyador
2015 Australian Film Institute Award Millor guió adaptat (amb Andy Paterson) Guanyador

Premis modifica

  • 2004: Buch des Monats des Instituts für Jugendliteratur/Llibre del mes de l'Institut de Literatura Juvenil (Alemanya), Millions
  • 2004: Medalla Carnegie, Milions[16][17]
  • 2004: Luchs des Jahres (Alemanya), Millions
  • 2004: Eule des Monats (Alemanya), Millions
  • 2005: Branford Boase Award, llista final, Millions
  • 2005: Medalla Carnegie, llista curta, Framed[18]
  • 2006: Die besten 7 (Alemanya), Framed
  • 2008: Guardian Prize, llista final, Cosmic
  • 2009: Medalla Carnegie, llista curta, Cosmic[18]
  • 2011: Premi Gelett Burgess de Llibre Infantil, Honors, Cosmic
  • 2011: Costa Book Awards, llista final, The Unforgotten Coat

Referències modifica

  1. ↑ «Cottrell-Boyce». Twitter.
  2. ↑ "COTTRELL-BOYCE, Frank", Who's Who 2010, A & C Black, 2010; online edn, Oxford University Press, Dec 2009 ; online edn, Nov 2009 [1]. Retrieved 2010-05-16.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 "A life in writing: Frank Cottrell Boyce". Susanna Rustin. The Guardian 26 October 2012. Retrieved 2012-10-28.
  4. ↑ 4,0 4,1 Guardian children's fiction prize 2012 (top page). theguardian. Retrieved 2012-06-04.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Kilmurray, Andrew «Frank Cottrell-Boyce: 'St Helens' DNA was woven into Olympic Games Opening Ceremony'». , 02-08-2012.
  6. ↑ Craig, Amanda «Screenwriter Frank Cottrell-Boyce's new children's book Cosmic is his best yet. Amanda Craig meets him». [London], 06-06-2008.
  7. ↑ «Authorgraph No.170 – Frank Cottrell Boyce». Books for Keeps. Arxivat de l'original el 21 March 2009.
  8. ↑ «great lives». Radio 4. BBC.
  9. ↑ «Harper Collins Authors & Illustrators: Frank Cottrell-Boyce biography». Harpercollinschildrens.com, 27-05-2010. [Consulta: 29 juliol 2012].
  10. ↑ «People - Insight Film Festival - Faith in Film». Arxivat de l'original el 11 September 2016. [Consulta: 11 setembre 2016].
  11. ↑ 'Five questions with… John Forresst, Creative Times, 6 March 2013 Arxivat 4 December 2013 a Wayback Machine.
  12. ↑ Bowman, Jamie. «Merseyside author's son reveals bid to become MP» (en anglès). Liverpool Echo, 27-03-2015. [Consulta: 29 juliol 2022].
  13. ↑ Dawtrey, Adam. «Phantom scribe gets BIFA nom». Variety. Arxivat de l'original el 28 June 2006. 
  14. ↑ «How to write a screenplay». rogerebert.com, 09-11-2008.
  15. ↑ @frankcottrell_b. «@hobopop @sharpegirl The line comes half way through. "Scott Fitzgerald said there are no second acts in American l…», 19-08-2021.
  16. ↑ 16,0 16,1 (Carnegie Winner 2004) Arxivat 8 June 2009 a Wayback Machine.. Living Archive: Celebrating the Carnegie and Greenaway Winners. CILIP. Retrieved 2012-08-18.
  17. ↑ 17,0 17,1 "Press releases for the 2004 Awards, presented in 2005 " Arxivat 6 January 2013 a Wayback Machine.. Press Desk. CILIP. 2012-08-18.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Press Desk Arxivat 2 October 2018 a Wayback Machine. (directory). CILIP. Retrieved 2012-08-18. Quote: "media releases relating to the CILIP Carnegie and Kate Greenaway Children's Book Awards in date order." (2002 to 2006 releases concern 2001 to 2005 awards.)
  19. ↑ Brown, Mark «Ian Fleming's Chitty Chitty Bang Bang to fly again». The Guardian [London], 23-03-2011.
  20. ↑ Lacey, Josh «Chitty Chitty Bang Bang Flies Again by Frank Cottrell Boyce – review». The Guardian [London], 15-10-2011.
  21. ↑ 21,0 21,1 Martin Wainwright «Cosmic professor». [London], 18-06-2012.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Frank Cottrell Boyce «The night we saw our mad, fantastical dreams come true». [London], 29-07-2012.
  23. ↑ Tracy McVeigh and Owen Gibson «London 2012: Danny Boyle thrills audiences with inventive Olympics opening ceremony». , 28-07-2012.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Cottrell Boyce, Frank (2012-07-28). «An Interview with Frank Cottrell Boyce». Today. 
  25. ↑ Alison Flood «Frank Cottrell Boyce wins Guardian children's fiction prize». The Guardian [London], 24-10-2012.
  26. ↑ «GFrank Cottrell-Boyce receives honorary award», 16-07-2013. Arxivat de l'original el 11 October 2013. [Consulta: 2 gener 2014].
  27. ↑ Fullerton, Huw. «Matt Lucas returns to Doctor Who for series 10». Radio Times, 14-06-2016. [Consulta: 14 juny 2016].
  28. ↑ «Children´s and Young Adult Program – internationales literaturfestival berlin». [Consulta: 11 setembre 2016].
  29. ↑ Smyth, Chris «Universally challenged: Reading alumni team gets zero». The Times, 2018.
  30. ↑ «Frank Cottrell Boyce - reading aloud» (en anglès). Just Imagine. [Consulta: 27 maig 2023].
  31. ↑ Walker Books ISBN 978-1-4063-3385-5
  32. ↑ Macmillan Children's Books ISBN 978-0-230-75773-8
  33. ↑ Macmillan Children's Books ISBN 978-1529048261

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frank_Cottrell_Boyce&oldid=33370345»